Josep Portella/Alaior – No sé com era a Menorca el Carnaval antic. La llegenda explica que era un temps de llibertats, l’església ho considerava una parada camí de l’infern. Pel que coneixem del segle XIX, fins la guerra civil, el Carnaval era a Menorca un temps de diversió, de broma, de desordre i de beure molt. N’hi havia de dos tipus: l’individual i familiar i el col·lectiu i públic, organitzats bàsicament per casinos i societats recreatives. La guerra civil va rompre el natural desenvolupament d’aquella societat, i la postguerra encara més, amb la prohibició explícita o implícita de les disbauxes carnavalesques. En aquella Menorca del Movimiento Nacional, l’església tenia el poder de controlar la moral de la gent. En la transició política és va produir un canvi transcendent en la forma de celebrar els darrers dies: la seva organització i finançament va passar a ser pública, municipal i va deixar de ser -tret d’excepcions- ciutadana. En aquesta nova fase, la festa va ser ordenada, compartimentada, es van crear àmbits (temporals i espacials) on es feia festa i on no i es va arribar a la festa-espectacle en la que transitam ara, a la que s’han afegit bars i negocis que cerquen un natural benefici econòmic. Naturalment, la capacitat econòmica i coercitiva dels Ajuntaments ha permès una experiència més global, més ordenada. Com saben, una de les característiques de totes les celebracions és la transformació de l’espai on tenen lloc. En el cas de Ciutadella s’ha produït en els últims anys una novetat molt interessant: la decoració temàtica del centre de la ciutat. Així, s’aprofita la necessitat de creació de l’escenografia, per a crear un tema concret que suggereixi als participants la seva pròpia transformació a través de la disfressa. Algú pot pensar que això condiciona la voluntat dels participants, però no hem d’oblidar que la decisió és lliure i que cadascú pot fer el que vol. En el meu modus d’entendre, la iniciativa dels carnavals temàtics, en el context dels carnavals municipals i ordenats, és molt positiva ja que estimula i incentiva la participació individual en una representació col·lectiva. Enguany haurà estat sobre el món del còmic internacional, a veure si un altre any potser sobre el món dels contes tradicionals menorquins i així fem també un poc de país.
