Miriam Triay / Ciutadella – Fa uns dies, des de l’Ajuntament de Ciutadella, es presentava una nova edició de la Setmana del Teatre. Una setmana on els diferents teatres i companyies teatrals de l’illa en són els protagonistes. I en la qual, la gent pot gaudir d’una oferta cultural diversa i per a tots els públics. Entre aquesta, hi trobam, com ja és habitual, el teatre social ofert per la reconeguda companyia familiar Beta Teatre. Enguany amb una idea totalment trencadora. I és que, en l’obra representada, el públic té un paper cabdal, com a coguionista. Un laboratori teatral que, per mitjà del col·loqui i el debat, pretén sembrar idees i fer reflexionar sobre un tema base: la infantesa.
WORK IN PROGRESS
Com bé ens explica la guionista i directora de l’obra, Fàtima Anglada -també presentada com a Joana C. Montcada, ja veureu per què-, “no es tracta d’una improvisació amb la participació del públic, sinó d’un work in progress (treball en progrés).Nosaltres, en una primera part d’aquesta actuació, realitzada l’agost, al pati de l’hotel Ses Sucreres a Ferreries, vam representar 15 minuts. Després d’aquests, vam obrir un col·loqui-debat, en el qual, les persones del públic ens podien donar la seva opinió sobre com continuaria l’obra; amb quins personatges seguiria, amb quins no, quins afegiria, cap a on s’havien de dirigir…”.
Passats uns mesos, es van oferir 30 minuts d’obra a l’Hotel Hevresac de Maó. És a dir, els 15 minuts ja presentats, més els 15 minuts resultants del que la gent havia demanat i opinat. Així, d’alguna manera, el públic es va convertir en coguionista d’una obra que, encara, està en construcció. Una altra vegada, per tant, i passada la mitja hora d’interpretació, es va obrir un col·loqui.
El que els ciutadellencs veurem, el pròxim diumenge, 19 de març, a les 12h a l’Espai Sant Josep, és el resultat del debat sorgit d’aquesta segona interpretació, sumat a les anteriors. És a dir, un total de, més o menys, 40 minuts. Per, després, poder també tenir l’oportunitat d’opinar i demanar, a la companyia, el que esperam que passi a continuació. Una continuació que tindrem el gust de veure més endavant.
“Aquest laboratori serà bianual. Duu molta feina i és una obra de preparació lenta. No només es tracta de cohesionar 15 minuts nous amb les opinions diverses del públic, sinó que ha de ser coherent amb els 15 minuts anteriors”, ens explica Anglada.
13 MISSATGES: LAB TEATRAL
Tot i ser una feina en construcció, i com tota obra teatral, 13 missatges parteix d’un tema base. En aquest cas, “és la història d’Alícia en la terra de les meravelles. Però de n’Alícia real, n’Alice Liddell, amb la qual està basat el personatge. En Charles Dodgson, altrament conegut com a Lewis Carrol, l’escriptor del llibre, era un professor de prestigi, veí de la família Liddell. La filleta, Alice, anava molt a casa seva, ja que ell la demanava, per fotografiar-la. Aquí hi ha indicis de pederàstia, que mai s’han acabat de corroborar. Nosaltres, per tant, no els afirmam, però sí que mostram, a través d’una recerca de simbolisme planer, el que aquest senyor feia”.
La base, per tant, parteix d’una història concreta, per enllaçar-ho amb la infantesa i el que s’ha fet amb ella durant la història. “Es tracta d’una reflexió de com sempre hem portat als infants per aquí i per allà sense demanar-los opinió. I com encara ho fem”. És més, el fet concret que Carrol fos fotògraf, i segons Beta Teatre, també casa molt bé amb el que passa avui dia amb les xarxes. “No aturam de fer fotos als infants, exposant-los. Els estem creant una vida digital, una petjada molt intensa, sense demanar-los el seu parer, i que potser té conseqüències futures”, apunta la guionista i directora de 13 missatges.
L’eix principal del laboratori s’enfoca en la infantesa, i en com aquesta hauria de ser exaltada, en lloc de controlada. Tant en la vida real, com en la vida escènica. Beta Teatre és una companyia familiar, on actuen molts infants, i açò és un tema que els toca de prop i que volien exposar al públic, per fer reflexionar.
LA COMUNIÓ DE LES ARTS
A més, en aquesta obra, i sense oblidar l’objectiu principal: l’exaltació dels infants, també hi combrega la conjunció d’arts. Segons Anglada, “amb 13 missatges, hem volgut que la gent, en una mateixa obra, pugui gaudir d’arts diverses”. Així, a més de l’elenc principal, també podrem trobar al quartet Quatre al cub. Músiques i músics del Conservatori de Maó, que oferiran una selecció de tres peces, en directe, de l’obra Carnaval dels Animals (1886), del compositor francès, Camille Saint-Saëns.
A més d’açò, l’artista plàstica, Ana Llorens, també els ha cedit una de les seves obres, com a part cabdal de l’escenari. I l’artista literària, poetessa, Xisca Xala, els ha deixat un dels seus poemes, A callar, com a part del guió. “L’art és art, es representi com es representi”, afirma una de les actrius, Gemma Bruguera.
L’EQUIP BETA TEATRE
Aquests artistes convidats, per tant, se sumen a l’equip, ja conegut. En aquest cas, destaquen noms com el d’Olivia Ritman, en el maquillatge o Oscar Duran (#melonorco), en la fotografia. Dos artistes professionals que han sabut i ajudat a captar el missatge de l’obra. A més de tot l’elenc d’actors i actrius que formen part de l’escena. Entre els quals trobam tres Alícies en edats diferents; a Charles Dodgson; a la veu en off de Raquel de Manuel, que acompanya el públic durant tota l’obra.
Però, i per damunt de tot, com ha volgut destacar la mateixa Anglada, “l’equip estel·lar, és el dels infants. La seva participació és essencial, sense ells, aquesta obra no és. Si hi ha algun fet protagonista, és la infantesa. I és possible gràcies a ells”.
Per acabar, i com a fet diferencial, aquest laboratori teatral no presenta els noms del seu equip de forma habitual. Com bé ens explica Carol Marquès, actriu de Beta Teatre, “no tots els membres de la companyia volen dir el seu nom i llinatge, per aquest motiu, i per poder honorar a les nostres avantpassades, vam decidir posar-nos el nom de les nostres àvies. Per açò, la directora de l’obra, és Joana C. Montacada, i no Fàtima Anglada. Al final les nostres històries són les mateixes de les seves”. Un honor i una memòria crucials per poder, a vegades, adonar-nos d’on som i cap a on anam o hem anat. Per fer una revisió de passat, present i futur.
