Joan Pons i Pons/Barcelona – Si tires una pedra dins una bassa la pedra s’enfonsarà i provocarà damunt la superfície de l’aigua unes ones expansives i tènues que, a pesar de la seva lleugeresa, canviaran per sempre la naturalesa anterior de l’estany i dels seus voltants. Ernst Jünger encara va més enllà: “Si en una platja del Nord qualcú tira a l’aigua el pinyol d’una cirera, el moviment que es produeix es propaga fins a l’altra vorera de l’Atlàntic”. Menorca té una llegenda preciosa i misteriosa que juga amb els mateixos principis simbòlics a pesar que s’encara més amb els canvis profunds que amb els superficials. Es titula Es Gorg d’Albranca, està recopilat pel metge Camps al tom II de Folklore menorquí de la pagesia que va ser editat per l’IME i és un avís funest a les dones. Un rei moro vol evitar que la seva filla es casi amb un enemic. Ella hi està enamorada i no es doblega a les amenaces. Son pare l’obliga a estirar-se dins una caixa llarga -un taüt- i pica els claus amb una pedra. Empeny la caixa dins el gorg, observa com s’enfonsa i llança la pedra al claperar mentre pronuncia un sortilegi: “No sortiràs més, fins que aquesta mateixa pedra no caigui dins es Gorg”. Un jove surt de darrera una mata, va cap al claperar i arreplega pedres que va tirant dins el gorg. Existeix es Gorg d’Albranca i, segons el metge Camps, Es Claperar és un paratge molt pedregós del terme d’Es Migjorn Gran. El que m’agrada d’aquest encantament -no m’agrada gens el missatge- és que abraça el context menorquí. Aquesta història només pot passar a Menorca, en concret al sud, per la gran quantitat de pedres que hi ha i que, quan n’hi ha moltes formen clapers i, quan hi ha molts de clapers, formen claperars. Ah, si passes arran del Gorg d’Albranca, escolta i, si sents l’entretopar sincopat de pedres dins l’aigua, no t’espantis; és el jove enamorat que vol desencantar la seva estimada. Quina és la idea de Jünger, agafada de Lichtenberg? Que tota acció associada amb el moviment té conseqüències en la resta de l’univers. Deixes que la policia torturi, agredeixi ciutadans indefensos -entre aquests moltes dones-, requisi urnes de consultes democràtiques; deixes que els mitjans de comunicació escriguin mentides i inventin un relat fals; deixes sense conseqüències les proclames amenaçants de les forces d’ordre contra una minoria; deixes que els jutges dictin sentències segons la ideologia dels encausats; etcètera, etcètera i no només se’n ressentirà aquest col·lectiu parcial de la unitat sinó que se’n veurà afectat el conjunt. Es va llançar la pedra del 155 per part del govern de la dreta i va provocar oscil·lacions en la qualitat democràtica. El PSOE de Pedro Sánchez va deixar de fer de contrapunt i va estalonar el disbarat i es va menjar el pinyol de cirera del decret. La democràcia es va tornar defectuosa segons els estàndards internacionals i les conseqüències negatives es continuen propagant. Un grup ultra penja d’un pont el ninot d’un jugador de futbol negre. Un jugador famós viola una dona en una discoteca. El partit d’esquerres que ens governa espia il·legalment els rivals polítics. La policia empeny els immigrants cap a la tanca de Melilla. Els governants han convertit Espanya en un claperar i les persones que ho denunciam activament ens assemblam cada vegada més a l’enamorat que incansable llança pedres dins el gorg per tal de desencantar la seva estimada. Només us deman que no deixeu d’escoltar el nostre so, el de la pedra -el de la paraula- que entretopa amb la superfície de l’aigua, amb la pantalla de l’ordinador, amb el full en blanc amb lletres negres -les pedres del gorg- que tens entre les mans.
