Bep Portella/Ciutadella – He llegit que l’Ajuntament de Ciutadella té sobre la mesa quatre o cinc propostes de nomenament de “fill il·lustre” de la ciutat i que tanta oferta els fa reflexionar sobre el com i el què de les proclamacions. Ja sabeu que el mot “il·lustre” s’aplica a aquelles persones que han nat en “bona casa” (?) i aquelles que han destacat al llarg de la seva vida per una activitat o activitats concretes, normalment, però no sempre, en benefici de la seva ciutat natal o adoptiva, en aquest darrer cas prenen el nom de “Fill Adoptiu”. En les distincions que solen lliurar les institucions hi ha també la “medalla d’or”, la dedicació d’una via pública, etcètera. En realitat, la distinció té com a finalitat perpetuar la memòria de l’homenejat, encara que si féssim una enquesta sobre quants fills il·lustres de Ciutadella recordem de primeres, els resultats pens que serien decebedors. No sé des de quan es fan fills il·lustres a Ciutadella, però perfectament podríem arribar a 1870, o sigui cent-cinquanta anys enrere. Cada institució té el seu reglament i normes per al procés de nomenament, que requereix normalment una majoria qualificada de dos terços dels regidors, menys a Alaior, on fa dos o tres anys, el Partit Popular ho reduí a majoria simple. La decisió del nomenament s’ha d’entendre en el context històric en el que es produeix. Si ens fixem en les galeries de fills il·lustres veurem que són gairebé tots masculins. Si reparem els nomenats en els primers cent anys, coincidirem que abunden els religiosos, els militars i els fills de casa noble. De fet, si jutgéssim amb ulls d’avui algun personatge del passat que penja a la paret potser acordaríem una revisió de l’expedient. D’altra banda, si posam la vista en els darrers nomenaments, en general a tots els pobles de Menorca, descobrirem que abunden homes i dones destacades en el món de la ciència, la música, la literatura, l’educació, etc., fet que posa de manifest l’evolució de la nostra societat.
La veritat és que els darrers anys hem assistit a la proliferació de premis i distincions que concedeixen les més diverses institucions, però principalment la premsa, la ràdio i les entitats corporatives. També els Ajuntaments han incrementat la quantitat de nomenaments. Amb la proliferació, es perd el valor excepcional de l’homenatge i l’objectiu final de la decisió. Per tant, crec que és molt necessari replantejar-se quina ha de ser la periodicitat, que dur implícita una selecció de propostes, de la declaració. Pel que fa a “fill il·lustre”, segons la meva humil opinió, no hi hauria d’haver més d’un nomenament per mandat municipal, però entenc que hi hagi altres opinions amb més fonament.
