Menorca ja té la seva Llei de Reserva de Biosfera, una llei que ha de posar els fonaments del futur de l’illa en molts d’aspectes prioritaris, l’ecològic, el social i l’econòmic, sense deixar de banda aquell eslògan dels primers anys de Reserva de la Biosfera que deia que érem “una illa a la mesura de l’home” i així ha de ser, una illa equilibradament sostenible.
La sostenibilitat no ha de ser una paraula de moda, sinó un fet necessari, perquè la nostra illa té una capacitat de càrrega humana que no es pot superar estiu rere estiu amb l’excusa de que vivim del turisme, perquè el turista també es cansa de platges saturades, de coes per anar a restaurants, de coes a la carretera general, de coes per accedir a les platges verges… com també es queixa de les renous i de les molèsties que donen certs establiments a uns nuclis antics que haurien de ser zones lliures de renous per tal de garantir el descans dels residents i d’aquells que ens visiten.
Menorca té un sostre i aquesta Llei l’ha de marcar, l’ha de fer respectar i és hora, també, de posar límits a la massificació i tenir ben present que la nostra illa que no s’ha d’adaptar a les demandes de l’economia global i agressiva, sinó que han de ser els que aquí vénen els que s’han d’adaptar a les particularitats de Menorca.
Apostar per la qualitat i no per la quantitat, apostar pel paisatge i la tranquil·litat com a valors diferencials és el que de cada vegada més es valora per al nou turisme de qualitat.
Som Menorca, no som ni Eivissa ni Mallorca, que tenen el seu model turístic propi i que no l’hem d’imitar, si volen ser una destinació diferenciada i a la vegada capaç de rompre amb la estacionalitat d’un turisme de dos o tres mesos a l’estiu.
Menorca és una illa amb personalitat pròpia, única i així ha de ser i s’ha de conservar.
Benvinguda idò aquesta Llei de la Reserva de Biosfera de Menorca.
