Bosco Faner Bagur/Ciutadella – Ho not cada dia més. Uns i altres som molt diferents. I en el fons, just que ens mirem al mirall veiem que som diferents. I el mateix passa si escoltam o si pronunciam comentaris, si ens relacionam, si ens posam a pensar com reaccionam quan algú ens diu una cosa diferent al que pensam o al que defensam per les raons que siguin. Som diferents. Diferència que no ho hem d’amagar ni tampoc criticar indegudament. No hem de tenir por a acceptar la nostra varietat, el que crec que hem de tenir por és en no acceptar-la. Si no l’acceptam, i amb respecte, és que vivim fora de la realitat.
Sempre pens que si 8 i 2 són deu, i també són deu 9 i 1, hem de concloure que no hi ha una sola manera de veure la mateixa realitat. La realitat se’ns presenta diversa quan cadascú intenta llegir-la, comentar-la, assaborir-la. La nostra manera de llegir o interpretar una realitat depèn, i no poc, de la nostra manera de veure, de pensar, de sentir, dels nostres ideals o objectius… Som tan diversos que haurem de concloure que mai serem capaços de ser plenament objectius davant la realitat. La lectura de la realitat sobrepassa a totes les diverses maneres de llegir-la i interpretar-la.
Essent diferents, no tenim per què estar d’acord ni tampoc ser enemics o acusar-nos de no jutjar el mateix de la mateixa manera. Jugam un joc d’infants i cream conflictes i distanciaments senzillament perquè en tost d’aprendre de tots, volem -i a vegades fins i tot exigim- que els altres pensin i actuïn segons la nostra mateixa manera de pensar i actuar.
Sense diversitat la vida ens resultaria pobre i avorrida. La diversitat crea bellesa i riquesa quan és respectada. M’agrada passejar vora la mar a peu o en bicicleta mentre m’adon que un dia m’acompanya amb serenitat festejadora, i un altre dia m’acompanya amb inquietud provocadora. Igualment puc dir des temps, de les diferències que presenta el camp o un dia clarejat, boirós o ennegrit…
Som poble, som gent diversa, som tot un conglomerat de visions diferents perquè, en aquesta alçada de la història, ens inquietem o ens barallem amb paraules que no poques vegades fins i tot fan pena. No tenim per què seguir l’opinió o el desig que ens marca la majoria o una minoria. El que més importa és que cadascú ofereixi als altres una visió de la vida, de la societat, d’un ideal… amb raons ben fonamentades i no insultant, menyspreant o falsejant el que ens convé segons interessos creats.
No amaguem la nostra identitat. No amaguem el que pensam o el que desitjam per por a que els altres (qui són aquests altres?) ens puguin qualificar de dretes, d’esquerres, de guillats, d’antiquats,…
L’amor és una cooperació que sols existeix ple de vida i és creïble allà on es donen diferències. No estima, no valora, no aprecia a un altre qui sols li aplaudeix el que ell mateix estima, valora o aprecia. L’amor existeix sols allà on les diferències són acollides amb respecte i escolta.
Crec amb Albert Einstein que les persones que segueixen a molts van allà on arriben molts, però les que caminen soles arriben allà on molts no han arribat. Els qui viuen alliberats de la por de no seguir la moda, la majoria o la minoria, tenen el seny i la valentia de caminar reflexionant i, per açò, d’enriquir-nos a tots.
Ser conformistes, seguir l’opinió dels altres sense aprofundir res i sense haver adquirit un criteri personal, té el premi d’agradar a molts però no el d’agradar-se a ell mateix.
