Itziar Lecea / Ferreries – Pregonera de les festes de Sant Bartomeu d’aquest 2022. Exposicions al Museu de l’Empordà, el Museu de Menorca i el Museu Frederic Marès de Barcelona. Una col·laboració en forma de taller amb Hauser & Wirth. I, tot, sense perdre de vista les seves classes com a professora titular de la Universitat de Barcelona. Tónia Coll és, sobretot, pensadora i analista del sector artístic. I de les poques persones a Menorca amb un doctorat en Belles Arts. Per les aules de la Universitat de Barcelona, on té plaça, han passat algunes de les figures que despunten el món artístic. Sobretot, noms joves. Però avisa: falten referents femenins sòlids en l’àmbit de l’art.
Havent desenvolupat carrera a Barcelona, què ens pots contar de Tónia Coll?
Des de fa més de 30 som professora a la facultat de Belles Arts a la Universitat de Barcelona, on també vaig treure el doctorat. Estic al Departament d’Arts Visuals i disseny i la secció de Produccions d’art contemporani, a banda de formar part d’un màster internacional on hi té molt a veure la visió feminista. A banda de la meva carrera artística, que no deix mai de banda.
Hi ha poques doctores en Belles Arts, no?
No en conec cap més, però tampoc no vull dir que sigui l’única. A Menorca crec que sempre hi ha hagut molt arrelada la idea de l’autodidactisme. Sembla que en la pràctica de l’art un pot ser autodidacta, que no dic que estigui malament, però no és un fenomen que es vegi a molts llecs, i a Menorca sí que passa. Per assolir una excel·lència, crec, has de passar per la formació, és una actitud molt modesta i encertada d’apropar-se a una matèria.
Tenim poques estudiants de Belles Arts?
Sí que hi ha moltes dones a Menorca que han estudiat Belles Arts, i em consta perquè les veig passar per les meves classes. De cada vegada n’hi ha més, i amb un alt nivell. Aquests estudiants, tanmateix, crec que no acaben de tenir el ressò professional que sí que es veu en altres àmbits. Per exemple, un referent com l’IME, que és una institució sòlida dintre del camp del coneixement a Menorca, no té cap secció o cap representant d’aquesta gran formació que tenim en les arts. La creativitat contemporània no s’hi veu reflectida i és un greuge cultural molt greu per una societat. A Menorca no s’hauria de donar l’esquena a la creativitat, que és un dels grans ors socials.
Parles de l’art en femení. Ens en falta?
No es reconeix en absolut de la mateixa manera la feina d’una dona que es dedica a l’art que la d’un home. És evident que hi ha moltes dones que es dediquen a fer art, el que passa és que mai han tingut la visibilitat al mateix nivell que els companys homes. Tanmateix, sí que el panorama està canviant, estem vivint una onada de cert reconeixement per aquestes lluites feministes, i considerar que tenim els mateixos drets.
Així, la història no ens ha deixat referents de dones artistes?
A la història de l’art tradicional el percentatge de dones artistes que s’estudien és mínim, el que suposa una anomalia escandalosa. No es pot fer una feina en la qual el prestigi social no s’ha tingut en compte mai en el teu gènere. Quan em vaig adonar d’açò, a la facultat, vaig voler donar un canvi. Com a estudiant jo mai veig tenir un referent artístic femení, i és terrible, perquè es castra el desenvolupament de la professió en igualtat de drets. Els referents són importantíssims i les dones, en el món de l’art, gairebé no en tenim.
I per què creus que s’ha donat aquesta situació?
Darrere el fet de dones artistes, no és només una qüestió de “som dones que pintam”, sinó que hi ha una visibilització de la realitat que moltes vegades ha estat silenciada, perquè la visió de les emocions, les situacions, les condicions, són diferents, i han estat silenciades al llarg de la història. Hem de destapar aquests buits i aquests grans silencis. Si entres a qualsevol museu, veus que el relat és des de la visió dominant, la masculina. Açò és el que hem de canviar.
