Josep Portella Coll/Alaior – Va començar per Sant Antoni i es va allargar fins Sant Tomàs, deu dies de fred com el d’aquell temps. Dies de pont i cova, que era on es resguardaven els bens i altres animals, i fins i tot els homes que feien feina al camp. Dies de barraca. Dies de fred de neu, amb la vana esperança de veure nevar. Dies de jugar a cartes ben encauats. Dies de seure davant la tele. Com veis, hi ha moltes maneres d’anomenar un dia de fred cru com ens ha fet. Quan jo era petit, muare ens enviava a comprar carbonilla o molinada a cas cabo Pipa. Aquell home tenia el negoci en un soterrani del carrer de Sant Climent, davall el pont que hi ha davant Santa Clara. La seva dona, n’Inés, també en venia als baixos d’una casota al costat de cas Baró, al carrer de Santa Clara. També venia carbó na Faveta, a una casa pobre del carrer de Sant Miquel, carbó, cacauets, gínjols, faves, dàtils, tot el que podia. I en venia en Pepe de Ferreries, que tenia una cotxeria dalt es Cavallitos i passava pels carrers. Noltros baixàvem a aquell soterrani on tot era de color negre, menys un raconet, el racó de la calç. Ens feia por, aquella estampa. A totes les cases, quan no hi havia escalfapanxes o xemeneia, calefacció de butà, elèctrica o de gasoil, hi havia el seu braser. Fins a finals dels anys seixanta, aquest era el sistema normal d’escalfar-se. Se solia posar enmig de l’habitació o davall sa taula-camilla, al centre (moltes ja venien preparades). Es posaven dos o tres trossos de carbó encesos dins sa copa, i la molinada al seu voltant, que a poc a poc s’encenia. Com que la combustió era lenta, la calor durava estona. Quan s’apagava, removies un poc es carbó i tornava prendre. En ocasions, dins es braser hi havia qualque fumai, dit així perquè treia fum, i en moltes cases hi havia a prop una eina per treure-lo de dins. Dins el braser també s’hi solia posar un tros de ferro, una ferradura, una llima vella, uns claus, perquè deien que així no feia mal de cap. Tot açò que dic es va acabar a finals dels anys seixanta, però està bé recordar-ho en un dia de fred. I quan no teníem carbó i gemegaven: muare, tenc fred! Ella, prou cansada, ens arribava a dir: Idò, prem es culet. Ara no record si era un remei molt efectiu, ha passat tanta estona. Us pos una fotografia de fred que vaig treure l’any 2010, al camí d’en Kane.
