Itziar Lecea / Maó – Quantes vegades et trobes a tu mateixa al cap del dia pensant en què has de fer més tard? I quantes pensant en allò que va passar i que et va afectar de manera especial? L’estrès de la vida diària, la feina, la família, els amics, l’oci, la carrera professional, les metes vitals… poden acabar essent una bolla al nus de l’estómac. O un bon embolic mental. Per desfer aquests nusos emocionals, moltes persones es plantegen iniciar pràctiques de mindfulness. I d’açò en venim a xerrar en aquestes pàgines. Aquí i ara.
L’inici del Mindfulness a Menorca
Marta Osuna Cerezo és psicòloga general sanitària. I l’any 2014, junt amb un grup de psicòlegs, es va plantejar formar-se en mindfulness. Que, com ella comenta, “és una tècnica que en els darrers 20 anys s’ha introduït molt en els tipus de teràpia cognitiva-conductual i d’acceptació. Així, vam fer un grup de treball, fent pràctica i llegint llibres, fins que vam veure que era un tema molt transversal, que també es podia enfocar des de la part educativa o empresarial, per la qual cosa es podia obrir a altres persones que no fossin psicòlegs. Així, vam crear l’Associació Balear de Mindfulness.”
D’aquesta associació han sortit ja quatre jornades amb experts vinguts de fora que s’han fet al Llatzeret, en una trobada de caràcter obert a la qual s’hi pot apuntar qui vulgui. I, pel que comenta Osuna, hi ha prou interès. “A banda, ens arriben persones amb tot tipus de perfils, des de persones molt espirituals i que ja duen una vida alternativa a la societat de consum en la qual estem immersos, fins a persones que viuen un dia a dia molt actiu. Tenim la sort de poder veure l’evolució d’aquestes persones que posen en pràctica el mindfulness més enllà de les jornades que fem al Llatzeret, que és l’objectiu final de la nostra associació: poder escampar la pràctica del mindfulness per millorar el benestar emocional de les persones.”
Però, què és el Mindfulness?
Comencem pel principi. “El Mindfulness és una eina que s’empra d’una manera determinar dintre d’un context terapèutic. Però com a pràctica habitual en el dia a dia dona calma, claredat mental i més capacitat per gestionar les emocions. De la mateixa manera que ens plantegem anar al gimnàs de manera sostinguda, la higiene mental o emocional és essencial pel benestar de la persona. I el mindfulness ens facilita aquesta higiene”, argumenta Marta Osuna, que assegura que és una bona eina psicològica, però que va molt més enllà. “La definició més clàssica és prestar atenció a l’aquí i ara, entenent l’aquí i ara com tota la teva percepció i sensació corporal, les sensacions personals amb les emocions, les cognicions, etc. I tot allò que prové dels sentits externs. Estar aquí i ara, sense rememorar passat ni anticipant futur, o construint una realitat alternativa a través del pensament, amb el cos deslligat del pensament. El que fa aquesta pràctica és reconnectar amb tu mateixa i especialment amb tot el que té a veure amb les sensacions corporals, ja que el cos és el que dona una sensació més fiable i més sincera de com estem en cada moment.”
Així, l’aquí i ara genera una sensació de calma, una necessitat acusant en el món en el qual vivim. “Sempre estem amb una sensació d’alerta”, diu Osuna. “Reconnectar amb el cos ens fa veure que realment no estem tan malament. A la vegada, quan estàs millor amb tu mateixa, i ets més conscient de les teves emocions i pensaments, t’adones que ets humana i imperfecte, i pots entendre millor als altres. Perquè els veus d’una manera més humana, més sencera, més global. De manera que es facilita una relació millor amb els altres. Tornes a mirar als ulls a les persones, tornes a escoltar i no només sentir. Són canvis subtils que es produeixen a poc a poc, però que es noten. També externament.”
És només una cosa de dones?
“No, tot i que, pel fet cultural, és un moviment que va començar essent molt femení, allà cap als anys 70. I és que, culturalment, els homes són més de fer i d’actuar, i les dones ens donam més marge per connectar amb les emocions i els sentiments. Diré que, avui en dia, s’està arribant a un equilibri d’aquesta pràctica en dones i homes.”
