Llorenç Allès / Es Mercadal – Marc Pons Pons encapçala la llista del PSOE de Menorca al Parlament balear. Qui fou president del Consell i conseller al Govern balear durant sis anys deixarà el seu càrrec al Govern central per situar-se de nou al capdavant dels socialistes menorquins en les eleccions del proper mes de maig. A Madrid ha estat director del gabinet de la vicepresidenta Teresa Ribera primer, i després comissionat per a l’impuls de les energies renovables a territoris insulars. Pons retorna a la política autonòmica per aportar, diu, el segell menorquí allà on es prenen les decisions per a tot Balears.
Per què se presenta com a nombre 1 venint d’on ve?
Perquè hi ha compromisos que estan per sobre de l’esfera personal. Tenc uns ideals que sempre han estat lligats a unes sigles, i vull ajudar allà on pugui ser més útil i necessari. Si el partit creu que el lloc on millor feina puc fer ara és encapçalant la llista al Parlament, assumeixo aquest plantejament amb convicció. Crec que a Madrid he fet algunes aportacions interessants i he recollit molt bagatge. L’experiència està essent molt enriquidora. El partit ha cregut en la meva persona per afrontar ara aquest nou objectiu al Parlament balear, i no seria honest per part meva avantposar una idea personal per damunt d’una idea col·lectiva. Estic il·lusionat, i és un honor que el partit cregui que som una persona vàlida, que puc aportar coses de cara a aquestes eleccions i de cara a la propera legislatura.
“Algunes de les polítiques balears duen un clar segell menorquí. Som els menorquins qui fem entendre dins Balears la importància de conjugar valor territorial amb creixement econòmic, perquè si només mires creixement econòmic a la llarga hi acabaràs perdent…”
Es pot interpretar la seva decisió com una passa enrere?
Sempre es faran lectures diverses. Tenc clar que aquests quatre anys que venen em seguiran enriquint a nivell personal i polític. La política autonòmica no és fàcil. Liderar plantejaments des de Menorca dins la política autonòmica és complicat, i obtenir resultats, encara més. Me sent amb la capacitat i la força per fer-ho, ja que ja ho he fet en altres moments, amb polítiques que s’han acabat convertint en elements de referència a nivell autonòmic com la Llei de Canvi Climàtic o la d’Habitatge. Davant una nova oportunitat de poder fer coses semblants, entenc aquest pas com una oportunitat per seguir creixent. Per tant, no és una passa enrere. És una passa per seguir creixent a nivell personal i sempre sense perdre la idea d’equip.
Canvia la manera de veure les coses quan s’ha passat per Madrid?
L’experiència de Madrid m’ha aportat una visió que abans no tenia. He pogut dirigir el gabinet d’una vicepresidenta amb una àrea que ha estat tant sensible i que ha tingut tanta repercussió a nivell econòmic i de preservació de valors naturals, he pogut ser cada dimarts ser a La Moncloa, a l’espai on es decideixen les estratègies. Açò t’aporta molt. La política a Madrid és molt dura. Allà duen segles manejant poder institucional, i veus realitats que a altres indrets no havia vist. I açò que quan fas el bot a Mallorca ja coneixes dinàmiques diferents de polítiques institucionals i de poder econòmic que no es veuen a Menorca. I quan fas el bot a Madrid encara més. Açò t’enforteix, aprens i també aportes. La idea de menorquinitat i de visió del món des de territoris insulars és necessària a totes les bandes, també a Madrid, i en aquest sentit he proposat i defensat aquesta visió, que crec que ha ajudat a enriquir projectes de conjunt a nivell d’Espanya.
Una vegada ha passat per Madrid i ha vist com funcionen allà les coses, canviaria alguna de les mesures que ha impulsat en altres responsabilitats de govern per a que fossin més efectives?
No em fa falta passar per Madrid per ser autocrític i pensar que hi ha hagut decisions en un moment determinat que si les hagués pres amb l’experiència i bagatge actuals les hauria reorientat. Però açò passa en tot, ja que un dels encants de la vida i de la política és que aprens dels errors. Si ara hagués de tornar a començar, algunes coses les faria d’una altra manera. Però a la vegadano canviaria els principis que m’han mogut i que m’estan moguent a estar en política. Estic més convençut que mai d’allò que em van dur a fer política.
Quines expectatives té de cara a aquestes properes eleccions?
El PSOE de Menorca es presenta amb la voluntat de formar part del Govern de les Illes Balears per seguir construïnt Balears amb aportació menorquina dins el conjunt, que permeti enriquir el conjunt i que reforçi Menorca. El PSOE és l’únic partit de progrés que ha demostrat que té la capacitat de liderar, dins el Govern balear, polítiques a favor de tothom que enriqueixen i fortaleixen Menorca. Cap altre partit dins l’esquerra ha tingut aquesta capacitat en cap moment. Podem retrocedir a Joana Barceló i Albert Moragues dins el Govern de Francesc Antich com a referències clares; en els anys de govern d’Armengol, Miquel Company i jo mateix hem exercit i defensat Menorca a la vegada que ajudàvem a construir Balears i fèiem que avancés, sabent que açò enfortia i aportava riquesa, coneixement i qualitat de vida als menorquins.
“Davant una nova oportunitat de poder fer coses com la Llei de Canvi Climàtic o d’Habitatge, entenc aquest pas no és una passa enrere. És una decisió per seguir creixent a nivell personal i sempre sense perdre la idea d’equip”
Dóna vostè per fet que la suma de forces d’esquerra és suficient per repetir govern…
Treballam per a què la suma doni i el PSOE tengui cada vegada una major força dins aquesta coalició.
Les enquestes el condicionen?
Són un factor més que s’ha de posar damunt la taula a l’hora d’entendre la realitat que t’envolta. Si només la interpretes a partir de les enquestes, t’acabes equivocant sempre. Per tant, juntament amb les enquestes, hi ha altres realitats, que són les que perceps a les converses de carrer, les que llegeixes als mitjans de comunicació… I de tot n’acabes extraient una visió de la realitat que és la que fa prendre camí. Mai no m’he regit exclusivament per les enquestes.
Als tres primers llocs de la candidatura del PSOE Menorca al Parlament repeteixen les mateixes tres persones que ja van presentar el 2019.És un símptoma de que les coses han anat bé?
És un símptoma de que la política autonòmica demana gent bregada i amb experiència. Una negociació d’un projecte de llei o amb els sectors econòmics s’ha de fer des d’un bagatge i una certa experiència de vida. Per açò gent com Pilar Carbonero o Damià Borràs, o l’experiència de Carol Marquès al món municipal, la de Pau Morlà… Es necessita bagatge, experiència i no haver perdut la il·lusió ni les ganes de seguir batallant i de seguir-te sacrificant per unes idees.
Els pot passar factura el desgast de vuit anys de govern?
A Balears i a Menorca les perspectives de creixement econòmic, de qualitat de vida i de serveis públics es troben a un nivell altíssim. Encaram aquests propers anys amb el repte de gestionar aquesta bonança sense perdre qualitat de vida, i açò és així perquè hem fet les coses bé. Hem passat una pandèmia complicadíssima que vam saber resoldre ajudant i estalonant a tothom, treballadors i empresaris, perquè es tractava de que ningú no quedés pel camí. Balears va ser el primer territori que va un fer salt cap endavant a nivell econòmic, i Menorca fou la primera illa que va recuperar indicadors econòmics prepandèmia. I en aquests moments Balears està liderant el creixement econòmic dins Espanya, i Menorca està duplicant els indicadors d’Espanya i d’Europa. Per tant, els resultats de gestió són realment bons, i açò ens permet generar confiança per a encarar una propera legislatura que jo segueix veient de progrés i amb presidència socialista i amb un lideratge tant fort, clar i ben valorat com el de na Francina Armengol.
Aquesta percepció de bona gestió creu que arriba a la ciutadania?
Crec que la ciutadania ha vist de manera clara que Balears i Menorca van optar per preservar la salut de la ciutadania, a diferència d’altres models com el del Madrid d’Isabel Díaz Ayuso. Balears és la comunitat amb menor mortalitat durant la pandèmia perquè vam protegir persones. I quan ho fèiem, alguns ens criticaven i ens deien que enfonsàvem l’economia. Després de cuidar la salut, la protecció i seguretat que vam aconseguir ens van permetre una recuperació econòmica molt més ràpida que per exemple Madrid o altres territoris peninsulars. I açò el ciutadà ho ha vist i n’és conscient. I aquesta pandèmia també ha donat la raó al model territorial i econòmic pel que va apostar Menorca en el seu moment. Ara ens donam compte que les decisions que vam prendre i que alguns ens criticaven són clau d’èxit: la preservació del territori, l’equilibri entre el creixement econòmic i els valors naturals, les societats cohesionades… El primer any de postpandèmia, Menorca era dels pocs llocs que la gent tenia ganes de visitar per allò que hem construït entre tots. I les previsions per als propers anys són de creixement econòmic important i açò dóna credibilitat a un model pel qual val la pena seguir apostant.
Quins reptes té Menorca als propers quatre anys que es poden afrontar des del Parlament balear?
Són molts, però en destaco tres. La insularitat per una banda; també l’habitatge, i el repte de l’interés despertat a bona part de la Península i mitja Europa per visitar Menorca. Regular aquesta idea de moda que té la nostra illa són tres reptes que són fonamentals.
No morir d’èxit…
Gestionar l’èxit de manera adequada per seguir garantint qualitat de vida al curt i al llarg termini. I açò vol dir una aposta enorme pel transport públic. També un debat que no serà fàcil i que demana profunditat com el de la limitació de vehicles. Una política valenta a favor de l’habitatge públic. Un plantejament de repartiment just de recursos públics entre les illes. Qualsevol d’aquestes qüestions demana persones amb capacitat de gestió, amb capacitat política, asseguts no només al Parlament, sinó sobretot al Govern, persones que tenguin la capacitat de concebre i explicar solucions amb les que tothom s’hi trobi còmode i que es puguin executar. Posaré un exemple. Algunes de les polítiques balears duen un clar segell menorquí. Som els menorquins qui fem entendre dins Balears la importància de conjugar valor territorial amb creixement econòmic, perquè si només mires creixement econòmic a la llarga hi acabaràs perdent…
Encara som els menorquins qui duim el pes en aquest tema?
Sí, els menorquins seguim liderant aquest tema, i no només aquest, ja que per exemple també ho fem amb la lluita contra el canvi climàtic. O també el transport públic, amb les noves concessions o el tramvia… Açò té segell menorquí. Poso un altre exemple. La limitació de vehicles era un plantejament que a Formentera es duia anys i anys discutint i no es trobava una solució. És des d’una visió menorquina d’entendre la limitació per garantir qualitat de vida, cercant fórmules que se suposava que no existien, que vam aconseguir una regulació que otorga al Consell de Formentera la capacitat de limitació a partir d’una realitat legislativa autonòmica. Açò té segell menorquí, perquè ho vaig batallar en persona. Quan aquesta solució s’ha fet viable ha sortit un debat que es repeteix a altres illes, com per exemple Menorca. Aquí no podem aplicar la mateixa fórmula, perquè tenim un aeroport, no només tenim un port, per volum de població i de turistes… Açò mostra que des de Menorca hem aportat fórmules per solucionar problemes de Balears, que no han de ser només menorquins, i que ens permeten sortir reforçats. Defensam Menorca i treballam per Menorca des del Consell de Menorca, però també des d’altres institucions que prenen decisions que ens afecten a noltros, i per tant, hi hem de voler ser de manera claríssima. És clau disposar de menorquins asseguts a la taula del Consell de Govern.
És més efectiu per Menorca ser dins del Govern, o ser fora per condicionar determinades votacions al Parlament?
És que hi ha moltes coses que no se voten al Parlament. Qualsevol pla, qualsevol decret, qualsevol inversió, no és una qüestió legislativa: és una qüestió executiva. I per tant, has de ser dins; si no hi ets, perds força. Si no tens l’estructura administrativa que te dóna una Conselleria, amb tot l’equip de professionals, el cos jurídic i tècnic, quedes limitat. Una cosa és com es resolen els problemes i com tu marques les polítiques, i una altra cosa és el debat mediàtic. I evidentment, el Parlament és un altaveu important on es decideixen coses importants. Per açò sempre he defensat que s’ha de ser al Parlament, però també al Govern. Hem de voler ser als dos llocs si volem fer avançar Menorca. Açò ho veus també amb els anys d’experiència. Els socialistes menorquins hi volem ser i aportar una visió del món des d’una idea de menorquinitat que per Balears és bona.
