Llorenç Allès / Ciutadella – Josep Juaneda és el candidat de Més per Menorca a la presidència del Consell. Després d’una precampanya original, afronta les eleccions amb l’ambició i la creença que pot ser la llista més votada de l’esquerra. Per aconseguir-ho, planteja arguments com el decreixement, la transversalitat, la diversificació econòmica o l’enfortiment del Consell per prendre decisions des de i per a Menorca.
Amb quines expectatives afronten aquesta campanya?
Volem ser la força majoritària d’esquerres. Creiem que som el partit que representa millor els valors d’una Menorca ecològica, feminista i que defensa realment la veu dels menorquins. Som la força que més bé lluita des de i per als menorquins.
És un objectiu ambiciós…
Estem fent la feina d’acord amb aquest objectiu. És el moment d’un canvi generacional en la política, no només un canvi de persones, sinó també un canvi de manera de fer feina i de fer propostes. Açò és el que vol la nova societat, i ens hi sentim molt identificats.
Quins són els seus arguments per superar el PSOE?
El nostre projecte està basat en tres pilars. Per una banda, diversificar l’economia per no dependre només del turisme. No estem en contra del turisme, però creim que no és bo dependre només d’un sector econòmic. Per altra banda, el nostre projecte respon molt bé a la necessitat de viure a Menorca amb dignitat, o sigui, disposar d’un habitatge digne i accessible. Sense un habitatge les persones i les famílies no tenen els seus drets coberts. Volem sanitat i educació pública i de qualitat., una transició energètica cap a les renovables, un model de mobilitat més sostenible…Tot açò farà que a Menorca es pugui viure millor, i per açò és important fer polítiques valentes de decreixement en alguns aspectes per créixer com a societat. No podem permetre que el canvi climàtic o la saturació malmeti els recursos de la nostra illa. Per viure a Menorca i per venir a Menorca de forma digna i de qualitat hem de posar alguns paràmetres en qüestió. I el tercer pilar és decidir des de Menorca, que les polítiques que dissenyem es facin des de la realitat menorquina i des del debat en menorquí. Ho hem fet en temes com el model d’educació de 0-3 anys, que neix a Menorca tot i no tenir competències, o en matèria de formació esportiva. Açò és fer polítiques des de Menorca, i açò requereix tenir un Consell fort que lideri aquestes mesures, dedicant molt temps a fer feina en equip i de manera tranversal. Qui sigui president ha de dedicar molt temps a la feina en equip.
“Per noltros decreixement vol dir respectar els límits que té l’illa de Menorca. No som noltros que posam aquests límits, sinó que respectam els que té la pròpia illa”.
Parla vostè de decreixement. Com pot decréixer Menorca sense que l’economia es vegi perjudicada?
Fa vint anys teníem la meitat de turistes i una renta per càpita superior a la que tenim ara. Ha crescut el nombre de turistes i el benefici d’uns pocs. Per tant, a nivell econòmic hi ha hagut un decreixement. Noltros proposam un decreixement en alguns dels paràmetres. Més cotxes, més turistes, açò vol dir més carreteres, més aparcaments, més infraestructures… aquest no és el nostre model. El món no va cap aquí. Els experts i les societats desenvolupades diuen que s’ha de fer compatible l’activitat humana amb la preservació del planeta. Per noltros decreixement vol dir respectar els límits que té l’illa de Menorca. No som noltros que posam aquests límits, sinó que respectam els que té la pròpia illa. Si al Teatre des Born hi caben un nombre limitat de persones, ningú no es planteja posar-n’hi més. Idò amb Menorca igual. Decréixer vol dir respectar els límits, decréixer per impulsar altres economies. Tal vegada la paraula exacta no és decreixement, sinó transformació. I transformar vol dir passar de dependre tant d’una única font per compensar i equilibrar economies que són més respectuoses amb el medi ambient, que tenen més a veure amb la cultura de Menorca i que s’han de sostenir en el temps. Transformar vol dir decréixer en algunes coses per créixer en altres.
I aquest decreixement o transformació, com s’aconsegueix? Fa anys que es parla de diversificar…
Els partits que han tingut poder a Madrid i Palma han tingut l’oportunitat d’estar a l’alçada del que reclama la societat i el món en sí, que és anar cap a un altre model. Noltros proposam escenaris per fer-ho possible. Si apostam pel sector primari, no pot ser que tenguin unes ajudes ridícules per part del Consell o que els afecti la regla de minimis, i açò s’ha d’exigir a Madrid i a Europa. No pot ser que tinguem un règim fiscal diferent a Canàries, perquè noltros també som unes illes. Hem de posar doblers públics per a què els sectors estratègics s’impulsin. Una vegada arranquin, han de ser autònoms i autosuficients, però mentre no arranquin han de tenir l’impuls de l’administració pública. Quants doblers públics han anat cap al turisme? Idò proposam que vagin cap a altres sectors que seran el futur de Menorca: primari, noves tecnologies, indústria agroalimentària… Aquí hem de posar doblers públics per a gestar projectes. Que les empreses menorquines no hagin de demanar cap préstec per començar la seva activitat, que hi hagi un fons de capital públic.
Rompre amb aquest model no sembla fàcil…
No proposam passar de zero a cent d’avui per demà. Volem un canvi gradual, i el propi sector turístic així ho reclama, moderació per oferir qualitat. Noltros volem que hi hagi turistes i que tenguin una experiència de qualitat.
L’activitat turística és la que ens ha tret de la crisi econòmica de després de la pandèmia, però vostès diuen que s’ha de decréixer…
El nivells econòmic de després de la pandèmia només l’han recuperat uns quants. La clau no està en turisme sí o turisme no. La quantitat és rellevant? Que venguin més turistes no fa engreixar l’economia de Menorca. La renta per càpita és ara inferior a fa vint anys tot i tenir el doble de turistes. No ens ho inventam, són dades. Qui pot anar contra una economia forta? Si els experts ens diuen que les economies fortes són aquelles més diversificades, o respectam la diversitat de la societat o no serem resilients davant tot el que ve. Quan vam dependre només de la construcció, quants anys ens va costar sortir-ne? Si volem ser resilients, hem de tenir una economia diversificada. I per noltros açò implica posar doblers allà on creiem que estratègicament ens pot anar bé, i hi ha molts sectors que estan a l’aguait i poden ser un pilar. Ho pot ser el sector cultural, l’esportiu, el pesquer… Basta que li adaptem algunes normes que venen de Madrid o Europa per a què vulguin desenvolupar la seva activitat…
Posa l’exemple vostè del sector pesquer, per exemple, i d’adaptar normatives europees o estatals a la realitat menorquina, cosa que moltes vegades no és tant fàcil. Quin marge té el Consell per fer realitat açò que explica?
Per què Balears es considera territori continental? Basta que ens tenguin en compte a Europa.
I açò com s’aconsegueix?
Tenint referents que lluitin pels drets dels menorquins des d’una perspectiva menorquina. No pot ser que qui hagi de lluitar pels drets de Menorca siguin altres que no siguin els menorquins. Des de totes les administracions es pot fer una feina coordinada i de cooperació per defensar aquesta línia. És igual quin partit hi hagi a Madrid o Europa. Es tracta de Menorca.
“Menorca no necessita el mateix que Mallorca. Al Govern les decisions es prenen en perspectiva mallorquina, i hem d’aconseguir que allò que es decideixi a nivell balear tengui en compte les diferents realitats, cosa que ara no passa”.
Fer política per Menorca i des de Menorca no implica el risc d’aillar-nos massa?
A l’inrevés. Si respectam les individualitats d’un col·lectiu que forma part d’una comunitat, estem enfortint la comunitat. Hem d’aconseguir respectar els interessos de Menorca, no per anar contra ningú, sinó perquè entenem les diferències entre illes. Es poden fer polítiques que respectin les diferències tot enriquint el col·lectiu. Si a un equip de futbol tractes a tohom igual, t’estàs equivocant. No estem xerrant d’igualtat, sinó d’equitat. Si som capaços de donar a Menorca allò que necessita, a Mallorca també, a Eivissa també i a Formentera també, les Illes Balears seran més fortes. Menorca no necessita el mateix que Mallorca. Es tracta de posar la perspectiva menorquina en les decisions que es prenen. Al Govern les decisions es prenen en clau mallorquina, i hem d’aconseguir que allò que es decideixi a nivell balear tengui en compte les diferents realitats, cosa que ara no passa. Per què a noltros ens ha de costar un euro més anar al metge que als mallorquins? No hauria de ser així. Parlam d’equitat. Si donam 20 euros a un mallorquí per anar a un metge, i la mateixa quantitat a un menorquí, qui surt perdent? Noltros.
Si fos vostè president del Consell, quines mesures posaria en marxa?
El primer que faria seria asseure’m en una mateixa taula amb tots els representats polítics i acordar tots aquells temes en què segur que coincidim.
S’asseuria amb tots els partits polítics?
Amb tots els partits democràtics.
Inclou a Vox?
M’asseuria amb tots els partits democràtics.
No insistiré…
Hi ha temes que estic segur que tenim en comú. Hem de dedicar molt temps a fer feina en equip i de manera transversal.
Fer feina en comú i de manera transversal vol dir pactar amb altres formacions?
Per mi és un gran exercici compartir govern amb altres formacions, perquè crec que la democràcia va d’açò. Hi ha d’haver un lideratge que ajudi a fer polítiques transversals, no compartimentades en diversos departaments. Cadascú ha de fer la seva feina, però hi ha d’haver una posada en comú, una visió transversal.
No ha funcionat així el Consell durant aquest mandat?
Les administracions actualment funcionen de forma molt compartimentada, i açò fa que la burocràcia sigui molt més lenta i que l’administració no respongui a les necessitats de la complexitat de la realitat actual. Tot està interconnectat. Per xerrar d’economia s’ha de xerrar de medi ambient, per xerrar de cultura hem de xerrar d’educació… Per tant hem de trobar espais amb visió transversal. Si som president, dedicaré molt temps a fer aquesta feina transversal.
Si es necessita un pacte per governar el Consell, quines línies vermelles posaran?
Pactarem amb aquells partits que es comprometin a que Menorca tengui un bon finançament. I pacatarem amb aquells que es comprometin a transformar la societat amb els valors de la lluita contra el canvi climàtic, la preservació de recursos com l’aigua i la garantia de que Menorca tindrà veu pròpia per prendre les nostres decisions.
El decreixement serà condició indispensable?
Per noltros sí. El món camina cap a aturar el canvi climàtic i fer front a les seves conseqüències, i fer compatible l’existència de la humanitat amb la conservació del territori. Menorca com a Reserva de Biosfera ja té un marc normatiu que planteja aquest escenari. S’ha de respectar i fer polítiques transformadores.
