Bep Portella/Alaior – Aquesta primavera, Antoni Pons Marquès, el fill d’en Bep Padet, traurà dues investigacions. La primera ja ha sortit al carrer aquesta setmana. La segona es preveu que surti amb motiu del Dia del Llibre. Aquest primera és més breu, ja que es tracta d’un Quadern de Folklore, el número 138, dedicat a descriure “ses porgueres”. Si anem als diccionaris veurem les diferents accepcions del mot “porgueres”, però jo no n’he trobada cap que digui que és la música que acompanya els glosats. Per què aquest nom, idò? No els ho podré aclarir. A més, com bé diu en Toni, no ens pensem que sempre s’han acompanyat els glosats amb aquesta música. En Toni és rellotger, tant en l’ofici com en la manera d’escriure i descriure. Per això, aquest estudi està detallat al mil·límetre, amb un mecanisme perfecte de comprensió.
Ell va néixer l’any 1943, en el sí d’una família amant de la cultura i la història local. Ja amb deu o onze anys va formar part de l’Escolania dels Salesians i, als dotze, ja sonava alguns motius de les porgueres amb la guitarra. Mai no va anar a una escola oficial de música, però va aprendre a sonar amb aquell mestre de tants ciutadellencs, en Josep Pons Florit, i més endavant amb els consells d’Anton Aguiló, Quique Villalonga i Tomàs Mesquida, així com també de Carles M. Eroles. De jove, Antoni també va formar part de grups de música moderna.
Jo el vaig conèixer quan començàvem a anar “de glosats”, quan començàvem a descobrir aquell món que havia quedat enterrat pel la “modernitat”. Ell ja feia estona que hi anava, com oient avançat. M’agradaria saber la quantitat d’enregistraments que devia fer. Va ser el 1982, empès per Josep Triay, glosador, que va començar a acompanyar musicalment els glosats. Sense desmerèixer a ningú, he de dir que el dia que ell es posava a la guitarra és ben notava. El record especialment per un fet que va tenir lloc l’any 1990, quan a l’Ajuntament de Maó, on feia feina jo, es va decidir convidar Joan Manuel Serrat a fer el pregó i, ell, per sorpresa nostra, va determinar que el cantaria amb gloses. En va dur d’hores de feina, aquell presó, però si parlau amb els maonesos serà sempre el primer que els vindrà a la memòria.
Per acompanyar en Serrat es van reunir tres músics: violí, guitarra i llaüt, que sonava ell. L’any 1999, es va implicar en la creació de Soca de Mots i, com a sonador de porgueres, va viure aquells primers anys d’expansió de la glosa. Aquest estudi sobre ses porgueres és una altra aportació que ens fa per a tenir un major coneixement de la nostra cultura popular.
