Itziar Lecea / Maó – Des de l’any 2001 el Consell posa a l’abast de la ciutadania el Centre Assessor de la dona, un recurs per donar informació especialitzada i assessorament a dones víctimes de violència masclista a Menorca.
Victoria Coll és la responsable a l’altra banda del telèfon que ens explica quina és la tasca del Centre Assessor de la Dona, un servei de la conselleria de Benestar Social que, malauradament, durant l’any 2022 van haver de mester 197 dones per primera vegada. “No és una oficina d’atenció a la dona en general, sinó per aquelles que pateixen violències masclistes, de qualsevol tipus. No fa falta que només sigui violència de gènere -aquella que inclou a la parella o exparella-, pot ser un cas d’assetjament laboral a la feina o una violació. En definitiva, tractam amb casos de violència patida per dones pel simple fet de ser dones.” D’aquest tipus de violència, destaca Coll, l’any 2022 van haver d’atendre 2.783 visites. “Som un servei d’atenció integral, per tant, entenem que la violència afecta molts diversos àmbits de la vida de la víctima. Des de l’aspecte psicològic, al social, legal, amb relació als fills, a la feina, a les amistats… Com a centre d’atenció integral, tractam totes aquestes àrees en el moment en què tenim un cas. Així, comptam un equip muti disciplinar per atendre les dones que arriben al centre: dos psicòlegs, dues treballadores socials, una administrativa, una assessora jurídica i els pisos d’acolliment, amb cinc monitors que estan de guàrdia tots els dies de l’any.”
La violència de gènere, la més escampada
Coll assegura que els casos més nombrosos són els de violència de gènere. Però que, per fortuna, es denuncien tot tipus de violències masclistes. “Crec que aquests darrers anys els mitjans de comunicació i la conscienciació social envers la violència contra les dones, ha fet que les víctimes es vegin cada vegada més estalonades per posar damunt la taula situacions que, segurament fa anys, no haurien tret a la llum. També teníem molt interioritzat que la violència era només física, però durant els darrers anys s’entén que no només la violència física és violència. I que altres tipus d’agressions poden ser fins i tot molt pitjors que el maltractament físic.”
Pel que fa a com arriben les dones usuàries del centre, Coll llança una dada esfereïdora. “Perquè una dona arribi a entendre que està baix una situació de violència poden arribar a passar anys. De fet, la mitjana és d’uns vuit anys fins que es decideix a fer alguna cosa per canviar la situació. Durant aquest temps, la dona va perdent els seus recursos personals, autoestima, seguretat en si mateixa per poder demanar ajuda. La dona, quan és víctima, està en la pitjor situació personal per poder demanar ajuda, perquè està en un estat anímic dolent. A més, el fet que la violència de gènere es doni principalment dins la casa, fa que moltes vegades no sigui una violència molt visible. La vergonya també juga un paper molt important a l’hora de denunciar, especialment a un lloc com Menorca on tothom es coneix. La repercussió damunt la família entra en joc també a l’hora de canviar la situació. Per açò ens trobam amb dones que aguanten l’inaguantable i no surten del cercle viciós en anys.”
La mateixa vergonya del territori petit es converteix, tanmateix, en un avantatge a l’hora de fer feina. “Ens és molt més fàcil coordinar-mos entre els serveis que feim feina amb la violència de gènere: des dels cossos i forces de seguretat de l’Estat fins als serveis mèdics, les escoles, els serveis de feina com el SOIB… Tot és una xarxa que ha de funcionar a la una de manera molt coordinada. I amb el fet de ser pocs, ens és molt més senzill crear aquesta xarxa.”
Coll anima a tota dona que estigui llegint aquestes línies i necessiti ajuda, a atracar-se al Centre. “Atenem tant a dones que volen denunciar, com les que no, com les que ja ho han fet. Venir al Centre de la Dona no suposa haver de denunciar una situació de violència masclista. El que fem noltros és acompanyar i assessorar en el procés. I, en cas de ser coneixedors que s’està produint un delicte, denunciar-ho. És la feina preventiva que podem fer des d’aquí.”
A més, apunta que “tots estem obligats a denunciar aquest tipus de situacions. Si tenim una coneguda o veïna que sentim que està essent amenaçada, amb crits, estem obligats a telefonar al 112 o al 091 i dir que estem sentint crits. La violència de gènere és un delicte públic, i estem obligats a posar-ho en coneixement de les autoritats.”
