Bep Al·lès / Ciutadella – És la primera vegada que Noemí Garcia es presenta a una llista política. i ho fa a llocs de sortida, acompanyant a Bep Juaneda en la llista de Més per Menorca al Consell.
Del nutricionisme a la política. A molta gent li pot resultar estrany aquest recorregut. Ens pots explicar les motivacions que t’han portat a fer aquest salt?
Sempre he estat implicada en la vida social del meu poble i de Menorca (escoltisme, creu roja, associació juvenil, GOB, revistes locals, Sa Xaranga, associació cultural, Apima…) participant-hi activament pel bé de la comunitat. Això ja és una manera de fer política. També m’he dedicat a diverses professions (hoteleria, medicina, alimentació, productora d’una companyia de dansa…) i he vist com, faci el que faci, em sent bé, perquè pos en pràctica els meus valors. Ara, Més per Menorca m’ofereix l’oportunitat de treballar pel benestar de les persones, i fer-ho en coherència amb el que som i el que pens…
I per què Més per Menorca?
Perquè clarament té un projecte per a les persones i per a Menorca. Ara mateix només veig dues opcions: o continuar utilitzant serveis i recursos per treure el màxim benefici econòmic; o apostar per un canvi de polítiques que realment posi les persones primer.
No puc entendre com encara es pot donar prioritat a un model econòmic de turisme massificat que en realitat ens està ofegant. O que hàgim arribat al punt de no poder fer un projecte de vida a Menorca perquè no hi ha habitatge o perquè no podem pagar un lloguer o una hipoteca. O que viure en una illa signifiqui viure aïllats, que sortir per anar al metge, per estudis, per treball o fins i tot per oci ens resulti una despesa afegida que no tothom pot assumir.
No podem esperar que aquests problemes es resolguin des de Madrid o des de Palma. La política l’hem de fer des de cada territori. Les solucions als problemes de Menorca i de les persones que vivim aquí s’han de definir des de Menorca.
Tornem al vessant professional. Quina era la seva tasca abans de sumar-se a aquesta opció política?
Els darrers anys m’he dedicat de ple a canviar el model alimentari local, per millorar la salut de les persones i la salut del nostre entorn. A través de projectes com “Menorca al Plat de l’escola, de la joventut i del geriàtric”, “Producte Fora de Sèrie”, “Aprenentatge Servei en Sobirania Alimentària” o “Escoletes saludables i sostenibles”, he pogut fer feina amb sectors molt diversos, al costat de la pagesia, de cuiners i cuineres, de comerciants, de docents, de l’alumnat, de tècnics esportius i esportistes, de les famílies…; les he acompanyades en el procés de transformar el cicle alimentari de Menorca cap a un model més just, més respectuós, més coherent amb les persones i el territori. La meva tasca ha estat acompanyar: escoltar, empatitzar i coordinar equips per millorar l’alimentació.
En política, i en bona part gràcies a partits com Més per Menorca, darrerament són molt presents conceptes com ara producte local, km 0, producció ecològica, conreus sostenibles… Com veu posicionada la nostra illa en aquest aspecte? Què hi manca per fer?
Menorca té potencial per ser un bon model d’agroecologia. Això suposa apostar per la petita producció local, pel consum responsable i per la indústria agroalimentària. A tall d’exemple, hem de ser capaços de produir una lletuga excel·lent (i ho som!), però cal que aquesta lletuga pugui dinamitzar el mercat local, arribant a la restauració i a les llars de Menorca, i això, no sempre passa.
Comptam amb un sector primari que vol i sap produir de forma sostenible aliments de gran qualitat, però fer-ho els suposa un gran sacrifici personal i econòmic. Tenim una societat que vol menjar aliments d’aquí, però no sempre hi té accés, ni físic ni econòmic. Mentrestant, milers de quilos d’aliments locals es perden cada dia al camp i a les botigues sense que els puguem aprofitar.
Falta resoldre el problema de la distribució d’aliments i de la seva transformació. Tenir l’oportunitat d’elaborar de forma col·lectiva, per exemple, un sofrit de tomàtic o un fumet, a partir d’ingredients locals, i posar-los a disposició del mercat local, contribuiria a dignificar la feina de la pagesia i dels pescadors, i facilitaria l’engranatge de totes les peces del nostre cicle alimentari, per definir un model més sa i sostenible.
La cuina tradicional menorquina ha tingut una gran revifalla. Hi tenim res a aprendre del que cuinaven i menjaven els nostres ancestres?
Sense cap dubte, estaven més prop de la natura i això comporta una alimentació més saludable. L’austeritat a la cuina també era d’admirar. Ho podem observar a molts plats tradicionals. No oblidem però que la desigualtat social suposava que no tots els productes estiguessin a l’abast de tothom.
La política hauria de servir per construir un món millor. Més per Menorca ha introduït en el debat polític idees noves que fins ara es limitaven a l’àmbit personal. Pot haver-hi una societat justa i feliç si no és saludable?
Allò que som i el nostre benestar està connectat amb el medi social i ecològic on vivim. No podem pretendre estar sans en una societat que deixam emmalaltir. És necessari actuar en termes de “salut planetària”, és a dir, la salut que interrelaciona persona, entorn i medi ambient.
En aquest sentit, no totes les pomes són saludables: qui l’ha produïda, on i com? El que no és bo per al planeta, no és bo per a les persones. És necessari humanitzar el planeta en benefici de tothom i no d’una minoria privilegiada que pretén imposar un pensament únic. Per ser feliços hem de tenir salut, i per tenir salut, hem de cuidar-nos i cuidar el nostre entorn i el medi.
Per acabar una pregunta personal: Ens pot esmentar un plat, amb producte menorquí, que s’elabori sovint a casa seva?
Raoles; fetes amb verdures de temporada i en excedent (d’endívia, de lletuga, de bledes, d’espinacs…). El millor ingredient, la proximitat. El millor estri de cuina, la confiança amb les famílies pageses del mercat que ens abasteixen cada setmana d’aliments. El millor condiment: compartir taula amb persones estimades.
