Antoni Liz / Ciutadella – Una mirada a una de les obres més importants de la història de la biologia: L’origen de les espècies de Charles Darwin.
Entre 1831 i 1836, amb el conegut viatge del Beagle, Darwin va fer moltes observacions en especial a les illes Galapagos i finalment, el 1858, Darwin i Wallace van proposar que l’evolució es produïa de forma diferent a la proposada per Lamarck amb un mecanisme que ara es conegut amb el nom de selecció natural. El 1845 havia publicat el diari del viatge
El conegut llibre de Darwin, l’origen de les espècies, va ser publicat en anglès, el 1859. Es van fer 7 edicions en vida de Darwin.
Darwin va aportar moltes proves de que en cada espècie hi ha diversitat de característiques i que sobreviuen i predominen les característiques que millor s’adapten a les condicions del medi on viu. Els individus amb característiques no adaptades, no sobreviuen i no les trameten.
El procés de selecció natural no es produeix per tenir característiques «millors» sinó característiques que permeten sobreviure en un determinat medi.
Algunes característiques poden ser favorables en un medi determinat i ser desfavorables en un altre medi, especialment, les que permeten mimetitzar i sobreviure a depredadors.
Algunes característiques poden aparèixer també per mutacions genètiques, que, si són favorables en un medi, seran transmeses i, en cas contrari desapareixeran.
Els continguts de l’obra en tres toms són:
Tom I
Introducció
Capítol I. Variació en estat domèstic.
Capítol II. Variació a la natura.
Capítol III. Lluita per l’existència.
Capítol IV. Selecció natural, o la supervivència dels més aptes.
Capítol V. Lleis de la variació.
Tom II
Capítol VI. Dificultats de la teoria.
Capítol VII. Objeccions diverses a la teoria de la selecció natural.
Capítol VIII. Instint.
Capítol IX. Hibridisme.
Capítol X. De la imperfecció dels registres geològics.
Capítol XI. De la successió geològica dels éssers orgànics.
Tom III
Capítol XII. Distribució geogràfica.
Capítol XIII. Distribució geogràfica. (continuació),
Capítol XIV. Afinitats mútues dels éssers orgànics.
Capítol XV. Recapitulació i conclusió.
L’obra original té més de 500 pàgines. Està escrita en llenguatge clar i de fàcil lectura, amb moltes dades i exemples observats a tot el món. Només hi trobam una figura en tota l’obra.
Darwin no amaga les objeccions d’altres persones i exposa arguments que poden aclarir la qüestió a debat.
Mostram un parell de fragments del llibre.
INTRODUCCIÓ
Quan estava com a naturalista a bord del Beagle, vaixell de la marina reial, em van impressionar molt certs fets que es presenten en la distribució geogràfica dels éssers orgànics que viuen a Amèrica del Sud i en les relacions geològiques entre els habitants actuals i els passats de aquell continent…
… Des d’aquest període fins avui m’he dedicat invariablement al mateix assumpte; espero que se’m pot excusar el que entri en aquests detalls personals, que els dono per mostrar que no m’he precipitat en decidir-me…
… La meva obra està ara (1859) gairebé acabada; però com que completar-la em portarà encara molts anys i la meva salut dista de ser robusta, he estat instat, perquè publiqués aquest resum…
… Aquest resum que publico ara ha de ser necessàriament imperfecte. No puc donar aquí referències i textos a favor de les meves diverses afirmacions, i he de comptar que el lector posarà alguna confiança en la meva exactitud.
… Sens dubte s’hauran lliscar errors, encara que espero que sempre he estat prudent a donar crèdit tan sols a bones autoritats…
INICI DEL CAPÍTOL 6
… Aquestes dificultats i objeccions poden classificar-se en els grups següents:
1.1 Si les espècies han baixat d’altres espècies per suaus gradacions, per què no trobem a tot arreu innombrables formes de transició? Per què no hi ha tota la naturalesa confusa, en lloc d’estar les espècies ben definides segons les veiem?
2.1 És possible que un animal que té, per exemple, la confirmació i els costums d’un ratpenat pugui haver estat format per modificació d’un altre animal de costums i estructura molt diferents? Podem creure que la selecció natural pugui produir, d’una banda, un òrgan insignificant, tal com la cua de la girafa, que serveix de mosquejador, i, d’una altra, un òrgan tan meravellós com l’ull?
3.1 Poden els instints adquirir-se i modificar-se per selecció natural?
4.1 Com podem explicar que quan es creuen les espècies són estèrils o produeixen descendència estèril, mentre que quan es creuen les varietats la seva fecunditat és sense igual?
… Finalment, considerant no un temps determinat, sinó tot el temps, si la meva teoria és certa, han d’haver existit innombrables varietats intermèdies que enllacin estretament totes les espècies del mateix grup; però el mateix procés de selecció natural tendeix constantment, com tantes vegades s’ha fet observar, a l’extermini de les formes mares i de les varietats intermèdies. En conseqüència, només es poden trobar proves de la seva passada existència a les restes fòssils, les quals, com intentarem demostrar en un dels capítols següents, estan conservats en registres summament imperfectes i interromputs….
