Miriam Triay/Ciutadella – Com anunciàvem fa un parell de setmanes, durant aquest mes de febrer, Menorca serà testimoni de la promoció del pensament crític i l’acció col·lectiva, i de la col·laboració per eliminar la LGTBIfòbia i el masclisme. La iniciativa #ToQueerLAB és la promotora d’aquestes intencions. Iniciant el viatge a Ciutadella aquest cap de setmana passat, els laboratoris seguiran el seu camí per Alaior del 17 al 18 i Maó del 24 al 25, per acabar culminant, el 8 de març amb la preparació d’una acció social, mostra i prova del que hauran estat treballant les persones que hi hagin participat.
Des del setmanari, hem volgut aprofundir en aquesta primera part de l’experiència. Per açò hem entrevistat a Alba Pons Rabasa, doctora en antropologia social, amb un doctorat en investigació feminista, professora de Psicologia i Educació Social de la UOC, treballadora social i activista transfeminista, una de les organitzadores del projecte, de l’entitat Filosa, i encarregada de la primera part del laboratori: #Form/acción ‘Qüestionar la normalitat per transformar la societat: crítiques transfeministes per inventar mons vivibles’; i a Gracia Trujillo, professora de Sociologia a la Universitat Complutense de Madrid i activista feminista queer, encarregada de la segona part: Conferència i Reflexió ‘Transfeminismos en el Estado español: recorridos, debates y aportaciones actuales’.
Com neix la iniciativa #ToQueerLAB a Menorca?
ALBA PONS: #ToQueerLAB neix com una idea que es va gestant a través del diàleg quotidià amb l’entitat Filosa, principalment, però també d’una intuïció i d’una necessitat: reactivar el teixit comunitari que en un context postpandèmic està fragmentat. En un context, a més, molt conservador que, moltes vegades, no valora la necessitat de crear espais col·lectius per pensar juntes i produir coneixement local, crític sobre el mateix, sobre les formes que tenim de relacionar-nos, a partir de les quals participam de la reproducció de les normativitats socials que produeixen els eixos de desigualtat i d’exclusió social.
No es tracta només d’un seminari, sinó més bé d’un procés de creació que parteix de l’intercanvi d’experiències i que pretén fomentar les xarxes comunitàries incidint, així, en els processos de transformació social de la nostra illa.
Després d’haver tingut lloc la primera part de l’experiència, com creuen que s’ha rebut?
AP: Estem molt contentes de la bona acollida que ha tingut la idea des del primer moment que la vam començar a socialitzar fa gairebé dos anys.
De fet, estem gratament sorpreses de quantes coses ha detonat, fins i tot, abans que comencessin els laboratoris. Com, per exemple, l’exposició col·lectiva Moviments Socials Menorca, que neix d’una conversa sobre el #ToQueerLAB, i que ara és un procés obert paral·lel als laboratoris, que pretén avivar la memòria ‘perduda’ dels moviments socials, tornar-li el valor que ha tingut històricament, desempolsar els seus objectius per posar-la al centre i mirar-la als ulls i, fer-ho col·lectivament en un procés obert a totes les participants durant els laboratoris.
En resum, estem satisfetes i contentes de veure l’interès, les ganes i tota la gent que s’ha inscrit, ja que passen de les 50 persones. Ha superat les nostres expectatives.
Si ens centram, pròpiament, en el primer laboratori. Alba Pons, sobre què tractava la seva primera ponència?
AP: La meva idea, a través de la primera intervenció del #ToQueerLAB, era generar un espai on posar en qüestió la normalitat, donar eines per entendre com ha sigut construïda històricament, com ha sigut naturalitzada, i com ha anat produint una sèrie de violències socials. Tot açò per mantenir i perpetrar una estructura desigual que jerarquitza diferents posicions socials que possibilitaran o no l’accés als drets, a condicions materials per poder tenir una vida digna i oportunitats socials.
La intenció d’explicar tot açò era convidar a la gent a abraçar i fer seva la pregunta de per què reproduïm aquests eixos de desigualtat, per què no qüestionam el que entenem per normalitat, configurada aquesta, per una sèrie de ‘veritats’ que s’han legitimat i naturalitzat, però que són només una d’entre moltes maneres possibles d’entendre el món, d’entendre’ns en el món, d’intervenir sobre el món i d’habitar-lo.
Problematitzar aquestes ‘veritats’ que reproduïm socialment és un exercici fonamental per comprometre’ns amb la transformació social radical. És a dir, que vagi a l’arrel de les injustícies que estructuren la societat actual. Qüestionar juntes la normalitat és un exercici bàsic per inventar mons més vivibles.
I de la seva intervenció, Gracia Trujillo, què ens podria explicar?
GRACIA TRUJILLO: En la meva part he parlat sobre els feminismes interseccionals [els que defensen l’existència de múltiples eixos de discriminació relacionats, com serien el masclisme, el racisme i la LGTBIfòbia], inclusius, no institucionals, en les darreres dues dècades. Per entendre molts dels debats, és important conèixer les genealogies d’aquests. Per fer-ho, hem de posar la mirada en la dècada dels setanta, i després, a la irrupció dels activismes queer [defensors del que surt de la normativitat] en el context de la crisi de la SIDA.
En una segona part, he analitzat les qüestions centrals dels transfeminismes en el nostre context entre les quals està la despatologització de les persones trans, però també d’altres que tenen a veure amb les precarietats, les múltiples violències cap a corporalitats i identitats no cis-heteronormatives, els drets per a les treballadores sexuals, la no monogàmia, la gordofobia, etcètera.
I en el seu cas, vostè ve de Madrid. Com va rebre la notícia de venir a Menorca a formar part del #ToQueerLAB? Què li ha semblat?
GT: Em va encantar la idea des del primer moment. Crec que és molt important crear aquests espais de reflexió i acció col·lectiva, i més encara si són en contexts fora dels grans nuclis urbans de la península on succeeixen amb més freqüència.
És més, i des d’aquí vull donar la meva enhorabona i agraïment a n’Alba Pons i a tot l’equip organitzador per tot el treball que han fet, que crec que ajudarà a teixir xarxes transfeministes a Menorca i a generar més idees i projectes. De fet, ja estan sorgint, com bé ha explicat ella, i només acaba de començar.
Aquesta primera part del projecte, però, constava de tres ponències.
Què ens podríeu explicar de la darrera, el #Coworking de la seva companya Cayetana Salao?
AP: Cayetana Salao, del Taller Comunicación Mujer, ha compartit el projecte Reflexiones críticas y estrategias lesbotransfeministas para repensarnos en un mundo post pandémico: de las políticas de identidad a las alianzas estratégicas para la sostenibilidad de la vida. Un diagnòstic que parteix d’un procés d’investigació, reflexió i acció col·lectiva entre activistes transfeministes i sexodissidents defensores i defensors de drets humans d’Argentina, Equador i Mèxic.
En el laboratori s’ha generat un espai on ella ha pogut compartir els detalls de tot aquest procés mitjançant un conjunt de 3 vídeos que conformen una campanya d’incidència social i política que està circulant per tota Amèrica Llatina.
A partir de la seva intervenció, el que hem fet és proposar conjuntament, entre les tres, el #Coworking. En aquest hem treballat la tècnica del Mapatge col·lectiu dels Iconoclasistas, és a dir, situar al mapa menorquí els diferents col·lectius, associacions, grups, persones que estiguin activant processos de transformació o que els hagin activat en algun moment.
També ho hem fet amb estratègies i llocs potencials per incorporar la mirada transfeminista i antiracista, i generar aliances. I hem construït una línia del temps amb esdeveniments i moments històrics que han suposat certs punts d’inflexió per al context o certes transformacions importants.
Gràcies als mapes realitzats hem pogut plasmar i situar en el context menorquí les idees, eines i estratègies compartides en el primer LAB, per emportar-nos-les al segon i al tercer, i continuar així el procés de creació col·lectiva que implica aquest projecte.
I, per acabar, entre les persones que han assistit a aquest primer laboratori, ¿hi ha hagut varietat o creuen que ha vingut un grup concret de la societat?
AP: Han sigut moltes persones i molt diverses. De fet, per a nosaltres ha sigut indicador que no només hi ha hagut cares conegudes, sinó també persones interessades, de llocs amb els quals estàvem desconnectades i que ara ja coneixem.
De totes maneres, ens ha faltat veure homes. Ens segueix sorprenent que cap d’ells hagi mostrat interès a participar d’un espai per qüestionar-se i reflexionar sobre les desigualtats socials i les relacions de poder que generen les violències. Esperam poder anar contagiant, a poc a poc, a tot el món amb aquesta necessitat que sentim de transformar les coses d’arrel i potenciar altres mons possibles.
