Itziar Lecea / Maó – L’artista de portada d’aquest número 6 de Nua és l’obra “Penélope esperant a Ulises”, de la fotògrafa italiana Gianna Carrano. Milanesa de procedència, aquesta dona mediterrània suggereix a través de la figura retratada, una visió molt particular d’un tema concret, que l’espectador pot agafar o no. Ens perdem amb ella a través dels fils argumentals que han teixit algunes de les darreres exposicions que ha fet a la nostra illa.
“Jo venia a Menorca des de fa molts anys, però com a turista. Mai havia entrat a la realitat del que era viure a l’illa. Però, en un moment donat, cap a l’any 2015 vaig decidir que volia fer temporades més llargues, pel que vaig cercar possibilitats per desenvolupar i exposar la meva obra. Aquí he trobat moltes més possibilitats que les que tenia a casa, a Milà. He sentit que hi ha una llum fantàstica tot l’any, pel que puc dur a terme els meus projectes durant els dotze mesos. I també he trobat molta disponibilitat per col·laborar, així com amistats que m’han ajudat i m’han mimat. Les persones que surten a les meves fotografies, són persones que han entrat a la meva vida, no són mers models. M’interessa que puguin expressar el que cada projecte que duc a terme, demana.” Carrano es presenta amb aquestes paraules, abans d’entrar en matèria sobre el seu procés creatiu i les obres que estan per venir.
EL PROCÉS CREATIU I LA IDEA COM A PILAR
“Cada projecte de fotografia comença amb un text. Primer vaig a la recerca del tema, que pot venir per molts canals diferents: perquè veig una cosa que m’agrada, perquè m’assebent d’una situació… El moment de la creativitat és bastant complex explicar-lo. I quan tenc una idea en la qual vull aprofundir, primer escric un text per extreure una motivació psicològica, de per què ho vull fer. Quan ho tenc, m’expresso a través de la imatge, tot i que no és explicativa del meu pensament. Sinó, més bé, és una interpretació del que jo vull transmetre a l’observador. El públic és qui, amb la seva mirada, decideix agafar la meva suggerència o anar per altres camins. Amb cada espectador, la meva obra s’enriqueix, perquè no hi ha una sola manera de mirar-la. Som del parer que les obres s’expliquen per elles soles, i que l’artista no n’ha de dir res al respecte.”
“ULISES ESTUVO AQUÍ”
Carrano està en aquests moments immersa en la preparació del catàleg que acompanyarà la seva pròxima exposició, que es podrà veure al Claustre del Carme de Maó, del 24 de març fins al 18 d’abril. No només el catàleg li està donant feina. També, tota la xarxa d’esdeveniments que envolten la temàtica de “Ulises estuvo aquí”, amb la qual Carrano es planteja què hauria passat si el protagonista de l’Odisea hagués desembarcat a Menorca. “Intento, amb cada una de les meves exposicions, lligar esdeveniments que crec que són interessants pel mateix tema. Per exemple, a la primera exposició que vaig fer, que va ser el mite d’Aracne i la teranyina -i que per jo simbolitza la discriminació de la dona, però també la connexió que tenim com a humans-, vaig convidar a un biòleg expert a parlar sobre els tipus d’aràcnids que tenim a l’illa. També va venir un arquitecte, que va interpretar la teranyina com un mapa urbà. En el cas d’Ulisses, farem un esdeveniment amb el Museu de Menorca, des d’on un arqueòleg explicarà -donant el supòsit que Ulisses hauria passat per Menorca com s’insinua a L’Odisea, i on es descriuen paisatges que ben podrien ser l’illa-, què hauria trobat el protagonista en una època en què Menorca començava a ser talaiòtica. Per tant, ell descriurà com era aquella civilització que existia llavors. A banda, tindré una col·laboració d’una historiadora de l’art que explicarà la societat d’Ulisses. Altres col·laboradors escriuran sobre la seva experiència amb el poema. És el cas d’un amic que està fent un viatge arreu del món amb l’objectiu de descobrir-lo. Però hi haurà altres experiències que també inclouré en el llibre que acompanya aquesta nova exposició, i que tenen a veure amb la història d’Ulisses. A més, he fet brodar una fotografia, com a homenatge a Penèlope i a les deesses de l’antiguitat, ja que totes brodaven. Tot això seran trobades que farem durant l’exposició, a banda de tenir-ho plasmat al llibre de la mostra. Per rematar, també tindrem ball i percussió, si no surt alguna cosa més.”
La feina de la fotògrafa per aquesta mostra lliga de manera molt íntima amb el nostre territori. “El polit d’Ulises és que totes les deesses són menorquines. De manera que el que he plasmat a través de les fotografies són els personatges que Ulisses s’hauria trobat a l’illa. I tenim un bon grapat d’éssers mitològics, com les nimfes, les sirenes o Penèlope. També tenim deus, com Tità. O la nimfa Calipso, aposentada sobre un tron de posidònia. Són imatges que suggereixen el que Ulisses hauria trobat en la seva aventura narrada a L’Odisea. Són aquest tipus de persones amb les quals s’hauria topat, aquest tipus de paisatges.”
“PERCEPTIONS”, UNA ALTRA IDEA DE CARRANO QUE ES PODRÀ VEURE ENGUANY
La italiana tornarà a muntar l’obra “Perceptions” del 4 de maig al 16 de juliol, al Pati de Sa Lluna a Alaior. “Amb “Perceptions”, vaig aprofitar el blanc i negre amb un toc de color. En aquest cas, vermell, per remarcar el malestar que tots hem patit durant aquests darrers anys de pandèmia. Teníem un malestar psicològic compartit que hem aconseguit superar amb un acte físic i artístic. Per això les imatges mostren diferents disciplines. Des de la dansa, la música, el ioga, l’acrobàcia… En aquesta idea hi va tenir molt a veure el llibre de l’escriptor Aldous Huxley “Les portes de la percepció”, on explica la seva experiència amb àcid d’LSD. I també amb les portes del grup de Jim Morrison “The Doors”, lligat a aquesta mateixa idea. Agafant la seva “percepció”, vaig decidir titular aquesta col·lecció així perquè, per jo, l’objectiu era mostrar les percepcions que podem desencadenar per sortir d’un malestar.
LES ALTRES MIRADES DE CARRANO VISTES A MENORCA
“A “La tierra se vuelve color” em vaig centrar en la Venus de Botticelli, demanant-me qui era aquella dona, on és avui en dia, és igual de feliç que com la va plasmar el pintor italià? I vaig arribar a la conclusió de què la dona, avui en dia, viu a un món obscur, ple de plàstic. I, al mateix temps, la dona té el do de tornar el color a la terra, essent la que més es preocupa per cuidar de l’ambient, del seu entorn. Així, vaig fotografiar una sèrie de dones vestides amb plàstic i en blanc i negre, i les imatges van agafant color a mesura que s’avança el llibre. No només les dones, també el territori que habiten torna a tenir color.”
“Durant dos anys vaig treballar la figura de Narcís, a través del mite. Aquesta obra la vaig fer damunt la idea que Narcís pren consciència d’ell mateix només quant es reflecteix damunt l’aigua. En el camp de la psicoanàlisi, aquesta mirada té tota una sèrie de conseqüències, que vaig voler interpretar amb una mostra que vaig exposar a Milà i també aquí, jugant amb la idea de “Narcís entre les meves aigües”, que són les que separen els dos territoris als quals em sent connectada. Vaig fer una instal·lació on les imatges es reflectien en un passadís de ferro ple d’aigua, de manera que el públic, quan s’atracava a veure les obres, participava de l’obra, reflectint-se a l’aigua, com feia la fotografia. Crec que tots som narcisos cercant el nostre reflex, la nostra realitat.”
