Jaume Sastre/Ciutadella – El clima d’inseguretat que es respirava a Menorca durant la centúria del Tres cents queda reflectida en les nombroses ordenances dictades pels Portantveus de la Governació, a requeriment del monarca Pere IV, prohibint reiteradament l’ús d’armes, tant defensives com ofensives. Però aquelles mateixes ordenances, promulgades en forma de crida pública, tenien poca efectivitat, ja que la mateixa inseguretat obligava a transgredir-les.
La majoria dels notaris, els metges i els cirurgians, els recaptadors de la cisa sol·licitaren, al mateix rei, poder portar armes vedades (espases, dagues, punyals) quan transitaven d’una pobla a l’altre per exercir el seu ofici. Els compradors del delme, alhora de pagar al procurador real una part del deute, sobretot quan s’havia d’abonar en metàl·lic, també ho demanaven. Els patrons d’una embarcació, que en hores vespertines o a l’alba, arribaven o salpaven del port, també sol·licitaren poder anar armats. Però no sols ho demanaven aquelles persones que pel seu ofici requerien seguretat, sinó que els que gaudien de privilegi, com els homes de paratge, cavallers i domèstics reials (considerats familiars del rei) demanaven i obtenien el permís reial per poder-les portar.
La situació va empitjorar quan Pere IV va permetre als habitants de la veïna pobla d’Alcúdia (Mallorca) l’any 1360 poder portar armes, degut a les nombroses persones estrangeres que arribaven al seu port, lloc molt freqüentat pels patrons i navegants menorquins que transportaven el bestiar a Mallorca, creant-se una situació de desigualtat davant una possible agressió.
El monarca, a canvi de diners, afavoria a algunes persones poder portar armes. Uns favoritismes que empitjoraren la situació. L’any 1368 el monarca també va manar al Portantveus de la governació de Menorca que no permetés a cap prevere o tonsurat acollir-se al permís concedit pel bisbe de Mallorca de poder portar armes als eclesiàstics, ja que considerava que l’ordenança dictada pel prelat vulnerava la seva jurisdicció.
Amb tot, sembla ser que tothom, d’una manera o altra, aconseguia un permís d’armes, situació que creava un espiral de violència ciutadana que era difícil eradicar.
A Ciutadella, malgrat la presència del Portantveus, del Batle General i del capdeguaita (que actuava durant les nits, perseguint els infractors i delinqüents) les lluites i rivalitats entre els bàndols eren freqüents; a Maó, amb una població més reduïda, però amb una oficialitat reial també menor, aquesta inseguretat existia degut a la presència de nombrosos mariners, pirates i corsaris, que deambulaven pels carrers de la pobla sense que ningú lis pogués fer complir l’ordenança de la crida promulgada. Davant aquesta inseguretat, moltes dones de la pobla de Maó (tant fadrines com casades) portaven una arma per poder fer front a una possible agressió.
Malgrat disposar a l’actualitat d’una documentació parcial i no completa, entre els anys 1350 – 1386 quedaren registrats 48 permisos d’armes, responsables del 23 assassinats perpetrats per les agressions entre bàndols i famílies rivals. Una petita mostra del clima de crispació i tensió social existent, que contradiu les paraules del cronista Ramon Muntaner quan, referint-se a la gent repobladora de l’illa de Menorca manifestava “e la yla fou poblada de bona gent de catalans”.
Fent un breu resum de les diferents llicències concedides durant les dates que hem citat, les més significatives són:
1356 Pere Rosard notari | Els privilegiats i domèstics autoritzats |
1358 Pere Esteve especiayre o botiguer | 1364 Bernat Falgueres |
1367 Francesc Castelló de Ciutadella | 1368 Gil de Loçano, cavaller de Ciutadella |
1368 Ramon de Bell-lloch, donzell de Ciutadella | 1368 Pericó Soler de Maó |
1370 Ramon Durban, patró de lleny | 1372 Lluch Gomila de Maó |
1372 Llorenç Riudavets de Menorca | 1373 Pere Parets mercader de Ciutadella |
1373 Perico Martorell de Ciutadella | 1373 Martí de Seta, notari de Menorca |
1374 Berenguer Falgueres de Maó | 1374 Francesch Squella de Ciutadella |
1374 Joan Soler de Maó | 1374 Bernat Martorell de Ciutadella |
1377 Ferrer Gilabert de Ciutadella | 1374 Pere Squella de Ciutadella |
1378 Simó Tries patró de lleny de Ciutadella | |
1379 Pere Torà, de Hialor | |
1379 Miquel Joan de Ciutadella | |
1381 Antoni Ferrer del Castell de Maó |
A l’actualitat no podem dir quin va ésser l’efecte que tingué una nova crida, feta l’any 1386 pel Portantveus de Menorca Ramon d’Uluja, a petició del rei, prohibint a tothom poder portar armes, amb el fi d’evitar els nombrosos assassinats, rivalitats , baralles i ferides que es produïen de cap a cap d’any. Una ordenança que va ser qüestionada per molts, esgrimint el Privilegi Reial atorgat en anys anteriors que els havia costat diners per poder obtenir-lo.
