Raymonde Calbo Laffitte / Felanitx – A la meva infantesa a França, temps de dolça innocència, em varen contar que la tradició d’amagar ous el dia de Pasqua als jardins -que ens afanyàvem a cercar- provenia de la història d’un jove conill despreocupat i feliç que diu així:
Un dia de primavera radiant, un petit conill omplí d’ous una cistella de vímet que va penjar-se a l’esquena. S’encaminava com cada any a la ciutat perquè s’apropava el dia de Pasqua i calia dur al mercat molts d’ous perquè la gent pogués tenir-ne una bona reserva per a les festes. Aquest animalet, que des de l’estiu anterior no havia sortit del seu cau, trobà pel seu camí un camp atapeït de flors multicolors que brillaven amb els rajos daurats del sol. Quedà embadalit i va anar-se aturant i acotant a cada flor per ensumar-ne el perfum. Papallones juganeres aletejaven al voltant de les seves llargues orelles, les abelles brunzien i els ocells refilaven alegrament. El petit conill, embriagat per tanta bellesa i emocions, va passar-se tot el matí dins aquell camp. Tot just pogué arribar d’hora al mercat. Però en obrir la panera que duia a l’esquena s’adonà horroritzat que era ben buida. No hi havia cap ou. Els havia perdut probablement al camp en acotar-se atordit pels perfums d’aquelles flors. L’envaí una gran desesperació perquè una festa de Pasqua sense ous era del tot inconcebible.
De sobte sentí que qualcú li estirava les seves llargues orelles. En girar-se, veié una nina i un nin que tenien cadascú un ou a cada mà i li digueren: -“Ets tu el qui ha amagat per nosaltres els ous dins el camp ple de flors? – “Sí”. contestà el conill una mica desconcertat. Però aleshores, tengué una idea genial. –“ Clar som jo! He amagat ous dins el camps de flors per tots els infants. El qui en trobi un, se’l pot quedar!” Així començà la caça als ous, un fet que obtingué un gran èxit i va fer que es recuperessin tots els ous perduts per aquest conill despreocupat i feliç. Com que la recerca dels ous semblava apassionar més que el seu descobriment pròpiament dit, l’any següent, el conill amagà en aquell meravellós camp florit ous que va decorar per a què fos més difícil distingir-los dels colors enlluernadors de les flors.
Així em varen contar que va néixer aquesta tradició que encara més que mai perdura i on els infants passen gust de cercar els ous amagats als jardins de la seva llar o al dels padrins o tietes el dia de Pasqua però que ja són de xocolata recoberts d’un paper de colors brillants.
Quin tendre record d’una història encantadora d’un temps d’innocència inoblidable de la meva vida!
Molts anys a tots i bones festes!
