Josep Portella / Ciutadella – Dissabte passat va ser de gala, a Ciutadella. Hi vaig anar amb una taula de Quaderns de Folklore, a la vorera de sol de la plaça des Born, per celebrar amb altres una festa del llibre més. Però no era un dia qualsevol. De prest van començar a passar militars i uniformes, polítics en actiu i aspirants de vint-i-un botó, representants de la societat civil… que acudien puntuals a la cita amb la història per veure a prop l’ordenació de Gerardo Villalonga com a nou bisbe de Menorca. L’església catòlica en un dia assenyalat, vespres de Sant Jordi. La cerimònia ha d’estar d’acord amb la importància del fet. Per als creients deu ser una jornada plena d’emoció. El fosquet corrien per les xarxes socials moltes fotografies de l’acte. En una d’aquestes descobria, asseguts en llocs d’honor, en els primers bancs de l’església: regidors, alcaldes i alcaldesses, diputats i consellers, un senador, i militars, molts militars amb el seu uniforme i condecoracions. Allà eren, juntets, polítics del Partit Popular, del PSOE, de Més per Menorca, no vaig veure ningú de Podem i d’Esquerra Unida, i vaig pensar que no n’hi havia cap. La imatge em va recordar l’Espanya d’ahir. Estava ben clar que els càrrecs públics no hi eren de forma privada o particular, sinó com a representants de…
La llibertat religiosa és el dret de la persona de tenir i de manifestar i viure les pròpies creences religioses, però també de no tenir-ne. L’existència d’una gran varietat de grups religiosos, de pluralisme religiós, propi de qualsevol societat democràtica, duu a la necessitat d’establir uns principis constitucionals que fomentin l’enteniment i la pau social entre els individus, els grups i l’Estat. Els principis són la llibertat religiosa, la igualtat religiosa, la laïcitat de l’Estat i la cooperació entre l’Estat i les confessions religioses. Espanya no és un estat laic, és un estat aconfessional, encara que el debat seria llarg si poséssim en relació aquests dos conceptes. L’article 16.3 de la Constitució espanyola recull el principi d’aconfessionalitat o de laïcitat amb l’expressió «cap confessió té caràcter estatal», la interpretació i l’aplicació de la qual és una de les qüestions més debatudes. Els càrrecs públics que eren a la Catedral en funció de la representativitat que ostenten també representaven a persones que no tenen cap creença religiosa, que tenen altres creences religioses, que tot i ser seguidors de Jesús no ho són de l’Església, i mil circumstàncies més, que no hauran entès la seva presència, com jo no he entès tampoc la dels militars. En funció de què hi havia militars en els llocs de preferència i representativitat?
