Bosco Faner / Ciutadella – Durant el pontificat de Joan XXIII, la pau mundial va ser alterada a causa del programa Sputnik, la Guerra Freda, el Mur de Berlin, la Guerra del Vietnam… i la possibilitat d’un guerra nuclear. En aquest context, l’11 d’abril de 1963, el papa publica l’encíclica Pacem in terris que segons va afirmar anava dirigida a tots els homes de bona voluntat i no sols als membres catòlics. El papa convocava a totes les nacions a col·laborar per aconseguir la pau gaudint d’actituds com: la comprensió, l’ajuda mútua i el respecte dels drets humans.
El papa va assenyalar clarament que els humans havíem de tenir pau interior per a poder aconseguir la pau social. Segons Joan XXIII tota persona, sols per ser intel·ligent i lliure, té drets i deures. Drets i deures que són universals, inviolables i irrenunciables.
El papa reclamava més presència de la dona, respectar els drets dels exiliats i les minories ètniques, frenar la carrera armamentista, prohibir les armes nuclears, prioritzar la Declaració Universal dels Drets humans… Ell sostenia que era impensable utilitzar la guerra com instrument de justícia. La possibilitat de dur a terme guerres “justes” resultava ja virtualment abolida.
El 12 d’abril passat, el Papa Francesc es feia ressò d’aquest aniversari. Hi ha relació entre l’encíclica Pacem in terris de sant Joan XXIII i la Fratelli tutti del Papa Francesc. Les dues presten atenció a la comunitat mundial. La Pacem in terris, proposa articular la política sobre la base dels drets humans. La Fratelli tutti, presenta el somni que s’alimenta des d’una sensibilitat compartida cap a l’altre i cap a l’estrany, sense restriccions de fronteres, també sobre el reconeixement dels drets comuns a tots els éssers humans. En el fons, les dues ens ofereixen els drets humans com a tasca.
Refusem totalment la guerra, els conflictes armats entre les nacions. Optem per la coexistència pacífica entre els Estats, per la relació en peu d’igualtat, per l’eliminació de la història bèl·lica. Vulguem unir forces i actituds per a salvaguardar la pau entre les nacions, entre les religions, entre partits polítics, en un mateix.
Seguint Mahatma Gandhi, destrueix la pau: la política sense principis, els negocis sense moral, la ciència sense humanitat… Els altres es converteixen amb gent perversa quan els odiï. L’actitud que prenem davant la vida, és la mateixa que la vida pren davant nostre. El que s’obté amb violència només es pot mantenir amb violència. No hi ha camí per la pau, la pau és el camí. Si volem aconseguir una pau veritable en aquest món hem de començar amb els infants, i si creixen en la seva innocència natural, no haurem de lluitar, sinó que anirem de l’amor a l’amor i de la pau a la pau, fins que per fi, tots els racons del món estiguin coberts de pau i amor.
