Itziar Lecea / Alaior – Un equip de científics, encapçalats per l’arqueòloga Irene Riudavets, han publicat el primer estudi sobre la possibilitat de l’existència de la veneració al déu Sol durant l’època del talaiòtic final. El feliç encontre no és del tot casual, com sol passar amb les troballes arqueològiques. Els coneixements d’arqueologia i també d’astronomia de Riudavets li van permetre fer una observació que pocs arqueòlegs damunt Menorca -per no tenir coneixements dels dos camps esmentats- podrien haver fet. Ara, la revista SPAL de prehistòria i arqueologia de la Universitat de Sevilla, es fa ressò de la feliç troballa, la primera d’aquest tipus a la nostra illa.
Observacions astronòmiques a ull
“En realitat, tot va començar el mes d’abril de 2020”, conta Riudavets. “Com a autònoma, tot i el confinament, l’epígraf de feina -arqueologia- va ser un dels que el govern central va considerar imprescindible, pel que vaig continuar fent feina. I, d’entre les feines que tenia en aquell moment, em tocava fer el manteniment dels jaciments arqueològics. Feia tres setmanes que no sortia de casa, hi havia una tranquil·litat espectacular i vaig decidir anar a veure el recinte de taula del poblat de So Na Caçana, que era un dels jaciments que entraven dintre del manteniment. Hi havia estat moltíssimes vegades, però aquell dia em vaig fixar en una finestra que no era normal: amb inclinació i més petita de defora que de dins. Em va fer pensar que aquella inclinació podia permetre que la llum arribés a la zona de l’altar del santuari. I aquí va començar tot.”
Des d’aquell dia d’abril en confinament -ara fa tres anys- fins aquest nou mes d’abril, pocs dies després de veure l’article científic publicat, Irene Riudavets no ha fet el camí sola. Tot i que ella és de les poques persones damunt Menorca que podria haver arribat a la conclusió que planteja l’estudi per dues raons de molt de pes: és arqueòloga i té profunds coneixements d’astronomia, gràcies a participar del primer curs que es va realitzar per formar guies Starlight, l’any 2019. “Coneixia fenòmens arqueoastronòmics documentats, especialment en solsticis i equinoccis. Un d’ells és el de Stonehenge, a Egipte tots els monuments estan orientats… A Menorca s’havia plantejat també la possibilitat amb les orientacions dels recintes de taula o els dòlmens. Però no s’havia documentat cap fenomen d’aquest tipus, pel que vaig pensar que seria interessant veure si podíem documentar-ne el primer.”
Fent l’experiment
Així va ser com va entrar a l’equip d’estudi Antoni Cladera, fotògraf de Photopills. Va ser gràcies a aquesta aplicació desenvolupada per menorquins que van poder comprovar com, a finals de desembre, el sol entrava per la finestra i incidia en la zona d’altar del recinte de taula de So Na Caçana. “Com era el mes de juny, vam haver d’esperar al dia del solstici d’hivern de 2020. Ens vam preparar bé: vam comprar una lona de silo enorme -de 8 per 13 metres- i vam cobrir la part del recinte de taula per poder recrear les condicions d’obscuritat. Plantats amb la càmera de Cladera, vam poder observar clarament com, efectivament, a l’hora que deia l’aplicació de Photopills, el raig de sol va entrar per la finestra i va anar transitant per la zona de l’altar.”
El moment de la revelació va ser important per Riudavets qui, acompanyada del també arqueòleg Antoni Ferrer, van veure clarament com la idea inicial prenia forma.
“És evident que a l’època talaiòtica, a Menorca, es tenien coneixements astronòmics, i ara ho podem assegurar amb un fet tan concret com aquesta hierofania. Per què hierofania, o manifestació de l’esdeveniment sacre? Per excavacions a altres recintes de taula coneixem la ubicació d’on es posaven les figures dedicades a les deïtats. No és el cas concret de So Na Caçana, on no es van trobar figuretes de déus, com sí que va ocórrer a Torre d’en Galmés i Torralba d’en Salort. Comparant amb altres recintes de taula, el que proposam a l’estudi és que el raig de sol incidiria sobre les figures o ofrenes que es podrien posar damunt l’altar per santificar-les, d’alguna manera. La nostra hipòtesi és que el sol devia ser una de les divinitats del panteó talaiòtic, fet del que, fins ara, no en teníem cap indici. I no seria estrany, perquè el sol és una divinitat de moltes cultures mediterrànies antigues. Però a Menorca no s’havia trobat mai cap evidència. Ara la tenim.”
Formant l’equip
La publicació de l’article a SALP és la culminació de tres anys de feina per part de Riudavets. I també per part d’un equip multidisciplinari que l’ha ajudada a donar forma i millorar la idea inicial. A banda de Riudavets, que és Doctoranda a la Universitat de Barcelona, fundadora de l’empresa Nurarq SC i membre de l’Institut Menorquí d’Estudis), són autors del treball l’arqueòleg i també membre de l’IME Antoni Ferrer Rotger; Sebastià Barceló Forteza, del departament de Física Teórica y Cosmología de la Universidad de Granada; Gerard Remolins Zamora, de la Università di Bari/ReGiraRocs SLU; el fotògraf Antoni Cladera Barceló, membre de PhotoPills; i l’arqueòloga Cristina Bravo Asensio, sòcia fundadora de Nurarq i membre de l’IME.
“La primera versió de l’article no tenia la profunditat del que ara hem pogut publicar”, comenta Irene Riudavets. “Ens van proposar, des de la primera revista a qui vam oferir l’estudi, d’ampliar-lo per la part astronòmica, aportant més dades. Aquí va ser quan va entrar a l’equip Sebastià Barceló, que ha fet una feina de documentació extensa.” Barceló ha estat qui ha creat els models a partir dels quals han pogut comprovar com, efectivament, el mateix fenomen que Riudavets, Ferrer i Cladera van poder observar a cop d’ull el passat mes de desembre de 2020, també ocorria durant el talaiòtic final. “No sabem la data exacta de quan es va construir el recinte de So Na Caçana, però sí que sabem els anys que va estar en ús. Per açò, vam recrear les condicions de la posició del sol i l’eix exacte d’inclinació de la Terra -que varia cada milers d’anys, pel que hi hauria cabut la possibilitat que el raig de sol no incidís en la mateixa zona- del 600 aC fins al 200 aC i vam veure com era la mateixa d’ara. El que veiem noltros avui, era el que veien els talaiòtics fa més de dos mil anys”, comenta Riudavets, provant, encara més, que la hipòtesi plantejada un mes d’abril en confinament és del tot encertada. Com si s’haguessin, en aquell moment, alineat els astres.
