Joan Pons i Pons/Barcelona – En aquest context de correcció política extrema que a tots ens iguala en la construcció d’una societat més tolerant, justa i empàtica m’agradaria que a Menorca deixéssim de dir blat d’indi per referir-nos a la planta gramínia de l’espècie Zea Mays (castellà maíz) i passéssim a anomenar-la blat de moro per respecte als falsos indis, als nadius que vivien al continent americà i que van ser denominats d’aquesta manera perquè l’espavilat de Cristòfol Colom es pensava que havia arribat a Àsia, en concret a l’Índia, pel camí marítim d’occident, i el que realment va passar és que va descobrir un nou continent per pura casualitat.
En aquest context de correcció política extrema, etcètera, etcètera m’agradaria que a Catalunya deixéssim de dir blat de moro perquè aquesta suculent gramínia no va venir de l’Àfrica, d’on són naturals els moros, sinó d’Amèrica i que, per tant, s’hauria d’anomenar blat d’americà per diferenciar-lo del blat tradicional i deixar en pau aquests nadius de l’Àfrica septentrional, de sang àrab o bereber i anomenar aquesta planta com a panís, paraula que ve del llatí, llengua mare d’on provenim.
En aquest context de correcció política extrema, etcètera m’agradaria que a tot arreu deixéssim de dir panís per la seva similitud amb el mot penis que només tenen una part de la població, la masculina, i es passés a dir-se dacsa, que és un paraula polida i que ve de l’àrab i que es fa servir molt al País Valencià que va ser on vaig sentir-la per primera vegada quan vam anar a sopar amb el responsable de la biblioteca de Gandia on, uns moments abans, havia fet un club de lectura amb els usuaris que s’havien llegit La casa del gel.
Pa calent dacsa que es fon a la boca amb formatge blau de Rocafort, França; crispetes de blat d’indi salades al punt menjades al cinema mentre miram una pel·lícula de Hollywood, Amèrica del nord; tortitas de panís mexicanes, Amèrica del Nord, amb guacamole i salmó noruec, Europa del nord; sopa xinesa, Àsia, de blat de moro i pollastre…
Mira, sabeu què us dic? Que jo sempre recordaré l’àvia Maria desgranant una panotxa a l’ombra, as Verger, i en aquest record lluminós més ben igual que la panotxa fos de blat d’indi, de dacsa, de panís o de blat de moro.
Has escrit panotxa? No l’havia sentida mai aquesta paraula. Segur que deu ser forastera.
