Josep Portella / Ciutadella – El cap de setmana de Sant Jordi vaig treure una taula de Quaderns de Folklore, el dissabte a Ciutadella i el diumenge a Maó. Deu fer ja quaranta anys que surt amb els Quaderns al carrer i ho faig perquè m’agrada, perquè estic orgullós de la col·lecció que amb paciència estam creant de manera col·lectiva i perquè em serveix per parlar amb amics i amigues de l’empresa que venen a cercar aquell nombre que els falta, que em comenten el contingut d’algun Quadern, que venen a cercar la novetat de la jornada.
També m’agrada reparar a la gent mirar els llibrets, fullejar-los, sentir com s’interessen per una o altra qüestió, demanar-me per temes que no troben exposats, al cap del dia faig una col·lecció de comentaris que es repeteixen cada any: “açò són coses de Menorca”, “aquests Quaderns, en tenim qualcun a ca nostra…”, “ses coses antigues de Menorca m’agraden molt, no s’han de perdre”, “mon pare feia sa col·lecció, però quan es va morir ja no vam seguir…”, “ a s’escola nos vam fer fer un treball sobre aquest quadern de jocs populars”, “el compraré per ma mare, ella s’entreté molt amb aquests llibrets, i açò que no sap menorquí…”, “mon pare tenia un plec de fulls de gloses, us els duré per si voleu fer una edició…”, “d’aquest en voldré dos, un per jo i un pes germà, que viu a Barcelona, i que ja ens ha dit que l’espera”, “¿están todos en catalán?, ¿no teneis algo en castellano?
I així passa el dia i passen els anys. Ja en fa quaranta-tres que vam treure el primer, que no portava nombre perquè en cap moment pensàvem que fos una col·lecció. Al següent ja li vam posar el número 2. Si llavors ens haguessin dit que avui trauríem el 140 no ho hauríem cregut. La cultura popular és un fet que s’està generant cada dia a partir de les relacions entre la gent. Enguany hem tret aquest llibret en el qual nou persones comptem com van ser els nostre anys infantils.
Llavors, ningú no s’hauria imaginat que el que era temps present, temps viscut, vida ordinària, podria ser un dia considerat un element de cultura tradicional. També la vida de cada dia que compartim avui serà objecte d’estudi antropològic, sociològic, folklòric, d’aquí a uns anys. Llavors ens adonarem que qüestions que avui ens semblen absolutes han esdevingut relatives i riurem dels maximalismes de tot color que solen fer acte de presència en èpoques electorals.
