Miriam Triay / Ciutadella – Aquests dies en què s’està parlant molt de la sequera, tant a Menorca com a fora, hem volgut reflexionar sobre els canvis climatològics que cada vegada són més evidents, i el futur que açò suposa per al camp menorquí. Per açò, hem parlat amb referents i representants d’aquest sector primari, com FAGME o la Unió de Pagesos de Menorca (UPMe), així com també amb finques concretes, com S’Ullestrar o Son Quart.
LA SITUACIÓ DE SEQUERA
Fa tot just una setmana entrevistàvem a Tolo Servera, president de l’Associació de Distribuïdors d’Aliments i Begudes de Balears, que ens explicava que els grans efectes que està tenint la sequera en el camp penisular i europeu, també tindran repercussions en la constant inflació que portem patint des de la, per tots coneguda, pandèmia.
És més, i pel que ens expliquen des de Sa Cooperativa de Ferreries, alguns dels distribuïdors exportadors de la península ja han començat a anunciar que enguany no podran portar ni bales d’herba, ni palla, ni cereal, perquè no colliran. Així que, d’alguna forma, també tindrà repercussions en el camp menorquí. Sobretot per aquells llocs que, potser a casa seva no cullen el suficient, i fiaven del que es portés de fora.
PERÒ I A MENORCA QUÈ PASSA?
Si posam la mirada dos anys enrere, molts dels pagesos i treballadors del camp menorquí, recorden l’any com a perdut, en molts sentits, a causa d’una gran sequera. L’any passat aquesta va seguir existint, com comentàvem en aquest mateix setmanari, però el seu efecte ja va ser menor.
Centrant-nos ja en el present, enguany encara que es parli d’una altra sequera molt gran, la majoria d’agrícoles i ramaders afirmen que no ha estat del tot un mal any; que no està tot perdut. Clar que si el comparam amb els anys abans de la pandèmia mencionada, del 2020, no és el millor; però en relació als dos anys anteriors, 2021 i 2022, sembla que la cosa millora.
“L’any passat vam perdre molta part de la collita, es van recollir moltes menys bales, perquè no havia plogut”, ens explica Catalina Pons, presidenta de FAGME. “Enguany, per sort, no estem patint, ni molt manco, la situació de la península. De fet, hi ha hagut llocs que s’han pogut permetre esperar a segar, per si plovia més o per la possibilitat de regar. Hem de tenir en compte que la terra de Menorca és molt irregular, que no plou igual per tot, i que cada lloc és un món. Però, en general, la sequera, que existeix igual, ha sigut més lleu”.
Així, el 2023, en realitat, va tenir un començament molt bo, quant a pluges, que ha permés sobreviure a gran part del sembrat. “Hem tingut mesos molt bons fins a darrera hora, els mesos de març i abril, que han estat més secs del que tocaria”, afirma Carme Bosch, filla de l’amo i madona de S’Ullestrar. Açò, i entre altres coses, ha provocat l’acceleració de feines del camp que se solien fer ben entrada la primavera. Com ens explica Marga Llambías, secretaria general d’UPMe, “a finals d’abril i principis de maig ja hem començat a recollir el farratge en forma d’ensitjat, que necessitarem per a la temporada d’estiu i l’hivern que ve. Una recollida que s’ha avançat de 15 a 20 dies del que és habitual”.
O, d’altra banda, i en el cas dels llocs com S’Ullestrar, el que s’ha fet és “treure abans el track, els aspersors, i tot el que és necessari per regar. En aquests moments necessitam l’aigua per salvar la temporada i tenir provisions de cara a estiu que és quan menys verd està i quan les vaques mengen més del que collim ara”. Pel que ens explica Llambías, les dues opcions d’enguany a causa del clima han estat aquestes: o recollir com han fet ells, o les parcel·les que poden regar, com la de Bosch, intentar mitigar les pèrdues amb els regs.
VIURE AMB ELS CANVIS CLIMATOLÒGICS
Després d’aquests anys de sequera constant, encara que sigui major o menor en els efectes, el sector primari ja comença a contemplar la possibilitat que aquesta ha vingut per quedar-se. “Ja es comença a veure que es tracta d’una tendència general, que no és un mal any i prou. I evidentment ens hem d’anar adaptant”, explica na Carme Bosch de S’Ullestrar. Aquesta finca, de fet, així com moltes altres, està dins un programa de Menorca Preservation, de formació en bones pràctiques per aconseguir un camp més sostenible. En aquest s’imparteixen, i com bé s’explica des de la mateixa fundació, “mòduls sobre agricultura sostenible, producció vegetal, producció animal, gestió de les explotacions agrícoles i comercialització”, amb l’objectiu que els professionals agrícoles i ramaders puguin portar una gestió més sostenible de les finques.
Abans d’entrar a explicar quines són algunes d’aquestes pràctiques, també és important fer un apunt. I és que, el problema de la manca d’aigua, com tots sabem, és general, i molts pagesos també opinen que s’han d’aplicar mesures que escapen a les seves capacitats. Catalina Pons de Son Quart, per exemple, ens diu que “és cabdal que les administracions comencin a pensar i a posar en marxa formes d’estalviar l’aigua. Perquè en perdem molta, i és un recurs que s’està esgotant. Ja no només per al sector primari, sinó per a la població en general. Necessitam aigua per viure”.
Així, ella fa una crida a pensar maneres de reciclar l’aigua, ja sigui la de la pluja amb basses, cisternes als hotels, restaurants i domicilis privats, o fer una dessaladora. “Sé que són solucions a llarg termini i costoses, però venim de tres anys de sequera seriosos, i encara que enguany no hagi anat del tot malament, aquest canvi de clima ja sembla que serà una constant en el nostre dia a dia”.
Llambías per la seva banda, opina que un dels canvis que és possible que s’hagin d’anar fent, ara ja des del mateix camp, és “l’adaptació del nombre d’animals a la superfície farratgera, amb una disminució d’aquests per poder alimentar en garantia a tots els que es tenen”. Aquesta adaptació, per Bosch, “s’ha de fer en funció dels pous i del terreny que es tengui”, és a dir, de les possibilitats de cada finca.
A més, per ella també és important “conèixer quines plantes són més resistents a la sequera, i productives alhora, perquè així no s’hagi d’emprar tanta aigua”. I ja, l’opció que cada cop es contempla més des de tots els sectors, no només el primari, “apostar per les energies renovables”; fent que la petjada humana, en el medi ambient, cada cop sigui menor, i així conservar de forma més duradora i sana, la terra que encara tenim i ens proporciona aliment.
I segurament aquests canvis faran que la producció disminueixi, “però és que potser el camí que seguíem fins ara no era el correcte. Al final desgastàvem uns recursos que necessitarem en el futur. Pots tenir 100 vaques en 14 hectàrees durant deu anys, fins que t’ho hagis carregat tot i ja no ho puguis tornar a emprar. Però jo crec que l’ideal és adoptar una visió a llarg termini, que pugui perdurar l’activitat durant més temps”, afirma na Carme Bosch de S’Ullestrar, on fa vint anys tenien el doble de vaques que ara, fins que es van adonar que la seva terra, el seu terreny, no ho podia mantenir per gaire temps més.
La reestructuració de les feines del camp, llavors, és una realitat cada vegada més present. Ja hi ha entitats i finques que hi estan treballant seriosament, i encara els queda molta feina per anar fent. El canvi climàtic del qual tots hem sentit parlar durant anys, comença a mostrar els seus efectes més preocupants. Per açò, i com bé diuen els mateixos treballadors, és necessari canviar i anar navegant cap a un sector primari més sostenible i ecològic.
