Raymonde Calbo Laffitte/Felanitx – Sempre vaig sentir dir a ma mare que la neu era beneficiosa pel camp i els jardins perquè protegeix les plantes de les gelades, guardant la temperatura de la terra a 0º graus. Aquest escut tèrmic s’anomena “efecte iglú”. A més, la neu conté molt d’aire que ajuda a accelerar el procés de descomposició de les fulles mortes. Aquesta transformació ràpida en matèria orgànica fertilitza la terra amb el conseqüent benefici per a les plantes. Un refrany francès diu: “Neige en février vaut du bon fumier”. – La neu al febrer val un bon fem-. També amb la nostra llengua diuen “any de neu any de Déu”. Sinònim d’any d’una bona collita. El fred que sol acompanyar la caiguda de la neu ajuda també a eliminar paràsits perjudicials per a tota la flora com ara ous, larves, fongs, etc.
D’altra banda, la neu és font de felicitat per a les persones. Quan cauen les seves flòbies, la llum és més intensa i afavoreix que el cervell secreti la serotonina, una de les hormones de la felicitat i del ben estar. Pot dir-se que la neu és bona per a la moral, el bon humor i la salut del cos i de l’ànima.
Al temps de la meva infantesa a aquelles muntanyes de l’Ariège, record les batalles que entreteníem tirant-nos bolles o modelant ninots a qui posàvem un capell, una pastanaga per nas i una bufanda al coll. Una altra poderosa nostàlgia perquè avui la presència de la neu al meu poble pirinenc és gairebé un esdeveniment extraordinari. El canvi climàtic afecta tots els racons del planeta. Una autèntica pena!
Però la neu també comporta una sèrie d’inconvenients perquè dificulta els desplaçaments, altera el tarannà de la vida quotidiana, fa més vulnerables les persones sense sostre i impedeix als ocellets trobar menjar fàcilment. Record quan ma mare parava lloses al jardí on aquests pobres animalets tenallats per la fam queien en aquella trampa mortal. Nosaltres sense cap remordiment assaboríem aquest petit ocell rostit al forn. Quina crueltat!
Com la mar, la neu és un tema molt preuat pels poetes. Quantes meravelles s’han escrit sobre aquells paisatges emblanquinats, immòbils i silenciosos! Malauradament a Mallorca aquestes imatges idíl·liques inhabituals es veuen pertorbades per un allau de gent motoritzada i renouera que considera imprescindible fer-se la foto enmig d’aquest paisatge blanc per poder presumir-ne a les xarxes socials. Quin món més exhibicionista!
