Els vents en els equinocis de primavera i tardor i algunes vegades al llarg e l’hivern són molt tempestuosos. Durant la resta d’estacions, normalment són moderats i segons les observacions dels mariners, en rares ocasions els vents bufen en la mateixa direcció aprop de les illes que estan sota la influència del golf de Lleó que a la mar oberta.
A l’estiu, pels matins i capvespres sols existir una perfecta calma, però al voltant del migdia el temps sol refrescar amb brises que s’inicien per l’Est i, seguint el curs del sol, augmenten gradualment fins a les dues o tres en punt del capvespre i moren poc a poc sense gairebé advertir-lo a mesura que s’atraca la nit. Açò fa que la calor intensa del sol sigui menys perillosa o inconvenient, però quan aquestes brises aparèixen de manera intermitent durant el dia, els propis menorquins es posen lànguids i inactius per la xafogor de l’estació.
El cel a l’estiu és d’un color blau nítit, sense nivolats ni pluges, però amb una rosada moderada que sol caure després de la posta de sol, cosa que fa que generalment les nits siguin humides i els dies de xafogor siguin pessades.
