La memòria de Lluís Rey

Josep Portella Coll/Alaior – Guard amb gelosia i afecte molts records de Cala Morell. No debades, amb la família hi vam fer molts anys de feina. Amb mon pare i els germans vam tancar de paret seca moltes parcel·les que després es van habitar i, amb ma mare,  van tenir cura uns anys dels apartaments que hi ha sobre la platja. Els estius els passàvem a Cala Morell, en aquella rulotte que mon pare va comprar a finals dels anys seixanta. Era una urbanització diferent, no només per l’arquitectura i el mobiliari urbà, també pel tipus de poblament i perquè existia un cert caràcter comunitari entre els residents. Inaugurada pel batle i beneïda per en Pepe Mascaró, es capellà guapo, l’any 1967, va formar-se segons la idea que tenien n’Enric Ventura, el promotor, i Lluís Rey Polo, el dissenyador i projectista. És per açò que em va cridar l’atenció la notícia que diu que els propietaris del bar Ivette, aquest bar de copes on els pijos de moda van a veure postes de sol amb un gintònic a la mà, esbocaran el mural creat per Lluís Rey, ja que els fa nosa per ampliar el local. Naturalment, els propietaris tenen tot el dret a ampliar el local fins on li permeti la legislació urbanística, la qüestió és si poden destruir una obra artística, els drets intel·lectuals de la qual mai deixaran de ser del seu autor o els seus descendents. És un bon tema, aquest xoc d’interessos. Tal vegada ens ajudarà a prendre postura el saber que Lluís Rey, que va viure durant molts d’anys a Cala Morell, és un artista de reconegut prestigi, guanyador del premi Joan Miró l’any 1963, membre del grup artístic La cinquena forma, director del Saló de Maig de Barcelona, amb obra al MACBA, considerat un dels principals informalistes catalans, aquell moviment artístic que van encapçalar artistes com Antoni Tàpies i Guinovart. Rey va protagonitzar dues exposicions a Menorca, a la galeria Picasso i a la Sala de Sant Josep. Fa molts anys d’això, però mai no ha rebut de les institucions culturals menorquines l’atenció que suposaria fer una mostra antològica per vincular encara més el seu nom a la cultura menorquina del segle XX. En tost d’això, en tost d’aquest reconeixement, Lluís Rey, que ens deixà l’any 2000, és notícia perquè es pot perdre una de les poques obres “públiques” seves a Menorca. Crec que encara hi som a temps, perquè l’Ajuntament de Ciutadella i el Consell Insular de Menorca reaccionin i salvin de la destrucció aquest mural.