De conseller a diputat. Ens pot explicar els motius perquè va optar per incorporar-se a la candidatura al Parlament de les Illes Balears encapçalada per Josep Castells?
Tenia clar que no havia de continuar al Consell, perquè el relleu amb en Josep Juaneda i el nou equip és excel·lent, una alenada d’aire fresc en la política menorquina. En Josep Castells em va proposar acompanyar-lo a ell i a na Joana Gomila perquè, amb l’expectativa que tenim de treure tres o quatre diputats, podem formar un equip potent al Parlament, de gent experimentada. Serem la veu més clara i rotunda per defensar els menorquins, i també les institucions menorquines, tant el Consell com els vuit ajuntaments, sovint menystinguts pel Govern.
Pot fer-nos, llavors, un balanç de la seva tasca com a conseller?
Quan vaig entrar el 2015 vaig trobar un Departament sota mínims. El govern del PP havia reduït el pressupost de Cultura en quasi un 50% en quatre anys, va ser l’àrea que va sofrir les retallades més severes. La feina per redreçar la política cultural a Menorca ha estat titànica. Me’n vaig amb la convicció d’haver complert els compromisos adquirits, i a la vegada amb molts projectes oberts, inacabats, que caldrà continuar. Aquests darrers quatre anys també he assumit les àrees de Joventut i Esports, impulsant una visió transversal de servei a les persones a través de l’educació no formal i el lleure. En l’actual context de crisi (postcovid, guerra d’Ucraïna) hem intensificat el suport a les famílies per a la pràctica esportiva, les activitats de lleure educatiu dels seus fills, i perquè els joves puguin iniciar el seu projecte de vida: ajudes al lloguer d’habitatge jove, adquisició d’equips informàtics, o treure’s el carnet de conduir.
Vostè és el coordinador general de Més per Menorca. Totes les enquestes auguren uns bons resultats electorals per a la seva formació política. Comparteix aquestes expectatives?
És cert que les enquestes mostren la consolidació i el creixement del projecte de Més per Menorca, però l’única enquesta vàlida és la de les urnes. En tot cas, les bones expectatives són el fruit de vuit anys de coherència i molta feina, tant al Consell com al Parlament, i açò es tradueix en credibilitat i confiança. Açò ho percebem en les activitats de campanya que feim, sobretot en les converses amb grups reduïts. Ens alegra i ens estimula, però no volem ser autocomplaents. L’única manera de merèixer la confiança és no deixar mai de ser exigents i crítics amb nosaltres mateixos.
Més per Menorca va ser el primer partit a donar a conèixer, ja fa un any, les seves candidatures. Des de llavors han anat proposant mesures d’actuació. Quins són els seus eixos programàtics?
Vam ser els primers, sí. És un signe de bona salut del nostre projecte, perquè a més d’avançar-nos a tots els altres partits, hem renovat les llistes incorporant gent jove, molt preparada, amb capacitat i amb un gran compromís personal. Altres partits han tingut dificultats per confeccionar les llistes, i açò és simptomàtic. Com que vam tancar les llistes fa estona, hem pogut dedicar tot el darrer any a escoltar la gent, prendre el pols a les preocupacions de la societat menorquina, reunir-nos i ser receptius amb sectors socials i col·lectius de tot tipus, i al final elaborar un programa molt complet, ambiciós i realista. Les nostres prioritats són potenciar la diversificació econòmica per superar el monocultiu turístic, garantir l’accés a l’habitatge dels menorquins, especialment de la gent jove, una transició energètica per tenir energia neta i barata, no dependent del monopoli de les grans empreses, i lluitar per uns serveis públics eficaços i de qualitat: sanitat ben dotada, transport públic i connectivitat exterior, i millora de l’oferta educativa, sobretot de la formació professional. Per aconseguir tot açò tenim clar que necessitam més capacitat de decidir des de Menorca: el Consell insular i els ajuntaments no poden estar subordinats als dictats de Palma o Madrid, amb unes administracions allunyades que no coneixen ni són sensibles als nostres problemes específics.
La tasca parlamentària és molt àmplia i diversa. En quins camps preveu vostè centrar-se a fi de ser més útil per a la nostra illa?
Els tres o quatre diputats de Més per Menorca al Parlament ens repartirem la feina per impulsar les prioritats que he comentat abans, i per tant faré allò que faci falta. Però, clar, la meva experiència com a conseller de Cultura, Educació, Joventut i Esports tindrà una influència important en la meva activitat parlamentària. Tot allò que aquests anys he vist com a mancances que exigeixen un canvi d’orientació per part del Govern de les Illes Balears en aquestes àrees, ara tindré l’oportunitat de plantejar-ho directament, de proposar i negociar alternatives. En qualsevol cas, tots els diputats de Més per Menorca farem feina amb una mirada transversal cap a les generacions que pugen: la nostra obsessió és que els menorquins i menorquines que ara són joves i infants puguin desenvolupar el seu projecte de vida a Menorca amb dignitat i prosperitat.
Per acabar una qüestió de caràcter un poc més personal. Cada diumenge publica a una xarxa social uns ‘brins de saviesa’. Expliqui’ns el motiu.
Som cristià, catòlic practicant, no me n’he amagat mai. I des de fa anys m’interessa molt el diàleg interreligiós. En una societat multicultural com la nostra, el coneixement i reconeixement del pluralisme és una exigència cívica i democràtica. I si parlam de religió, la laïcitat és la condició de possibilitat perquè totes les creences religioses existeixin i es desenvolupin en igualtat, cosa que encara esteim enfora d’aconseguir. Com que no s’estima allò que no es coneix, m’agrada llegir i estudiar textos d’altres tradicions religioses: Budisme, Islam, Hinduisme, fe Bahai, Judaisme. I per compartir-ho, cada diumenge matí faig una piulada a Twitter amb una cita d’alguna d’aquestes tradicions. Pens que, més enllà de les conviccions de cadascú, aquests textos poden ser apreciats com un patrimoni cultural, sapiencial i ètic de tota la humanitat.
