Llorenç Allès/Ciutadella – L’Ajuntament de Ciutadella ha fet públic el diagnòstic sobre la mobilitat al municipi, una eina clau per a desenvolupar el Pla de Mobilitat Urbana Sostenible i que fa una fotografia molt completa de com ens movem els ciutadans a dia d’avui dins la ciutat, dins el municipi i també des de Ciutadella cap a altres punts de l’illa. La diagnosi presentada aquest dimarts és un document molt complet, que ens proposam anar explicant setmana rere setmana, i del que avui ens n’oferim unes quantes pinzellades.
Mobilitat diària
Els residents a Ciutadella cada dia realitzen de mitjana 76.811 viatges, cosa que suposa que cadascun de noltros (suposant que som majors de 16 anys) fa 2,9 viatges diaris. D’aquests, el 94 per cent són dins el terme municipal, i el 6 per cent restant és per anar fins a algun altre municipi.
Per a moure’ns dins el municipi, la majoria de vegades (un 58 per cent) empram mètodes sostenibles de transport, o sigui, a peu, en bicicleta o en vehicles de mobilitat personal, bàsicament patinets elèctrics. Per a la resta de viatges, empram el cotxe o la moto privada, concebut com un sistema contaminant i no sostenible. L’ús del transport públic, segons es diu al diagnòstic, és “residual”. En canvi, les xifres canvien molt quan parlam de moure’ns per sortir del municipi. En aquest cas, el 98 per cent dels viatges es fa emprant sistemes motoritzats, i només el 2 per cent utilitza sistemes sostenibles.
Quant tardam per fer els desplaçaments? La majoria dels recorreguts (65 per cent) es completen en un temps d’entre 5 i 10 minuts. Els desplaçaments d’entre 11 i 30 minuts suposen un 27 per cent, i la resta (8 per cent) superen els 30 minuts.
Ús de vehicles privats
Centrem ara la mirada en els desplaçaments que fem emprant vehicles motoritzats privats. Diàriament, se’n produeixen 37.981, repartits de la següents manera: 35.641 en cotxe, 2.146 en moto i 194 en furgoneta. A més, la gran majoria d’aquests viatges es realitzen a l’interior del municipi.
Pel que fa a l’ocupació d’aquests vehicles, val a dir que gairebé la majoria de vegades només hi ha una persona a dins, el conductor. És així en el 82 per cent dels casos, de tal manera que l’ocupació mitjana entre els residents de Ciutadella que es desplacen en cotxe és de 1,2 persones per vehicle.
Més enllà de l’anàlisi quantitativa, la diagnosi aporta algunes idees de cara a aconseguir una millora de la mobilitat encaminada cap a una modalitat més sostenible. En aquest sentit, s’apunta que l’ús del vehicle privat “es veu reforçat amb la possibilitat de realitzar l’aparcament en calçada (és a dir, als carrers) de manera gratuïta, ja que el 51 per cent dels conductors ho fa així. Per tant, s’ha de regular també l’aparcament per als usuaris, per tal que es fomentin els desplaçaments per vies més sostenibles”. I en aquesta mateixa línia d’idea de treball, s’apunta que “els desplaçaments d’entre 5 i 15 minuts que es realitzen en vehicle privat motoritzat són els que tenen una major possibilitat de ser traslladats a altres maneres més sostenibles, i han de ser sobre els quals es posi major èmfasi”.
La mobilitat a peu i les voravies
Sense dubte, la forma més sostenible de desplaçar-nos és anar a peu. A Ciutadella, el 42 per cent dels desplaçaments realitzats pels residents es fan a peu. La diagnosi elaborada per XXX fa una anàlisi detallada de la realitat del nucli urbà de cara a afavorir aquest mètode de transport, i un dels punts analitzats és l’espai del que disposa el vianant als diferents carrers i vies de la ciutat. I en aquest punt, es parteix d’una dada: el mínim òptim d’una vorera útil hauria de ser de 2 metres, tot i que la legislació vigent ho xifra en 1,80 metres. Quin és la realitat del nucli urbà de Ciutadella? Un 51 per cent de les voravies compleix aquest requisit, mentre que el 49 per cent restant no ho fa. Gairebé meitat i meitat.
Els autors de la diagnosi afirmen sobre aquesta situació que “els recursos per a la millora de l’accessibilitat i ampliació de voreres s’hauran de prioritzar, començant pels carrers de la xarxa bàsica”. I posa un exemple: Sa Muradeta. “És una via de connexió molt important entre les zones del nucli urbà. Però, en l’actualitat compta amb voreres d’ample insuficient per a caminar, obligant als vianants a circular per la calçada, fet que suposa un risc en la seguretat, a part de la falta d’accessibilitat i comoditat en els desplaçaments. Així doncs, aquesta via és uns dels principals punts en els quals s’han de prendre mesures d’actuació per a donar prioritat als vianants, reduint l’ús del vehicle privat”.
Connexió amb el transport públic
El foment de la mobilitat a peu s’ha d’aplicar no només als residents, sinó també als visitants. I en aquest punt, s’analitza com les persones que arriben a Ciutadella en transport públic poden moure’s per la ciutat una vegada són a les diferents parades d’autobús. En el cas de les aturades de la Plaça des Pins i de La Pau, aquestes estan integrades al centre de la ciutat i no hi ha problema. En canvi, la connexió des de l’aturada de la Via Perimetral fins al centre de la ciutat és una altra història.
“És fonamental que compti amb un itinerari accessible, segur i agradable, fet que actualment no succeeix”, diu l’estudi. Posa com a exemple el carrer de Sa Creu, via que uneix l’estació de la Via Perimetral amb el centre de la ciutat, que té unes voravies “inaccessibles”.
Espai per al vehicle vs. espai per al vianant
El darrer aspecte en que ens fixem en aquesta primera entrega de la diagnosi de la mobilitat a Ciutadella analitza l’espai que es destinen als vehicles i als vianants a diferents carrers de la ciutat. Per una banda, primer s’ha analitzat quin percentatge de vianants i de vehicles fan ús de cada via, per determinar després si l’espai que es destina a cada modalitat de transport està en consonància amb aquesta realitat.
Hi ha casos en que sí és així, com la Plaça des Born. Aquest punt neuràlgic de la ciutat està emprat en un 62 per cent per vehicles privats, i l’espai físic que reserva per a aquests vehicles és del 56 per cent. Altra cosa serà decidir si s’ha de prendre alguna mesura per fer que no siguin tants els cotxes que empren aquesta plaça i en siguin més els vianants, però la realitat numérica d’aquesta diagnosi diu que la plaça és emprada en un 62 per cent per vehicles privats i només un 32 per cent pels vianants, i en canvi l’espai reservat per als vianants és del 44 per cent.
Segurament, però, en el cas des Born s’ha d’analitzar per què hi ha tants cotxes i tants pocs vianants, quan disposen de tant espai, I en aquest sentit, la diagnosi aclareix que “
tot i tenir un important espai central destinat als vianants, aquest sovint disposa d’obstacles i no dona accés als diferents equipaments de la Plaça. L’espai destinat al vehicle privat no està endreçat i acaba ocupant gran part de la plaça, entorpint sovint els itineraris a peu”.
Hi ha casos, però, en què la realitat és ben diferent. Segurament el més simbòlic és el Passeig de Sant Nicolau. En aquest cas, els cotxes representen el 23 per cent dels usuaris totals d’aquesta via, però en canvi tenen reservat el 78 per cent de l’espai físic. Al Camí de Maó passa una cosa semblant. Els cotxes suposen el 15 per cent dels usuaris totals, però disposen del 50 per cent de l’espai, i al Camí des Degollador, els vehicles tenen el 83 per cent de l’espai físic quan representen només el 40 per cent dels usuaris totals.
L’elaboració i els objectius del Pla de Mobilitat Sostenible
Aquestes primeres pinzellades del diagnòstic –que ampliarem en properes setmanes- serviran per a redactar el Pla de Mobilitat Urbana Sostenible que, segons explica el regidor de Mobilitat Sergi Servera, “serà el el document final que s’ haurà de confegir a partir de la diagnosi més l’aportació de la participació ciutadana d’aquests dies, les visions dels grups polítics, els sectors professionals, associacions, ciutadans etc”.
De moment, aquesta diagnosi sí marca quins han de ser els objectius d’aquest Pla per a cada tipus de mobilitat, i són els següents:
Mobilitat a peu: Més desplaçaments i més espai públic accessible, segur i còmode.
Mobilitat en bicicleta i Vehicles de mobilitat personal: Més desplaçaments, més connexions interurbanes, més seguretat en la mobilitat interna (convivència amb el cotxe).
Mobilitat en transport públic: Més desplaçaments, més connexions, més integració tarifària, més facilitat en el sistema de pagament.
Mobilitat en vehicle privat: Menys desplaçaments, menys vehicles contaminants i més ocupació de vehicles. Més jerarquització del trànsit de pas. Més seguretat viària.
Aparcament. Més gestió de l’aparcament, més protecció al resident, més ordenació dels aparcaments perimetrals.
