Llorenc Allès / Maó – La pandèmia va aconseguir una unitat d’acció inèdita a la Unió Europea, i que es creessin els Fons Europeus destinats a la recuperació d’una economia sacsejada pel virus i per la paràlisi que va generar. Aquests fons, però, no només es veneren com una oportunitat de recuperació econòmica, sinó com el vehicle per a la transformació d’un model econòmic. A Balears, el màxim responsable de gestionar aquests recursos és Miquel Company Pons (1985), conseller de Fons Europeus del Govern balear. Ara que queden dos mesos per acabar el mandat, i una vegada conegut que no continuarà a la primera línia política, repassam amb ell el balanç d’aquesta àrea d’actuació.
Quan van sorgir els fons europeus es van crear unes grans expectatives. S’han complert?
No esteim en el moment per poder dir si s’han cobert o no les expectatives. Els fons europeus no es poden avaluar a curt termini. Fa un any i mig que s’està executant el mecanisme de recuperació, i tres que va sorgir la pandèmia. Vivim a un ritme tant ràpid que no som conscients de la necessitat de que les coses passin, de donar-los el seu temps i que madurin. Jo defenso que en certs àmbits sí s’han complert ja les expectatives. Per exemple, disposar d’uns fons que van dirigits a reforçar els serveis públics, és bo o dolent? Que els nostres fills puguin tenir una millor escola, més digitalitzada i amb millors serveis, i fins i tot que pugui haver-hi més escoles abans del que estava previst? Açò és bo? I si feim el mateix amb els hospitals o les residències geriàtriques? Balears ha tingut un impacte per construir serveis públics de 300 milions d’euros en tres anys. Projectes que estaven aturats des de feia estona, llistes d’espera de geriàtrics que es podran atendre… Algú dirà que s’estan executant projectes que ja teníem dins el calaix, però i si és així, quin mal hi ha? O és que un projecte d’una residència geriàtrica és un projecte dolent?
Tal vegada la perspectiva de que no s’estan complint les expectatives existeix perquè molts d’aquests fons europeus s’estan focalitzant en el sector públic i no tant al sector privat.
El mecanisme que regula els fons europeus podria haver estat una altra cosa, però per a què fos així, s’havien de modificar lleis. Era una opció, i era el que jo defensava a Madrid. El mecanisme que regula aquests fons és un pacte entre l’Estat i la Unió Europea per aconseguir uns objectius, inversions i reformes. Aquestes actuacions estan sota el paraigües de la llei de subvencions i la llei de contractació pública, i açò vol dir que s’assignen uns doblers per a uns objectius concrets. Per exemple, et diuen que has de fer places geriàtriques, i com a administració licites projectes per poder complir aquest objectiu. Ho fa la pròpia administració pública perquè és un objectiu clar, i el mecanisme per assolir-lo és una licitació. En canvi, posem l’exemple de l’objectiu de de digitalitzar el comerç. El comerç és la suma de moltes persones físiques i jurídiques que s’han de regular per la llei de subvencions, i açò vol dir tenir unes bases, uns requisits, una memòria, un projecte… Necessites que la part privada es presenti a les convocatòries, perquè no pots anar donant doblers així com així a negocis privats. La primera part d’aquests dos anys ha estat molt més fàcil l’execució en la part pública perquè es fa a través de gestions internes i pròpies. La transferència als fons privats s’ha de vehicular a través de convocatòries de subvencions, i açò requereix temps. Estem veient ara com els comerços reben fons europeus, com empreses també n’estan rebent… Per exemple, hi ha una petita empresa de Menorca, amb poc més de dos anys de vida, que ha rebut 200.000 euros per contractar tècnics i enginyers per desenvolupar els seus projectes. Una altra ha rebut més de 100.000 euros i està pendent de que li responguin altres dotze convocatòries. Els fons europeus sí arriben a les empreses, però s’ha de borinar per aconseguir-ho.
Era convenient i/o possible un sistema més àgil per regular aquests fons europeus?
Crec que hi hauria d’haver hagut un marc temporal adaptat a les necessitats dels fons europeus. Les qüestions extraordinàries s’han de tractar de manera extraordinària, no pots fer-ho amb eines ordinàries. Jo era defensor d’un marc normatiu que introduís una certa flexibilització, amb el màxim control i transparència. Des del Govern ho hem fet amb allò que hem pogut, aprovant una llei, però les nostres competències arriben fins allà on arriben. No pots atorgar fons si no es compleix la llei de subvencions o la llei de contractes. Jo hagués apostat per una flexibilització, i crec que era possible.
I per què no s’ha fet?
Ho desconec, és l’Estat qui ho hauria d’haver fet.
Vostè ho ha demanat?
Sí, de manera insistent, i reitero que vam aprovar la llei d’agilització i flexibilització l’octubre de 2021, per a què els projectes que reben fons europeus puguin ser declarats estratègics i tenguin una reducció de temps en temes d’informes. Tot allò que hem pogut fer, ho hem fet. Però jo crec que hi hauria d’haver hagut un marc estatal o fins i tot europeu especial. És cert que té riscos, però era possible un sistema més àgil per fer arribar els fons europeus a les empreses. El kit digital n’és un exemple. S’han cercat fórmules per a què sigui més àgil, i crec que açò s’hauria d’haver aplicat a nivell d’indústria, recerca, comerç…
Quan es van anunciar els fons europeus, es va explicar que serien per transformar el model econòmic. Ara mateix, aquests fons realment serveixen per aquesta transformació, o serveixen bàsicament de salvavides econòmic?
Les dues coses. Posem l’exemple del kit digital. Beneficia a petites empreses a qui es dona 12.000 euros per millorar el sistema de digitalització. El 60 per cent de les empreses de Balears han acudit a aquest kit. Açò vol dir que una gran part de les empreses de Balears viuran un abans i un després en matèria de digitalització, i açò serveix per transformar i per millorar la competitivitat, especialment a les illes. Parlem de sostenibilitat. Menorca es planteja que el 2030 el 85 per cent de l’energia que consumeixi sigui renovable. Gràcies als fons europeus, estic segur que arribarem molt abans a aquesta fita. És una transformació que Menorca pugui ser d’una manera ràpida un espai amb energies netes? A Balears tenim aproximadament uns 6.500 beneficiaris privats, entre particulars i empreses, dels fons europeus, la major part d’ells per a electrificació, autoconsum i vehicles elèctrics. Açò és una transformació? Açò està passant ara. Quan d’aquí uns anys mirem cap enrere, la pregunta que jo llavors faré serà si tot aquest avanç hagués estat possible sense els fons europeus. Posem el símil d’un partit de futbol. Quan estàs a mig partit no pots saber si guanyaràs o no, no pots valorar si els fitxatges que has fet pensant que t’ajudarien seran decisius o no… Esperem al final del partit, que encara estem jugant.
A Balears i a Menorca ens vam crear l’expectativa que aquests fons ens permetrien canviar el model i reduir la dependència del sector turístic. Creu que estem en aquest camí? Els fons europeus tenen la capacitat per alterar aquest model?
És cert que vam veure una oportunitat de generació de noves empreses i noves línies de diversificació econòmica que està costant més del que ens pensàvem. Crec que no és culpa dels fons europeus, ja que açò no es pot aconseguir només amb aquests fons. Hi hem de fer feina tots. De les idees que van sorgir al primer moment per aplicar amb els fons europeus no s’ha passat a res concret. El sector privat ha redactat pocs projectes nous. Els promotors de la proposta de Menorlac, per exemple, van desistir de tirar-la endavant, no perquè no tinguessin fons europeus, perquè haguessin estat possibles, sinó perquè ells mateixos van considerar que el projecte no estava prou madur i que la necessitat de l’empresa no era aquest projecte sinó una altra, com digitalització, modernització de la maquinària i solarització.
Llavors, qui va crear les expectatives de transformació i canvi de model?
Vam crear les expectatives entre tots, però ara no és culpa només d’un si no s’han complert. Però torno a recordar que, per exemple, una empresa amb només dos anys de vida aconsegueix 200.000 euros per contractar enginyers i tirar endavant el seu projecte. I ho fa perquè té un projecte i sap cap on ha d’anar. Estan passant coses, i és cert que m’agradaria que anés molt més ràpid, però no és possible. Espanya és el país líder en execució de fons europeus, i dins Espanya, Balears estem al capdavant.
Li faig aquesta entrevista pocs dies després que vostè hagi anunciat que no concorrerà a les properes eleccions. Per què ho deixa?
Faig una passa enrere perquè crec que un ha de ser honest amb un mateix. Han estat vuit anys molt polits i intensos. Estic en un moment personal, vital i professional en el que crec que no puc donar tot allò que considero que he donat aquests vuit anys passats. Si no tenc la força suficient ara mateix per seguir, el millor és deixar pas.
És un adéu o és un “ja ens veurem”?
No ho sé. Darrerament he llegit que el futur no existeix, i ara estic una mica en aquest moment. El passat ja ha passat, el present és el que tenim, i el futur no existeix. Sabem quin futur ens agradaria o voldríem, però realment no sabem què passarà. La porta sempre està oberta a qualsevol cosa. I quan dic qualsevol cosa, és qualsevol cosa.
Després de vuit anys en primeríssima línia política, la gestió política ha estat allò que esperava?
Tenc la sort que abans d’estar a l’administració ja estava molt connectat amb la política i amb el partit socialista, a qui li vull agrair tot. No hi ha res negatiu a dir de la gestió política, és preciosa. Ara, passada la voràgine, puc dir que hi ha coses que m’han agradat molt, com treure endavant iniciatives per millorar determinats sectors. M’agrada fer feina en equip i comprovar que el diàleg amb el sector funciona si es persegueixen els mateixos objectius. M’ha semblat preciosa l’entesa per a superar obstacles i aconseguir noves fites. Sí m’agradaria que la gestió política fos més àgil i més fàcil, però ho entenc. La gestió m’ha donat oportunitat de conèixer molta gent i de participar en projectes preciosos en què no hagués pogut participar si no hagués estat on he estat. Una de les coses que més m’ha satisfet ha estat aprovar inicialment el Pla Territorial Insular, que ha estat preciós i una mostra d’amor cap a Menorca. Aprovar-lo implica gestió territorial, agrícola, energètica, d’aigua, social, d’habitatge, de municipis… És el pla estratègic per definició, i haver tingut l’oportunitat d’aprovar-lo de manera inicial, i esper que ara de manera definitiva, crec que és de les coses més importants que es poden fer des de l’esfera política.
