Itziar Lecea / Ciutadella – Climent Sabater va veure com la seva vida canviava de manera radical fa uns 7 anys, quan va ser diagnosticat d’esclerosis lateral amiotròfica o ELA, una malaltia neurològica degenerativa que ha fet que hagués d’adaptar tota la seva vida a aquesta afecció. Gràcies a la seva resiliència i a través d’una arrelada espiritualitat, Sabater ha anat superant les etapes de la malaltia. I n’ha deixat constància a través del seu blog, que ara ha convertit en llibre: “La enfermedad que me acompaña”. Sabater presentarà l’obra el pròxim dimecres 19 a les 20h del fosquet al Saló Gòtic de l’Ajuntament.
Quin tipus d’experiències hi trobarà el lector? Veurem al mateix Climent que llegim al blog?
Els lectors que segueixen el blog tindran una oportunitat de tenir una compilació de quasi dos anys de publicar-hi. El blog de la malaltia el vaig començar el març del 2021 i el llibre tanca a finals de 2022. Però la publicació segueix el 2023. Pels que no sabien del blog, tindran una doble oportunitat, de conèixer els patiments que comporta l’ELA i de tenir un missatge d’esperança, a través d’un relat sincer i honrat que està concebut com una acceptació radiant.
Què ens pots contar de com ha estat el procés de creació? Per què vas decidir-te a fer un llibre i com l’has fet?
Al llibre ho conto, na Ryma és una amiga bahá’i, de la qual havia perdut el contacte i el vaig recuperar perquè vaig descobrir que ella coordinava un grup digital de pregàries pels malalts. Na Ryma va fer un comentari un dia a una de les nostres reunions i em va donar la idea de fer aquest llibre. Vaig començar a fer gestions i vaig consultar amb ella de fer-lo. Açò era l’agost de l’any passat i fins ara de fer-hi feina.
Què em pots contar de la persona que t’ha fet el pròleg?
Mira, precisament li vaig predir que seria la veu de ses dones d’Iran, a Espanya. Ella té nacionalitat espanyola i iraniana, a pesar que va néixer a Aràbia Saudita. Domina quatre o cinc idiomes i és traductora, viu a Barcelona fa molts anys i és molt valenta. El seu contacte estret amb la gent d’allà, va arribar a la seva plenitud quan va conèixer la Mahvash Sabet i va traduir un llibre seu escrit en la llengua d’Iran i que ha tingut molts reconeixements. El llibre té un misteri i emoció gran que també ho exposo al meu.
La Ryma ha tingut molts reconeixements per la seva encesa defensa de les dones d’aquell país, a partir del 17 de setembre de 2022, per la mort d’una dona jove, senzillament perquè tenia és vel mal col·locat.
I ha estat entrevistada a molts medis televisius o de ràdio, però es va fer famosa quan es va enfrontar a l’ambaixador d’Iran a Espanya i aquest home va ser àmpliament superat per la Ryma.
Veig que la portada és de Marc Jesús. Ell també ha col·laborat?
El Marc Jesús ha col·laborat només amb la portada, però dir “només” és quedar-se curt, perquè ha aconseguit cridar l’atenció cap al llibre per lo bé que resumeix en una imatge, la malaltia, el far, el mar blau, les parets blanques…i açò és Menorca. No vaig donar-li cap pista, només el nom i ell, que és seguidor del blog, va demostrar que havia entès el missatge, perquè va ser ell que ho va decidir; quan vaig veure la maqueta vaig acceptar tot d’una. La meitat del possible èxit del llibre, és seu.
Amb en Marc ens uneix una amistat fonamentada amb moltes sortides de velo, a part que és cunyat del meu germà.
Ens pots contar alguna cosa sobre l’Associació ELA de Balears, a qui destinaràs els beneficis del llibre?
Vaig entrar en contacte amb l’associació de la mà de la seva presidenta, Caty Rigo i fa més de dos anys que intento fer el mateix a Menorca, sense èxit, perquè no he aconseguit contactar amb cap més malalt de ELA de Menorca, excepte en Kim Benejam. Amb aquesta associació hem fet algunes activitats, sa darrera va ser a finals de l’any passat amb una Jornada a l’Hospital Mateu Orfila, que van organitzar totalment l’associació, només vaig anar-hi de convidat i vaig poder exposar el meu cas. La meva decisió de donar els beneficis del llibre va ser de tot d’una. Després he decidit a qui.
