Durant vuit anys ha estat vostè batllessa de Ciutadella. Ara opta a ser diputada al Parlament de les Illes Balears. Quins són els seus objectius davant aquesta etapa?
Els vuit anys a la batllia de Ciutadella m’han fet veure que els ajuntaments són la primera porta a què toquen els ciutadans, tot i que moltes vegades el que demanen o proposen no és una qüestió d’àmbit local. Això m’ha fet reflexionar i convèncer de la importància del municipalisme, de la importància que els ajuntaments tenguin el suport de les administracions insular, autonòmiques i estatals, que quan es legisli es pensi en els municipis, que som moltes vegades els que després ho han d’aplicar. El meu compromís en aquesta nova etapa, tot acomplint el programa electoral de Més per Menorca, és ser la veu del municipalisme al Parlament de les Illes Balears.
Quins són, llavors, els grans reptes que ha d’enfrontar la societat menorquina des del punt de vista municipalista que vostè encarna?
Crec que un dels principals reptes que ha d’enfrontar la societat menorquina és, en primer lloc, l’accés a un habitatge digne. El preu de l’habitatge s’ha disparat, tant en règim de lloguer com de compra, arribant a preus desorbitats. Per açò, hem d’exigir mesures efectives al Govern de les Illes Balears i a l’IBAVI, que són els competents en la matèria. A més d’abordar aquesta problemàtica des dels municipis, també s’ha de debatre al Parlament de les Illes Balears, on Més per Menorca ja ha fet una gran tasca aquests darrers anys defensant propostes ambicioses per garantir el dret a l’habitatge.
L’altre gran repte que tenim és diversificar l’economia: avançar cap a un model econòmic que generi feina de qualitat i tot l’any. Per açò, hem de potenciar sectors econòmics diferents del turisme, com ara el sector primari, la indústria, la cultura, les energies renovables o les noves tecnologies.
No és fàcil, però tenim les propostes per fer-ho possible i capacitat per tirar-ho endavant.
Més per Menorca, la formació per la qual vostè es presenta, va ser la que va fer possible la Llei Menorca Reserva de la Biosfera. Com valora què ha de ser la seva aplicació?
La Llei de Reserva de la Biosfera ens ha de servir per mantenir el model de preservació del territori que caracteritza Menorca. Aquesta llei posa les bases per resoldre els reptes que tenim al davant, com ara la transició energètica, una mobilitat més sostenible, frenar la massificació turística, etc. Per açò, des del Parlament serem reivindicatius davant el Govern de les Illes Balears per assegurar que els doblers i les competències que s’han de transferir responguin a les necessitats de Menorca.
Professionalment vostè és docent a un Institut de Ciutadella. Què en diria de la situació educativa actual?
Estem en un procés difícil d’adaptació a la nova llei educativa. Una llei amb aspectes pedagògics que possiblement siguin vàlids, però d’altres no. El que tenc clar és que la forma amb què s’ha implantat, amb presses, sense tenir un calendari consensuat, amb manca de recursos, sense disminució de les ratios als centres educatius, amb l’increment de feina burocràtica, etc. no ha estat la idònia, i ha fet que tant el professorat, com l’alumnat i les famílies no sàpiguen a què s’han d’atendre. Des de Més per Menorca tenim clar que l’objectiu és continuar lluitant per una educació de qualitat a les Illes. I en aquest sentit s’ha treballat al Parlament per tal de posar remei a aquesta mala aplicació d’una llei que no ha tengut en compte la comunitat educativa.
Així mateix, aquest any s’ha començat amb la gratuïtat a les escoletes de 0-3 anys, i això és satisfactori, però malauradament també s’ha implementat amb presses, ocasionant problemes als ajuntaments, a les cooperatives de les escoletes i a les educadores. Ara cal que, en dos cursos més, el Govern faci extensiva la gratuïtat a tot el primer cicle d’educació infantil. La següent passa serà superar la precarietat de les mestres de 0-3. El Govern ha d’acabar assumint aquest personal com a propi. Des del Parlament defensaré aquest procés, que no es completarà en un any ni en dos, però que ha de començar immediatament.
Més d’una vegada hem vist que era definida com una persona ‘dialogant però ferma’. Està d’acord amb aquesta definició?
Pot ser sí. Som una persona que m’agrada la proximitat, m’agrada escoltar a la gent i dialogar, però també és ver que quan d’una cosa estic convençuda som decidida i estic disposada a tirar-ho endavant, som ferma.
No ha canviat massa la meva visió de com treballar, sigui a la batllia o sigui com a professora. Els meus alumnes sempre em deien que els escoltava, que els ajudava a resoldre dubtes, que sabien que podien comptar amb mi, que era convincent però també molt exigent i ferma en les decisions .
L’activitat parlamentària abraça tots els àmbits de la societat. En quins d’aquests àmbits li agradaria incidir?
El nostre lema és “les persones primer”: el benestar de les persones és la nostra prioritat, i per açò mateix em fa especial il·lusió poder aportar el meu bagatge per, des del Parlament, millorar la vida de la gent. En aquest sentit, garantir el dret a un habitatge digne, com ja he esmentat, és un dels nostres principals objectius.
Però també cal enfortir l’ensenyament públic i el sistema de salut pública. És especialment important incrementar els recursos que es destinen a l’atenció primària, incorporant noves especialitats o que els especialistes que venen de fora venguin més sovint…
Viure a Menorca no ens ha de fer ciutadans de segona.
Per acabar, una pregunta més personal. Què és la música per a vostè?
Fa més de vint anys que cant amb la coral S’Estel. Essent batllessa hi he continuat cantant. Eren els meus moments de relaxació, moments per desconnectar del dia a dia. Per jo és un bàlsam.
Açò és el cant, la música per a mi.
