Les donzelles no podien contreure matrimoni ni entrar en un convent sense dot Per Jaume Sastre Moll

Jaume Sastre / Ciutadella -Durant segles va ser una idea generalitzada que la divisió patrimonial familiar significava una pèrdua del poder  adquisitiu i de l’estatus social aconseguit pel pare, de manera que les famílies benestants, per mantenir la seva  posició social  assolida, posaren en pràctica unes normes que avui ens sorprenen, degut als canvis produïts en la mentalitat actual.

El nomenament d’un hereu, en detriment de l’herència dels altres fills i filles components del grup familiar, va suposat tot una casuística que afectà de la mateixa manera a moltes famílies. Molts dels germans masculins, davant la tessitura de no poder formar una família del mateix grau social que el del seu germà major, procuraren entrar en la milícia, una decisió que suposava obtenir una paga suplementària de la que rebien anualment del grup familiar; o abraçaven l’estat eclesiàstic, que li permetria assolí una instrucció i alguna dignitat eclesial important.

L’hereu, arropat per tots els seus familiars (pares, avis i oncles), portador del llinatge i de gran part del patrimoni, era desposat amb la filla major d’una altre família de classe social igual o major en rang, de la que rebia un substanciós patrimoni, en concepte de dot, generalment expressat en diners i en rendes, reversibles a la viuda  en cas d’òbit del seu marit (generalment major que ella).

La pèrdua patrimonial ocasionada pel dot entregat pels pares de la núvia, era compensat amb el casament del fill major o hereu amb la filla major d’una altre família benestant, que aportava un dot similar al de la seva cunyada. Si la modalitat es repetia amb un altre enllaç matrimonial amb una tercera família, es creava una situació que originava un cercle social i econòmic tancat, que en molts casos es convertia en una vertadera endogàmia.

Els altres fills, ajudats per les seves famílies, segons les seves capacitats intel·lectuals cursaven advocacia o medicina. Però la gran majoria estaven abocats a ser uns eterns fadrins, que consumien anualment l’assignació paterna o testamentària assignada de mans de l’hereu.

I les filles? Ja hem exposat la sort d’algunes filles majors, desposades amb alguns dels hereus de les famílies amigues i emparentades, situació que motivava, en reiterades ocasions, haver de demanar la dispensa eclesiàstica, en haver-hi un tercer o quart grau de consanguinitat entre els contraents. Una petició, feta a la cúria eclesiàstica, que generalment s’aconseguia pagant una crescuda quantitat, no assequible per a molts.

La sort de les segones i terceres filles dependria de la decisió dels pares. Moltes, amb una reduïda assignació, la quantitat dotal era invertida en la compra d’un llit, una màrfega, unes robes de llit, un llibre d’hores, un crucifix i poques coses més, i eren introduïdes en el convent de Santa Clara, on serien acollides per les germanes, ties i cunyades que en altre temps varen córrer la mateixa sort.

En ser dones i donzelles de famílies nobles se les permetia disposar d’una serventa que les assitien  en les tasques diàries, i passant el temps la novícia podia convertir-se en abadessa o ocupar un càrrec important dintre del monestir de clausura, que suposava un prestigi personal per la família.

Els matrimonis concertats entre tres o quatre famílies del mateix rang social suposava la creació d’uns lligams polítics i familiars, però també l’origen d’unes discrepàncies i enemistats amb altres cercles, creant-se un clima d’enfrontaments que sumien la població en un espiral de violència.

L’entrada obliga a un convent d’una filla de 12 – 14 anys, sense una clara vocació religiosa, suposava, després d’una inicial rebel·lia, la presa d’una decisió contrària als 18 – 20 anys. Una disconformitat a la que no es podia respondre de cap manera; sols acatar la submissió.

Les donzelles que concertaven matrimoni sempre ho havien de fer amb el consentiment dels seus pares i familiars, ja que eren ells els qui aportaven els recursos necessaris per configurar el dot, sense el qual no era possible el compromís de casament.

Per conèixer millor el comportament de les famílies davant un fet tant important com era el casament d’una filla, sintetitzarem els diferents contractes fets davant notari, entre el donzell de Ciutadella Gil de Loçano i Pereta Camaró, també de Ciutadella, concertat el 10 de gener de 1488 (ARM Prot notarial de Rafel Valls V-112 f. 24v – 25).

Capítols redactats pel notari Rafel Vall durant el matrimoni de G. de Loçano i Pereta Camaró:

1. Guillem de Loçano, fill de Gil de Loçano, donzell de Ciutadella i la seva muller Catalina, consenten l’enllaç matrimonial del seu fill amb Pareta Camaró, donzella, filla del honorable Pere Camaró de Citadella i de Joanneta, ja difunts, amb el consentiment i voluntat de Jordi de Parets, avoncle i Pere Martorell.donzell, tutors i curadors de la donzella.
2. Una vegada concertat el matrimoni, es demanarà la dispènsa Papal ja que ambdós són parents de tercer i quart grau.
3. Na Catalina, muller de Gil de Loçano (ja difunt) fa donació al seu fill Guillem, de 400 lliures, amb certs pactes i condicions exposats en un altre document.
4. Una vagada obtinguda la llicència eclesiàstica, Pereta fa donació al seu futur espòs Guillem de 800 lliures, pagadores de la manera següent: 500 lliures amb diners, abonats a la porta de l’església, una vegada acabat l’acte religiós, i les restants 300 lliures amb la percepció d’un censal anual, de 24 lliures, durant 12 anys i mig.
5. Guillem de Loçano accepta les 800 lliures del dot i esponsalici, i promet augmentar dita quantitat en 250 lliures en concepte d’escreix.
6. Acceptada dita quantitat del dot i obtinguda la dispensa eclesiàstica, les dues parts es comprometen a complir el referit matrimoni sota multa de 400 lliures.

Altres matrimonis semblants, recollits en els protocols del mateix notari són:

• 1487 Marieta, filla de Joan Martorell de Tot Lluc de Ciutadella amb Joan Juneda … 500 llures de dot.
• 1489 Isabel, filla de Joan Martorell, amb Jordi de Parets  …. 750 lb  de dot
• 1496 Blanca, filla de Joan Martorell dels Tudons  amb el donzell Gil de Loçano … 700 lb.
• 1500 Marieta, filla de Joan Martorell de Tot Lluc amb Joan Luneda d’es Mercadal … 500 lb.