Miriam Triay / Ciutadella – Núria Bosch (Ciutadella, 1999), és una al·lota de 23 anys que, actualment, i juntament amb les seves companyes de l’equip professional BH Templo Cafes, na Rocío del Alba García i na Natalia Fischer, es troba entre les tres millors ciclistes de la modalitat mountainbike (MTB) d’Espanya. Una passió, el ciclisme, que combina, de sempre, amb els seus estudis i, actualment, amb la seva professió. Un esport que, fins al moment, no ha professionalitzat ni te intenció de fer-ho.
APARICIÓ D’UNA PASSIÓ
“Em vaig iniciar en el ciclisme quan tenia 6 anys”. Quan Bosch era una filleta, el seu pare es va lesionar en una carrera de motocròs i, arran d’aquest fet, li van recomanar fer ciclisme. “A partir d’aquí, en Jaume, el meu germà petit, també ho va voler provar i s’hi va acabar aficionant. Fins i tot, es va apuntar a la Penya Ciclista Ciutadella”. I, entre una cosa i l’altra, després d’acompanyar cada dia al seu germà a entrenar, Bosch va acabar volent provar també aquest esport. “Així, el meu pare va començar a anar amb velo, després en Jaume el va seguir i, finalment, jo”.
Van anar passant els anys i els germans Bosch seguien entrenant amb la Penya Ciclista Ciutadella. “I encara que m’ho passava molt bé amb ells, era l’única al·lota, i, inevitablement, sentia que els retardava, que sempre m’havien d’esperar”. Un sentiment, però, que no li transmeteren mai els seus companys; sempre l’acolliren i l’esperaren. Per aquest motiu, sobretot, el fet de ser l’única dona al principi no li importava, però va arribar un punt en què Bosch es va adonar que necessitava poder competir contra altres al·lotes. Per açò, els seus pares decidiren que havia arribat el moment d’anar fora de Menorca a córrer contra altres ciclistes femenines, per poder augmentar el seu nivell.
CARRERES I EXPERIÈNCIES
Bosch va anar creixent, i vivint diferents competicions per Mallorca, Catalunya i altres indrets d’Espanya. Unes vivències que recorda, emocionada, amb la companyia de la seva família, amb la qual, diu, “sempre hem anat junts per tot”. I sense la qual no sap si hagués arribat on està avui dia. És per açò que, a partir del 2018, vingueren uns anys difícils; l’anada a Barcelona per estudiar va fer que canviés el sistema d’entrenament i que, havent de compaginar molt més (estudis, entrenaments, competicions, feines de casa de manera més autònoma…) i sense l’ajuda tinguda fins al moment, no pogués arribar a fer el mateix d’abans. Ella el va viure com un any d’impàs i reflexió, del qual en va sortir molt més forta.
Quan començava a fer-se amb la nova rutina barcelonina, el 2020, va aparèixer la Covid-19 i amb ella, el confinament. Per sort, es va poder tancar a Menorca, i va estar entrenant juntament amb el seu germà. “Va ser després d’aquest període, el setembre de 2020, que vaig aconseguir ser campiona d’Espanya a la categoria sub23 -l’anterior a l’elit-“. Uns anys de repòs i un confinament van permetre que la ciclista s’adonés del seu verdader potencial i del que podia arribar a oferir en aquest esport. “Jo mai a la vida m’ho hagués imaginat”.
Gràcies a aquesta primera posició, Bosch va ser contactada pel mànager de l’equip BH Templo Cafes, Carlos Coloma, i va conèixer el que era participar en el mundial i en l’europeu, on va quedar en les posicions 36 i 23, respectivament. Tanmateix, el 2021, i un any més, va patir un contratemps; es va rompre el peroné, i no va poder entrenar fins al juliol, a dues setmanes del campionat espanyol. Tot i així, es va presentar igual, i va quedar tercera. “S’ha de tenir en compte que era el meu darrer any de sub23 i, per tant, per com ho veia jo, el darrer any que podria accedir al mundial i a l’europeu en molta estona. Era important pujar al pòdium”.
El que més destaca de la ciclista, és la seva resiliència i capacitat per reciclar-se i millorar davant les circumstàncies que se li presenten. Enguany, formant part ja de l’elit i sense patir cap imprevist, Bosch ha aconseguit la segona posició en el campionat d’Espanya. Resultat que no esperava gens; “enguany he competit contra professionals de l’esport, les millors que hi ha actualment”. Tornant a anar, així, al mundial i l’europeu, on ha obtingut les posicions 58 i 45, respectivament. En aquest cas, i a diferència dels anys anteriors en què era categoria sub23, aquests resultats signifiquen que només hi ha 57 dones per damunt d’ella en el món. Dades que l’animen més que mai a seguir competint i entrenant.
Tot açò ho ha assolit sense haver-se dedicat mai exclusivament al ciclisme, ni tampoc amb intenció de fer-ho. Des del 2018 fins a dia d’avui, ho ha compaginat amb una carrera de Biomedicina a la UB, un màster de Bioinformàtica i Bioestadística a la UPC i, actualment, amb la feina que va començar a principis de setembre a la CRO (Clinical Research Organization), entitat encarregada d’analitzar i interpretar dades d’assajos clínics que els passen altres empreses. “Necessit sentir-me productiva, i si només fes ciclisme, no podria. Per rendir al màxim esportivament, necessit tenir una altra cosa per desconnectar. Tota la vida han sigut els estudis”.
CICLISME FEMENÍ
Un prodigi en tota regla, tant del ciclisme com dels estudis, en els quals sempre ha obtingut uns molt bons resultats. Però un prodigi dona, fet que, normalment, sol ser sinònim d’obstacles. “Tot i que sempre he tingut la sort de sentir-me emparada pels companys més directes, també he patit unes quantes experiències discriminatòries per ser dona”. El fet més impactant va ser quan el 2017 Bosch va decidir intentar classificar-se per participar en els Island Games, un esdeveniment esportiu organitzat entre illes que compleixen una sèrie de requisits. Aquell any, des de l’organització menorquina, no es contemplava cap plaça en el procés de classificació pel ciclisme femení MTB. “El meu pare va insistir fins que, finalment, vaig poder participar i, sorprenentment, vaig ser l’única persona menorquina ciclista MTB que va portar medalla -2 de bronze-”.
I com aquesta anècdota n’hi ha d’altres, que no només li han succeït a ella. Una companya seva, per exemple, “fa molts anys, va participar en una carrera on el premi pel guanyador masculí era un cotxe, i per la guanyadora femenina una velo”. O, a nivell més global, als Jocs Olímpics fins fa res es brindaven menys places per dones ciclistes que per homes. “Una sèrie de desigualtats que, actualment, s’estan millorant i canviant, però encara hi queda camí a fer”.
Ara, la ciclista, acabarà la temporada 2022 el pròxim 24 d’octubre, participant en la darrera carrera a Grècia. “Després tenim dues setmanes de descans absolut, abans de començar a preparar la nova temporada que s’inicia al febrer”. Enguany però, i des del 2021, hi ha un objectiu afegit, i és aconseguir que el ciclisme femení MTB sumi el màxim de punts possibles per entrar al rànquing de l’UCI (Unió Ciclista Internacional) i poder participar en els Jocs Olímpics de París 2024. Sumen punts les tres millors esportistes del país, i si arriben a un límit de posicions en el rànquing general, aconsegueixen entre dues i una plaça per participar. “La meva missió és aconseguir sumar el màxim, juntament amb les meves companyes per, almenys, estar en el top 19 del rànquing i aconseguir una plaça. Després ja es veurà quina de nosaltres hi va”.
