Antoni Liz Femenías/Ciutadella – El físic hindú Chandrasekhar va ser guardonat amb el premi Nobel de Física l’any 1983. Chandrasekhar va nèixer el 19-10-1910. Als 20 anys (1930) va desenvolupar teòricament el límit de Chandrasekhar pel qual rebria el 1983 el premi Nobel de Física. Va morir el 21 d’agost de 1995.
És nebot del Físic Chandrasekhar Raman que havia tingut el premi Nobel de Física a l’any 1930, per estudis d’òptica i el descobriment de l’efecte Raman.
Chandrasekhar va demostrar teòricament que la massa màxima possible d’una nana blanca és de 1,44 vegades la massa del nostre Sol.
El nostre Sol és una estrella típica que acabarà la seua evolució en una nana blanca després de passar altres etapes.
El radi final de la nana blanca resultant dependirà de la massa de l’estrella. A major massa menor radi fins arribar al límit de Chandrasekhar pel qual el radi tendeix a zero. Per a una estrella com el Sol els càlculs relativistes donen un radi d’uns 5.500 km.
Les estrelles de massa major que aquest límit no aturen la seua evolució com a nana blanca, continuen el seu colapse i acaben com estrelles de neutrons, forats negres o estrelles de quarks.
Els càlculs de Chandrasekhar es fan aplicant a les estrelles els efectes de la teorìa de la Relativitat i també els efectes quàntics pel comportament del electrons com a fermions.
El límit de Chandrasekhar depen de la constant de Plack (h), de la velocitat de la llum (c), de la massa dels protons (mH) i de la constant de gravitació universal (G).
Els càlculs són de 1930 però el premi Nobel no li va arribar fins a 1983 quan altres progressos de l’astronomia van despertar nou interés al tema dels seus estudis.
El premi Nobel va ser compartit amb William A. Fowler per altres estudis sobre l’evolució estelar, concretament l’estudi de les reaccions nuclears a l’interior de les estrelles durant la seua evolució. Els treballs de Fowler dataven de la década de 1950.
