Jaume Sastre / Mercadal – A finals del mes de juny de 1343 dues galeres genoveses entraren al port de Fornells. Elicsenda Llagostera i el seu gendre, Berenguer Ramon, de la poble del Mercadal, colliren un paner de figues per vendre al navegants. La dona, en veure tants homes armats amb ballesta, dispersats pel camp, es va returar. Va donar el cistell de figues a un esclau que els acompanyava i s’amagà. Els dos homes en arribar a la riba de la mar demanaren pel capità, amb el qual en Berenguer va parlar amigablement durant més d’una hora.
El menorquí va observar que els mariners menjaven carn de bou fresca, per això va demanar al capità d’on procedia la carn; el patró comentà que alguns homes havien arribat a Sa Nitja on havien mort dues vaques de propietat de Gil de Loçano. Poc temps després, en Gil i el seu fill es personaren davant ell, el qual estava disposat a pagar el preu dels dos animals, però el cavaller no lis va voler cobrar res.
Mentre mantenien aquesta conversa, aparegué N’Elicsenda, a la qual els mariners li demanaren si tenia gallines. També demanaren de quin monarca era la terra, pregunta a la qual respongueren que era d’En Jaume, rei de Mallorca.
La presència d’aquelles dues naus genoveses ancorades en el port de Fornells va fer que el batlle d’Es Mercadal (Berenguer Isern) donés la veu de VIAFORA, aconseguint una pronta concentració armada popular, que molt prest es va dispersar en saber-se que els mariners genovesos eren amics i o bel·ligerants. Així doncs, alguns curiosos de la pobla s’aproparen a les naus.
Els mariners convidaren a alguns a menjar carn, i parlaren entre ells. En Ferrer Ferragut, joglar de la vila de Maó, va pujar a la nau capitana i va fer sonar una flauta que portava, i amb els seus acudits va entretenir durant algun temps la xurma de les naus, que una vegada a la mar prengueren el rumb de llevant.
Un migdia del mes de juny de 1344, el corn del batle va anunciar un VIAFORA. Un uixer genovès entrava en el port de Fornells. Quan el cavaller Gil de Loçano i Bernat Fabre, rector de la vila de Maó, arribaren a la convocatòria armada, el batlle de Santa Àgueda amb alguns vilatans ja havien capturat a quatre mariners de l’embarcació. El motiu al·ludit era “per so com pensàvem que haguessin fet carnatge”.
Seguidament es celebrà un consell entre el batlle de la localitat (Pere Aznar) i els cavallers Ferrer de Montpalau, Gil de Loçano i altres pobladors (P. Malferit, Ramon Mestre i altres). S’acordà que, ja que no havien comés cap perjudici a ningú, ni havien mort cap animal, deixarien els presoners en llibertat.
L’uixer ancorat en el port era una nau que havia sortit de Mallorca i es dirigia a Gènova, amb una tripulació de 70 – 80 homes, carregada de sal d’Eivissa, que a més portava estores i altres mercaderies adquirides en els ports africans. Per tant era una nau mercant i no era enemiga,
La decisió del consell local fou de permetre aigüar (aprovisionar-se d’aigua) la nau i deixar la tripulació en pau.
A la punta de Cala Sa Nitja treballaven alguns homes picant en una cantera de guix (1344). Eren En Bernat Torró i un braser, acompanyats de dos esclaus, de propietat de Ferrer de Montpalau.
L’arribada d’una nau genovesa va atemorir els treballadors quan aquella es va apropar i va ancorar prop de Sa Nitja. Però la seva intenció no era bel·licosa. S’avien detingut per poder sopar.
De la galera baixaren a terra uns 20 homes, acció que espantà a un dels dos esclaus. Mentre, En Torró va apropar-se a ells i lis va fer les preguntes de rigor: què volien, d’on venien, i qui eren. Els genovesos contestaren venir d’Algeciras i dirigir-se a Gènova; eren mercaders i amics; i havien fondejat a Fornells per aïguar, i després prendre rumb a Llevant, aprofitant el vent grec.
A la vegada, demanaren si tenien notícia de la presència de altres naus genoveses, pregunta a la que En Torró respongué que feia alguns dies, en el port de Maó hi havia ancorat la galera d’un tal Bocafoch de Monago (un famós pirata).
Assabentat de la nova, el capità i patró de la nau va fer sonar el corn i tots els mariners pujaren a l’embarcació, però abans de salpar, demanà a En Torró si li podia vendre carn per prosseguir el viatge; però el menorquí manifestà que no era possible. Ja era fosc. Hauria d’esperar a demà.
El patró demanà si a l’illa hi havia bona caça, però la resposta fou negativa. “Tan sols hi ha conills, llebres i perdius”. Entre En Torró i el patró s’intercanviaren algunes coses. El menorquí li proporcionà una cadella llebrera, i a canvi va rebre una llança, un punyal i una cistella plena de dàtils.
Un de la pobla va dir que aquella nau segurament era de pirates; En Pere Aznar va assegurar que aquella galera era l’embarcació que, uns dies abans, havia entrat en el port de Maó i havia capturat un lleny que estava ancorat en el port.
En el mes de maig de 1345 la coca del patró Pere de Valeig entrava i ancorava en el port de Fornells, de retorn a Sicília. Com a passatger hi anava un cavaller català, propietari d’un cavall, un astor i un falcó. Era el dia de Tots Sans i un mariner, amb el pretest d’assistir a missa Major, arribava a la vila de Mercadal al migdia. El cavaller català li va encarregar vendre el falcó a un preu raonable, amb el propòsit d’adquirir ordi o civada per la cavalcadura.
A la pobla, el mariner va topar-se amb el cavaller Gil de Loçano i Bernat Marc, els quals li demanaren d’on era i com havia arribat a la pobla, als quals respongué que era un mariner de la coca ancorada al port, que aïguava allà, procedent de Tarragona i de retorn a Sicília.
En Gil de Loçano es va interessar per l’au que portava, però el preu que demanava el mariner era molt alt. Els vuit florins d’or que demanava en un principi, després d’un regateig, quedaren reduïts a quatre i mig, quantitat que fou pagada pel cavaller en metàl·lic. Seguidament el mariner demanà poder comprar algunes quarteres d’ordi pel cavall del cavaller català, però la contesta fou contundent. Ningú li vendria ordi, ja que havia estat un mal any i no ni havia.
Quan el mariner va retornar a la coca, el cavaller català li digué que a través d’un escuder, un cavaller menorquí li havia proporcionat una quantitat de civada pel cavall, però que no sabia el seu nom. El mariner l’informà que el cavaller era Gil de Loçano. Seguidament, el català, escrigué un albarà en prova d’agraïment, que tramità a G. de Loçano través d’un altre mariner.
