Itziar Lecea / Alaior – LOAC s’ha posicionat durant el darrer any com una de les visites obligades i més importants de l’art a Menorca. La col·lecció, que completen noms com Antonio López, Joan Miró, Miquel Barceló o Louise Bourgeois, destaca per tenir figures internacionals que ja voldrien molts espais expositius a grans ciutats. I ha estat gràcies a la mà d’una dona. Isabelle Leurent, qui, amb la pandèmia, va veure una oportunitat de canviar de vida i obrir la seva col·lecció privada d’art al món. Més concretament, a Menorca.
Com arriba una col·lecció d’art com la de LOAC a Menorca?
“La pandèmia ens va obligar a viure dos hiverns a Menorca. I ens va encantar”, confessa Leurent, qui es troba immersa en plena remodelació de l’exposició de LOAC. L’experiència de la vida menorquina, junt amb l’oportunitat de donar una sortida més social a la col·lecció d’art que ha anat construint amb el seu marit, van fer que es decidís a cedir l’obra a l’Ajuntament d’Alaior. “Ens vam trobar amb el batle, José Luis Benejam, per presentar-li un projecte que era més modest del que ha acabat essent LOAC. Però quan ens va mostrar l’espai, el concepte va canviar totalment.”
Leurent neda al món de l’art des de fa més de 30 anys. “He estat brocantera, amb dues tendes a Madrid, on vaig rebre una formació molt extensa en belles arts, abraçant des de pintura a mobiliari, ceràmica, arquitectura… a l’escola de Casto Castellanos. Allà vaig iniciar una relació molt estreta amb l’art, que va seguir amb l’obertura de les tendes, a una de les quals vaig dedicar un espai de galeria d’art contemporani. Per suposat, a banda de vendre art, també vaig començar a comprar, essent molt conscient de les inversions que feia. Per aquest motiu em vaig voler formar en el mercat de l’art, de quins preus són correctes, on cercar les obres o estudiar fins i tot les èpoques del pintor per veure quines són millors. En definitiva, adquirir coneixement per poder fer les inversions de la millor manera possible. S’ha de dir, però, que és una formació constant, i que sempre has d’estar aprenent.”
LOAC educatiu
Amb aquest bagatge, Leurent no va dubtar a posar a disposició la seva col·lecció pel poble d’Alaior en particular, i Menorca per extensió. A més, amb una finalitat molt clara. “El que em va empènyer a cedir la col·lecció a l’Ajuntament per LOAC va ser el fet que, amb els meus quatre fills, sempre hem tingut l’oportunitat d’educar-los en la cultura i l’art en espais expositius de nivell. Han crescut en un ambient on podien anar a veure un quadre de Sorolla, per exemple. Així, em vaig adonar de la desigualtat d’accés a la cultura que pateix Menorca, i per açò vam encetar aquest projecte, amb l’objectiu clar de donar-li un vessant didàctic.”
Així, LOAC s’ofereix com a visita de referència per estudiar la pintura contemporània a les escoles de l’illa. “És una feina que costa una mica, perquè no hi ha previstes moltes sortides per part dels centres educatius. Tots volen venir, però pocs tenen la possibilitat de pagar un autobús per venir fins a LOAC. Han sorgit tota mena de situacions, però anem fent camí”, comenta Leurent.
La dona en el sector de l’art
“És cert que dones col·leccionistes no som moltes”, apunta Leurent, qui, tanmateix, demostra un gran coneixement del sector. I de les persones que en formen part. “He tingut aquest estiu la visita d’Ella Fontanals-Cisneros, que té la col·lecció d’art llati-americà més important del món, i que ha intentat dur a Madrid, sense èxit. En aquest sentit, jo puc dir que tenc molta sort, perquè sí que he pogut mostrar la meva a través de LOAC. Pel que fa al sector de galeristes, que també he tocat, sí que hi ha més dones, com Juana Mordó, Elvira González o Helga de Alvear. Per tant, jo diria que tenim dones prou importants al món de l’art a Espanya.”
Però, i Menorca?
“Crec que podem dir que gràcies a les iniciatives de LOAC i també de Hauser & Wirth, estem atraient artistes, que és el més rellevant. S’està creant una comunitat, tot i que ja hi era amb noms com Núria Roman o Laetitia Lara. Però és cert que estem venent a l’exterior la imatge d’art lligada a Menorca i és un fet fantàstic. Els artistes necessiten un estímul, i un estaló, no es poden perdre a una gran ciutat. Ser artista és tenir una vida bastant solitària, al teu taller. I poder compartir en un ambient acollidor i entenedor, és un tret crucial. Si realment ho aconseguim, estic segura que crearem una bona comunitat d’artistes a l’illa.”
