Gustau Juan/Ciutadella – Dins una societat en què els diners cotitzen més que les persones, qualsevol cosa es converteix en un bé de mercat, objecte de negoci, d’especulació.
Regida l’economia per la llei de l’oferta i la demanda, els productes i els serveis no és venen en funció del seu cost, sinó del seu nivell de necessitat, en funció de la moda i de la demanda; un exemple molt senzill, fàcil d’explicar i d’entendre és el cas de les farines dites integrals: perquè costa més poc produir farina integral, que sols és moldre el cereal, que no farina blanca, on intervé una altra operació i es necessita una altra màquina més; i, en canvi, la farina integral va més cara, perquè està de moda i hi ha demanda: s’hi pot guanyar més, que és la finalitat de l’economia.
No en parlem ja de productes de primera necessitat com és el menjar o l’habitatge o els productes sanitaris: pròtesis (dentàries, ulleres, audífons, etc.) o, simplement, medicaments, més encara avui a una societat envellida, on hi ha un important nombre de persones d’edat ja avançada, físicament gastades i amb un alt percentatge de patologies, que necessiten atenció i medicació constant.
Evidentment, en una situació així, la salut és un calador immillorable per a negocis milionaris on, qui millor accés hi té són les grans empreses multinacionals; a més, l’Estat paga.
I les farmacèutiques no en desaprofiten l’ocasió. A un estudi de la universitat de Liverpool es podia llegir que, sobre els medicaments, les companyies hi carreguen entre el 300 i el 600 per cent del cost de fabricació. Segons el Ministerio de Sanidad, el 2019 la factura farmacèutica a Espanya va arribar a 10.793.958.471 €; i segueix pujant.
I quan a un producte ja li han tres el suc, prou vegades el treuen el mercat i el substitueixen per un altre que, amb l’excusa d’esser més modern i avançat, costa més al consumidor, entre d’altre pràctiques.
Val a dir que la qüestió dels medicaments rara vegada surt als mitjans, poques vegades se’l considera a la opinió pública, manco encara es tema de campanya electoral.
La salut és un calador immillorable per a negocis milionaris.
