ACN/Barcelona – A Catalunya hi va haver 17.458 defuncions entre l’1 de juny i el 28 d’agost de l’any passat i, d’aquestes, 2.705 (15,5%) són considerades excés de mortalitat, segons recull un informe de Salut publicat aquesta setmana. Els investigadors apunten que la causa més probable de l’augment de defuncions sigui la forta calor, mentre que l’impacte de la covid-19 “sembla més limitat”, en un estiu amb la majoria de la població ja vacunada i amb temperatures extremes durant moltes dies. L’informe mostra que l’excés de mortalitat va ser superior en les dones i també en àrees rurals o en les urbanes més desafavorides. Anna Mompart, una de les autores, adverteix a l’ACN que la crisi climàtica té “un impacte més elevat en els grups més vulnerables”.
Els termòmetres van registrar l’estiu passat temperatures inusualment elevades, amb 42 dies sota onada de calor. La primera onada, entre el 12 i el 18 de juny, va ser la segona més primerenca des que es tenen registres. La segona i la tercera onades de calor, del 9 al 26 de juliol i del 30 de juliol al 15 d’agost, van ser de les més llargues de les que es tenen constància. La segona, a més, va ser la més extensa i intensa de les registrades a l’Estat.
“Ens vam passar quasi tot l’estiu sota calor extrema”, recorda la subdirectora general de la Cartera de Serveis i Mapa Sanitari del Departament de Salut i una de les autores de l’informe, Anna Mompart, en una entrevista amb l’ACN per comentar l’informe ‘L’excés de mortalitat a Catalunya’ entre els mesos de juny i agost del 2022. Es tracta d’un treball col·laboratiu en què han participat diverses àrees del departament i la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i en què els autors han treballat amb múltiples fonts d’informació i bases de dades.
L’informe recull que l’estat espanyol va patir un excés de mortalitat “extraordinàriament elevat” al mig de l’estiu, des de mitjans de juliol a mitjans d’agost, sobretot en la població major de 75 anys, segons el sistema de monitoratge de la mortalitat EuroMOMO. Altres països, com França, l’estat federat alemany de Hesse, Itàlia i Anglaterra també van patir un elevat excés de mortalitat. Aquest indicador és la diferència entre les defuncions registrades i les esperades d’acord amb una línia basal de referència.
L’estudi mostra que, si bé Catalunya és la segona comunitat autònoma amb més excés de defuncions en termes absoluts per la grandària poblacional, en termes relatius és de les que té l’increment més baix. Segons l’Institut Nacional d’Estadística (INE), la variació de la mortalitat acumulada el 2022 fins a l’agost va ser de 9,6% a Catalunya mentre que la mitjana de l’Estat és de 12,2%.
Un excés de defuncions relacionat amb les onades de calor
Els investigadors han combinat les dades de la Xarxa d’estacions meteorològiques automàtiques de Catalunya amb les dades de salut i, després d’aplicar-hi els decalatges teòrics, observen una correlació bastant clara entre la temperatura i les defuncions i menor entre les infeccions respiratòries agudes (IRA) i les defuncions. “L’increment de les temperatures suposa un augment de les defuncions, mentre que la relació entre les IRA i les defuncions és baixa”, escriuen en l’informe.
Mompart assenyala que l’anàlisi descriptiva de l’estudi no permet establir relacions causals però que, d’acord amb les dades recollides, poden concloure que “les ondes de calor, lligades a la contaminació, la sequera, la xafogor i el pol·len, van afectar la població i van provocar aquest excés de mortalitat”. Els autors precisen que darrere l’excés de mortalitat, cal tenir en compte una combinació de diferents factors.
D’altra banda, la majoria de la població ja estava vacunada de la covid-19 l’estiu passat i els casos es trobaven de baixada després d’una onada de contagis abans de l’estiu. Amb tot, els autors de l’informe apunten que la reducció dels efectes protectors de les vacunes o l’impacte sobre la salut de la síndrome post covid-19, entre altres aspectes, haurien d’estudiar-se amb més profunditat.
El pes de les desigualtats de gènere i del codi postal
El percentatge de defuncions identificades com a excés de mortalitat és superior en les dones (8,8%) respecte dels homes (5,1%), segons l’estudi. Els investigadors ho atribueixen a dos aspectes: d’una banda, les dones són més en grups d’edat més avançats, i de l’altra, el seu nivell socioeconòmic és menor i això suposa menys accés a recursos davant de la calor, com l’aire condicionat.
Els autors també observen que l’excés de defuncions és més elevat en les àrees rurals i en les urbanes més desafavorides de Catalunya. Ara bé, si es tenen en compte les característiques demogràfiques d’aquestes àrees, l’excés de mortalitat no és tan superior.
En aquest sentit, Mompart puntualitza que “en àrees rurals es mor més gent, però no perquè visquin en àrees rurals, sinó perquè la població que hi viu és més gran”. També explica que les persones grans són “les que viuen en situacions de més vulnerabilitat, especialment les dones”, que en general tenen pensions “més baixes”.
Pobresa energètica i situacions de vulnerabilitat
Els autors de l’informe també parlen de la pobresa energètica i les dificultats per accedir a recursos per apaivagar els efectes de la calor en un context marcat per la forta inflació. “La resposta de la població ha estat diferent respecte a anys precedents per la pobresa energètica. Els alts costos de l’electricitat van fer que molta menys gent pogués estar dins les llars o llocs de treball a una temperatura normal”, adverteix la subdirectora general de la Cartera de Serveis i Mapa Sanitari.
Darrere una altra de les dades recollides també hi pot haver un factor de vulnerabilitat econòmica. L’estudi mostra un excés de mortalitat hospitalària, sobretot en el grup de 45 a 64 anys i superior en aquest cas entre els homes. “La població amb nivell de renda baix i molt baix té les taxes de mortalitat més elevades, i també l’increment de mortalitat més alt en comparació amb la població que té rendes altes i mitjanes”, descriu l’informe.
Mompart indica com a hipòtesi la relació d’aquest excés de la mortalitat en homes en edats laborals amb treballs a l’aire lliure, amb més risc de cops de calor. “Ens imaginàvem homes que treballen a les carreteres o pagesos”, exposa.
L’informe mostra que la taxa de mortalitat hospitalària l’estiu del 2022 va augmentar sobretot en els diagnòstics de deshidratació i en malalties respiratòries i circulatòries, sensibles a les onades de calor, i menys en els càncers.
Crisi climàtica i polítiques de salut i socials
Els autors de l’informe demanen “prioritzar l’anàlisi de l’impacte del canvi climàtic en la salut de la població”. Mompart explica que un 80% de l’estat de salut de la població s’explica per factors externs, és a dir, per determinants socials.
Així, la crisi climàtica afecta directament la salut per les situacions meteorològiques extremes, com les sequeres prolongades; la contaminació o l’augment d’algunes malalties infeccioses, com les transmeses per picades de determinats mosquits. Però també té conseqüències indirectes a través dels determinants socials, com l’increment de les desigualats i de les situacions de vulnerabilitat.
