Raymonde Calvo / Felanitx – Diumenge passat vàrem tornar a fer una excursió preciosa i a la vegada cansada a la vall de Sóller, que va conduir-nos pel camí de Binidorm fins al refugi de Muleta des d’on contemplar la immensitat del mar.
L’ambient perfumat de les flors de tarongers i llimoners d’aquella Vall, es mesclava amb l’aroma inconfusible d’unes figueres esponeroses que voregen el camí. Uns ases solitaris desitjosos de companyia venien a saludar-nos.
Per aquest camí empedrat, part de la xarxa de la ruta de pedra en sec de la Serra de Tramuntana de Mallorca vàrem creuar-nos amb una multitud d’estrangers, pocs simpàtics i quasi tots alemanys, que ajudats dels seus mòbils transitaven per aquest camí. Mallorca ja no té temporada baixa.
Tot l’any estam sotmesos a una invasió, per mar, terra i aire, que impedeix als residents, al menys durant una part de l’any, gaudir amb tranquil·litat d’aquesta illa paradisíaca. Ja no queden camins ni recons que només coneguin els mallorquins.
Quina pena! Jo crec que hem arribat a un punt de saturació que afecta al nostre tarannà quotidià i el que és pitjor és que no veiem que aquesta situació millori perquè la classe polític d’avui, mediocre i populista, tan d’esquerra com de dreta, només sap xerrar amb orgull i satisfacció de nombres: de vols, de creuers, de pernoctacions hoteleres, de fires nàutiques, i d’un llarg etcètera.
El que compta és la quantitat i no la qualitat. Ja és ben hora que les Institucions es plantegin deixar de promocionar amb tanta intensitat cada pam d’aquestes illes.
Jo esper que Menorca amb la seva bellesa indefinible no arribí a aquest punt i que sigui capaç de mantenir la seva serenor que ni la tramuntana més rabiosa aconsegueixi trencar.
