Jaume Sastre Moll/Ciutadella – Resulta difícil imaginar com era la petita vila de Ciutadella a principi del segle XIV, poblada d’uns 2.000 – 2.500 habitants, desproveïda de muralles i la majoria de les cases amb un aspecte musulmà – islàmic d’època recent. Damunt el port sobresortia l’Almudaina, força que amb el temps es convertiria en el palau del Governador; un palau musulmà que es transformava en un grup de cases i un monestir de franciscans; i una petita casa de monges, a l’altre extrem de la població, amb un extens jardí que confrontava amb el camp obert, que amb el temps fou denominat Ferraginal.
Cap a l’any 1301,la vila de Ciutadella seguia estant envoltada de camps i garrigues, sense cap mena de parcel·lació; uns espais que molt prest varen ésser distribuïts entre els nou vinguts que, atrets per les llibertats atorgades i les facilitats per obtenir una petita o gran propietat, abandonaren els seus llocs d’origen per assentar-se en una terra que els oferia un futur millor.
En el mes de març d’aquells any, el monarca Jaume II creava sis parròquies de patronat real i quatre capelles, amb la finalitat d’assentar la població nouvinguda als seus voltants i repoblar les terres de l’interior. Malgrat no tenir l’èxit esperat, el temps va fer realitat, en part, les seves pretensions, de les quals sorgiren les quatre poblacions illenques que, amb més o menys sort, es desenvoluparen durant el primer segle de l’Edat Mitjana: Ciutadella, Mercadal, Alaior i Maó.
Amb el propòsit de distribuir l’espai illenc, Jaume II va nomenar a dos agrimensors que havien actuat de la mateixa manera a l’illa de Mallorca (Arnau Burgès i Pere Struc) i pels quals havia redactat unes ORDINACIONS en les quals concretava els principals punts a obeir i complir els pobladors. Unes Ordinacions que segurament varen ésser aplicades a Menorca, però que no foren registrades en el Llibre Vermell de Ciutadella en no ésser d’obligat compliment municipal.
Els dos procurador reials que s’ocuparen de distribuir l’espai agrari menorquí, en nom del monarca, establiren possessions, cavalleries, terres i masoveries a tota Menorca. Però a la població de Ciutadella els repartidors de les cases, albergs i obradors foren Pere Bernat Puigdorfila i Pere de Llibià, els quals els concediren en emfiteusi (cobrant una quantitat d’entrada i exigir una cens anual al rei).
A partir d’aquella data (agost de 1301) amb la confirmació de tots els establiments fets pels procuradors, Menorca es posava en marxa. S’iniciaven les obres de les muralles de Maó i Ciutadella; les terres de conreu eren parcel·lades i tancades, primer amb estaques i fites, però després ho serien amb parets de pedra en sec; les alqueries i les cabanes en les terres de conreu s’acotaven i es marcava la divisió entre les propietats, però sempre permetent el pas d’una propietat a l’altre a través d’un camí de comunicació, proveït de portells sense barreres; es senyalaven espais comunals en les garrigues (COMUNES) on poder pasturar el bestiar de sol a sol, amb l’obligació d’estabular-lo durant les hores nocturnes.
La concessió reial, feta als vilatans, de poder arreplegar llenya a les garrigues de Ciutadella i el permís de poder caçar a les garrigues dels voltants de la població, convertida en devesa, tingué que ser regulat degut a la pràctica de certs abusos.
El permís de recollir llenya a les garrigues comunals va seguir essent lliure, però es va prohibir tallar llenya a les possessions sense el permís de l’amo i menys talar arbres fruiters plantats (1312). El permís de caça també va tenir que ésser regulat. La caça a les garrigues comunals era lliura, però es va prohibir desfer les parets per introduir fures i mostels en les llorigueres, entrar en les propietats ja acotades i tancades amb parets, o caçar torts amb filats (stillis – estels).
Entre altres prerrogatives reials, Jaume II va permetre la lliure recol·lecció de tàperes i de la sal marina que hi havia en els cocons de la riba de la mar (1303). Un producte car, utilitzat per a la conservació d’aliments (peix i carn). La recol·lecció de tàperes va ser prohibida pels Jurats, però aquella disposició va ser recorreguda davant Felip de Mallorca, tutor del príncep Jaume, el qual manà revocar la prohibició (1326).
Ciutadella, durant l’Edat Mitjana, no va ser una població que visqués de cara al mar. La pesca era una activitat perillosa, sobre tot degut a la constant presència de corsàris que constantment amenaçaven l’illa. Així hi tot, alguns vilatans es dedicaven a la pesca amb petites barques. L’any 1315 el rei Sanxo I de Mallorca va declarar lliures les coves existents al voltant de la Cala de Ciutadella i el carregador de la mar d’ús públic, exceptuant aquelles coves que estaven situades sota el castell. En la majoria d’elles s’hi emmagatzemaven petites embarcacions o aparells nàutics (rems, veles, nances i altres aparells). Una d’elles era coneguda per la “Cova de les veles” situada al Pla de Mar.
El rei Sanxo (1315) també va cedir a la població, per ús públic, la Quintana de Mar, on els comerciants dedicats a l’exportació d’animals pasturaven les bísties i el ramat que era conduit a Ciutadella per poder embarcar-lo i enviar-lo a Mallorca.
Una Ciutadella molt diferent a la que actualment coneixem. Una població que, de tenir una imatge de l’època, no la coneixeríem.
