Eduard Riudavets / Ciutadella – El novembre de l’any passat, Sapiens, la revista de divulgació històrica va dedicar un número al tràfic d’esclaus, amb especial esment a les grans fortunes que es feren amb aquest mercadeig.
Tot i que he llegit alguns llibres que tracten, més o menys, aquesta temàtica, record perfectament que vaig pensar que caldria una novel·la que hi aprofundís.
No m’esperava, en absolut, que aquesta novel·la ja la tingués escrita, des de feia un any, Josep Maria Quintana, un dels nostres grans autors: L’afortunada vida de Martí Olivar.
Fixem-nos, llavors, en el resum de l’argument que se’ns ofereix a la contracoberta del llibre.
Empresari d’èxit, polític ambiciós, cristià exemplar, sortós pare de família… El maonès Martí Olivar sent que ha aconseguit tot allò que somiava des que, essent molt jove i com molts d’altres menorquins, va decidir cercar la fortuna a l’altra banda del món. És a Cuba, on es convertirà en un dels darrers senyors de l’esclavatge.
En el tram final de la seva vida quan, ja ennoblit i designat senador vitalici, mirarà enrere tot recordant els moments dolorosos, els tripijocs per assolir l’ascens social, els episodis més foscos del seu passat…
És evident que ens trobem davant una novel·la històrica, un gènere en què Quintana excel·leix, però no voldria que us féssiu la falsa idea que L’afortunada vida de Martí Olivar és una narració d’aventures. Hi ha, certament, agosarats periples marítims, indrets exòtics, situacions de perill, però, tanmateix, la novel·la va molt més enllà. Si hagués de definir-la, diria que és una acurada anàlisi de l’ambició: l’ambició de riquesa, de posició social, de poder i, també, de respectabilitat…
“Mentre que els polítics es mostren del tot prepotents, perquè els guàrdies civils es quadren davant seu, i disposen de la Gaceta de Madrid per publicar les lleis que proclamen, nosaltres sabem que el poder -el poder real- es troba tan sols en els diners. I els diners són i han de seguir essent nostres.”
Quintana ens immergeix en el món del tràfic d’esclaus, des de la política europea a les factories africanes, de les condicions brutals de les travessies atlàntiques al treball als ingenios sucrers… Si més no, no es limita a descriure fets i situacions, amb el seu llenguatge ric i precís, ens dona a conèixer el rerefons tan jurídic com econòmic del sistema de producció esclavista, ens aboca a tenir presents les implicacions ètiques, la hipocresia del discurs oficial, la doble moral…
Per altra part, no puc estar de comentar-vos que he fruït d’allò més de les descripcions de l’Espanya isabelina i dels anys posteriors a la Gloriosa fins a la restauració borbònica. El domini de la història que té Quintana li permet oferir-nos un retrat fidel de l’època. En especial de la situació política i de l’evolució econòmica.
“…Martí va somriure en constatar que la política era, de fet, una tasca ben curiosa de l’activitat humana que podríem definir com l’art de fer el que convé perquè així ho exigeix el decòrum, però que, un cop ja està fet, se’n pot prescindir”.
Un esguard escèptic, gairebé cínic, que malauradament molts avui subscriurien.
Tanmateix, i això aporta versemblança a la narració que així defuig el grapejat cartó–pedra o la superficialitat de massa novel·les d’aquest gènere, el protagonista no és una mena de titella present a distints moments de la història, ans al contrari és un personatge ben acabat, amb profunditat psicològica, amb actuacions que concorden perfectament amb la seva personalitat i amb la seva trajectòria de vida. Així mateix, no és debades que a L’afortunada vida de Martí Olivar topem, perfectament integrats en la narració, figures històriques ben conegudes com ara, entre d’altres, el marquès de Comillas o Antoni Maura.
Podria continuar comentant-vos la novel·la, hi ha molts aspectes que no he tractat. Però, possiblement, no cal. N’hi ha a bastament en dir-vos que he gaudit molt tot llegint-la. No us la podeu perdre.
