Itziar Lecea / Ciutadella – Avui, dissabte, Menorca tornarà a tenir bisbe. Gerard Villalonga, fins aquesta setmana administrador diocesà, assumirà el nou càrrec al capdavant de l’Església de la nostra illa. Serà el segon bisbe menorquí que queda a l’illa, tot i que ell remarca que bisbes menorquins també n’hi han hagut a Solsona, Tortosa i a Mallorca. A uns dies de ser nomenat, fem amb una ullada a aquesta nova etapa vital, els seus objectius i els desitjos.
Què va suposar per vostè l’anunci de què seria el nou bisbe de Menorca?
Va ser una sorpresa, perquè essent jo l’administrador diocesà, quan el nunci em va telefonar, pensava que seria com l’altra vegada, que em cridava per dir-me qui era el nou bisbe. I quan em va dir que seria jo, vaig quedar un poc sorprès. Però quan em vaig entrevistar amb el Papa, vaig veure que el criteri que apliquen és el de poder optar per clergat de la mateixa diòcesi per a què sigui promogut a l’episcopat. Va passar també a Eivissa, a València, a Bilbao i a Sant Sebastià.
Van donar-li raons de per què li han encomanat aquest nou paper?
Crec que a Menorca s’ha mirat per l’estabilitat. Des del bisbe Pasqual, que va fer gairebé 30 anys de pontificat, hi ha hagut sis bisbes de Menorca i un període de seu vacant amb administradors diocesans. No és bo variar tant, sense llevar cap mèrit a ningú perquè tots han aportat i hem après molt. Però crec que el fet de ser menorquí, després de tants de canvis, ens dona una estabilitat. Per aquest motiu m’agradaria que em deixessin jubilar-me a casa.
És el seu desig ser al capdavant de l’Església de Menorca fins a la seva jubilació?
Tenim una avantatge els illencs. Quan som joves no aturam a l’illa, volem conèixer món, sortir de Menorca. Jo mateix ho he fet. Però a mesura que fas anys, de cada vegada tens més ganes de quedar-te a casa. Crec que és un lloc molt bo per viure, i el meu desig és quedar-me aquí, tot i que faré el que em digui l’Església. Posaré a la seva disposició l’experiència que tenc com a vicari general i com a administrador diocesà al servei de l’Església de Menorca.
Sap quina orientació li donarà a aquest pontificat?
La meva intenció és donar continuïtat al que ha fet el bisbe Conesa, perquè també ajuda a donar estabilitat. He de dir que el meu nomenament ha suscitat un entusiasme molt gran, hi ha moltes persones que m’han dit que la notícia els va alegrar, perquè aquí em coneix molta gent. Primer a Maó, d’on som, però també a Ciutadella, on ja fa uns quants anys que hi som. A la vegada, em fa un poc de vergonya, que no es pensin que som Déu! Crear expectatives a vegades és complicat, perquè jo faré el que podré, però som una persona com una altra amb les meves carències i dificultats.
Com superarà aquestes carències personals?
Sempre m’ha agradat molt fer feina en equip. Els temps de “ordeno y mando” ja han passat. Hi ha una corresponsabilitat del clergat, del poble, dels religiosos, tot és feina en equip i caminar junts. I, tot i que tenc clar que hi ha d’haver una continuïtat i també una part inamovible, que és la divina, també hi ha el costat humà que és perfectible. Per tant, aquesta part de l’Església que és perfectible, hem de procurar entre tots que funcioni millor.
I com planteja aquest millor funcionament?
La meva intenció és seguir les directrius de l’Església Universal, que estem amb el sinu de la sinudalitat, que se celebra enguany i l’any que ve. I també estem preparant el gran jubileu de l’any 2025. Hem d’emmarcar aquests esdeveniments i aprofundir en els documents del Concili Vaticà II. Enguany ja hem aprofundit en la constitució sobre l’Església. Però hi ha altres tres grans constitucions en les quals m’agradaria aprofundir més: una que és sobre la litúrgia, una que és sobre la sagrada escriptura i una darrera que és sobre l’Església en el món actual. Els principis inspiradors de l’Església, des de fa 60 anys, va ser definits pel Concili Vaticà II i és la font a la qual hem de recórrer. Per tant, els hem de recordar, repassar, aprofundir i els hem d’aplicar, tenint en compte que s’han d’actualitzar els continguts i adaptar-los al moment actual. El Papa ens convida ara a ser una Església sinudal, que es defineix per donar molta importància al sagrament del baptisme i per veure l’Esglèsia com a poble de Déu en marxa.
8
Com definiria vostè a l’Església actual?
Avui en dia no hi ha unes que siguin més que altres. Simplement, hi ha distintes funcions a dintre de l’Església. Per una part hi ha la jerarquia de l’Església, però també hi ha la vida consagrada i el laïcat, el poble de Déu. Entre tots formam una unitat. Hi ha d’haver una participació i corresponsabilitat de tots, perquè l’Església, en definitiva, som tots. M’agradaria que també hi hagués una profunda espiritualitat, perquè l’Església no és un Parlament, ni una lluita de poder, ni tampoc és una estructura piramidal. És una comunió, una fraternitat, pel que hem d’ens hem d’entendre i avançar com a germans, cercar sempre el consens.
Seguirà algun consell personal com a bisbe?
Ma mare, que ho veurà des del cel, sempre me deia “Gerardo, acuérdate de los pobres”. I m’ho deia perquè ella ho va ser, era una dona molt senzilla. Ho tenc molt gravat al meu cor. No faig parts i quarts, ni despreciaré a un perquè sigui pobre o ric. Vull ser el pare de tots, no fer cap exclusió, estimar a tothom com a pare.
