L’habitatge s’ha convertit en el principal problema per als menorquins i les menorquines. Afecta molta gent en situacions molt diverses: joves que volen iniciar el seu projecte de vida a l’illa, persones d’edat madura que es plantegen un projecte de vida independent alternatiu a una residència de gent gran, famílies que viuen de lloguer i que voldrien adquirir una casa, treballadors de temporada que no troben on allotjar-se…
Per Més per Menorca, les persones han de ser el centre de les prioritats polítiques. Les persones primer. I tenir un habitatge digne és un dret bàsic, com ho recullen la Constitució i l’Estatut. Els drets, però, no basta que siguin en un paper: han de ser efectius, han de ser reals.
El canvi de tendència del turisme que ve a Menorca i la «moda Menorca» entre inversors estrangers de poder adquisitiu alt han generat una pressió enorme sobre el mercat immobiliari de l’illa: el preu de l’habitatge, tant de lloguer com de compra, s’ha apujat moltíssim, i el lloguer turístic il·legal treu del mercat ordinari molta oferta que hauria de ser de lloguer residencial.
Açò no ha començat amb la pandèmia: la dinàmica ve de més enrere i ara veim que ha faltat previsió per part del Govern. La nova legislació balear està ben orientada, però no s’ha acompanyat d’iniciatives potents i efectives. Hi han faltat unes polítiques valentes, ambicioses, capaces de garantir el dret de tots els menorquins a un habitatge digne. En dues legislatures, el resultat de les polítiques d’habitatge del Govern a Menorca és francament pobre, perquè de manera quasi exclusiva s’ha centrat en algunes promocions públiques d’habitatge protegit, sense afrontar globalment el problema. La intenció és bona però insuficient. Una tireta per a una ferida que continua sagnant.
Ja no podem esperar més. I hem de tenir clar que no existeix la gran proposta estrella que ho solucionarà tot. No hi ha una mesura única, sinó que s’han d’afrontar —de manera urgent, simultània i coordinada— tota una sèrie d’actuacions que ataquin el problema des de tots els fronts possibles. Quines?
- El ritme de creació d’habitatge públic protegit s’ha de multiplicar. Més per Menorca proposa habilitar 200 nous habitatges cada any a Menorca durant els propers deu anys, destinats al lloguer, especialment per als joves. I no sempre fa falta més construcció: hem d’aprofitar els habitatges ja existents, i exigirem a l’Estat que tots els immobles de la SAREB siguin cedits a l’IBAVI perquè passin a formar part del parc d’habitatge públic. L’existència de més habitatge a un preu baix forçarà a la baixa el preu dels habitatges del sector privat.
- Els preus màxims dels lloguers s’han de limitar. Des de Més per Menorca hem portat aquest tema al Parlament i al Congrés dels Diputats. Per ara, ens hem trobat amb l’oposició del PSOE i del PP, però hi continuarem lluitant.
- Els beneficis del turisme han de revertir en l’habitatge. El 10 % dels ingressos recaptats amb la gestió de la borsa de places turístiques que crearem durant el pròxim mandat s’ha de destinar directament a polítiques d’habitatge. I cal lluitar decididament contra el lloguer turístic il·legal amb més inspectors, amb l’objectiu de posar més habitatge en el mercat del lloguer residencial, i abaixar-ne els preus.
- Farem feina per limitar la venda d’habitatges als no residents. Sabem que és difícil, però no és cert que sigui impossible. Ara mateix, Més per Menorca hi treballa amb juristes experts en habitatge i amb altres partits polítics de l’Aliança Lliure Europea, perquè aquesta limitació es pot aconseguir amb canvis a la legislació balear i amb una nova estratègia europea insular.
L’habitatge és un dret i no ha de ser un negoci. Per Més per Menorca, açò és i serà una prioritat des de tots els llocs on tinguem representació.
