Vostè aspirar a presidir el Consell Insular. La pregunta és ben simple: per què?
Hi ha molts motius per empatitzar amb les persones que no arriben a final de mes, o les que no poden pagar un habitatge. També cal posar-se en la pell de les persones que no poden trobar feina o que es veuen forçades a acceptar treballs precaris ben lluny dels que vocacionalment haurien volgut fer. Al mateix temps, i això és l’altra cara de la moneda, som conscients de la càrrega que representa la insularitat per a les empreses menorquines. I, alhora, és vergonyós les dificultats que tenim els menorquins i les menorquines per desplaçar-nos fora de l’illa.
És per açò que em present per a ser President de Menorca. Millor dit, per açò ens presentam jo i un gran equip.
Menorca ha de ser un territori que proporcioni una bona qualitat de vida als menorquins i menorquines, una economia justa i un medi ambient que contribueixi a la salut del nostre planeta.
En definitiva, mesures locals per resoldre problemes globals.
En diverses ocasions li hem sentit dir que cal ‘humanitzar’ la política. Què vol dir amb aquest concepte?
Segur que en alguna conversa heu sentit allò de: Tots els polítics són iguals! Els polítics no escolten a la gent! Estem en un moment en què hi ha massa distància entre la política institucional i la ciutadania.
Ara més que mai, és necessari fer política d’una altra manera, la societat necessita altres formes de resoldre els problemes, una altra forma de mirar cap al futur. Des de la política podem humanitzar aquesta societat.
Humanitzar la política vol dir fer una política en positiu, deixar de cercar confrontacions i prendre decisions des de la cooperació i col·laboració, fer valdre tot allò que tenim en comú i no tant les diferències.
Humanitzar la política vol dir deixar de recriminar sistemàticament les opinions de les altres opcions. Al contrari, valorar totes les propostes. També significa apropar la política a la ciutadania en general, crear espais reals de conversa, d’escolta activa i deixar de fer política des dels despatxos. Quan generes aquests espais, la gent opina, critica, proposa, i per a mi açò és el més noble de la política.
Vostè prové del món de l’esport. Quines semblances i quines diferències hi veu amb la política?
Hem de defugir el concepte de l’esport com a únicament competició. No és, no ha de ser la sola mesura de l’èxit. Com ens va dir el gran antropòleg Eudald Carbonell, en una conversa pública que vaig tenir amb ell: “les persones que són competents, no competeixen”. Hem de recuperar i fer especial èmfasi en altres aspectes, que poden ser aplicats a la política: el treball en equip, la col·laboració, la superació personal, l’ajut mutu…
Llei Menorca Reserva de la Biosfera, la fita més gran des de fa dècades aconseguida per a Menorca. Vostè n’ha estat el màxim impulsor. Com la definiria?
La llei planteja consolidar i enfortir un model de desenvolupament que harmonitza els usos humans i el patrimoni natural, avui, el valor més preuat de Menorca i allò que ens diferencia de la resta de territoris.
Així, els tres pilars de la llei són:
Per una banda, l’enfortiment de la capacitat d’intervenció i de decisió del Consell Insular de Menorca en la gestió de matèries que afecten els interessos de Menorca. És l’exemple dels recursos hídrics.
Per l’altra, fer una gestió insular i diferenciada de la sostenibilitat. Així, fa referència a la protecció del paisatge, la biodiversitat i el patrimoni, a recursos hídrics, a l’Agenda Urbana de Menorca; al Pla d’Ordenació de la Costa de Menorca, o, per exemple, regular l’entrada de vehicles
En tercer lloc, l’enfortiment de l’economia de Menorca a partir de la diversificació econòmica. Serà imprescindible l’impuls del sector primari, la indústria agroalimentària, l’artesania, la indústria, així com les noves tecnologies.
En conclusió una Llei de Menorca i per a Menorca.
Més per Menorca no ha dubtat a llançar una idea innovadora: ‘superar el turisme’. Què volen dir amb això?
Superar el turisme vol dir que l’economia de Menorca deixi de dependre d’un únic sector. L’economia de Menorca ha de ser diversa per ser més resilient. El model econòmic ha de potenciar altres sectors com són la pagesia, el sector pesquer, la indústria agroalimentària, l’artesania.
I, per altra banda, vol dir posar límits a la massificació turística, cap activitat econòmica pot posar en perill el futur del nostre territori. Per açò, per exemple, és necessari limitar l’entrada de vehicles, tenir una borsa de places turístiques en la que per cada plaça que es doni d’alta s’hagin de retirar dues d’obsoletes, o per exemple, regular el nostre litoral.
Superar el turisme és donar-nos l’oportunitat d’una societat més equilibrada, justa i sostenible.
Quin missatge d’esperança adreçaria al jovent que pateix pel seu futur?
Voldria transmetre als joves que la nostra illa serà un lloc per encetar un projecte de vida. Que, passa a passa, aniran desapareixent les traves i mancances que els impossibiliten el futur que desitgen.
A més i molt especialment, voldria transmetre a les persones més joves que continuarem protegint i cuidant allò que més estimam, la nostra cultura, la nostra llengua i el nostre territori…
Finalment una pregunta personal. Em pot descriure un moment de felicitat que, com es diu ara, li carregui les bateries?
Hi ha dos grans moments que em carreguen les bateries. Estar amb sa família, amb la meva companya, na Piti, amb na Judith , la meva filla i amb el meu pare, m’omple d’energia perquè ells em generen la confiança que necessit per afrontar tots els reptes que es presenten. Notar l’amor incondicional és el millor pel meu benestar.
I l’altre és quan faig esport, cada vegada que surt a córrer o jug a tennis platja, tot i que em cans físicament, not com tot el meu cos s’omple d’energia. Si l’esport el faig en un entorn natural, l’energia es multiplica.
