Com a cap de llista de Més per Menorca al Parlament de les Illes Balears, quins són els objectius per a la pròxima legislatura?
Un primer objectiu molt concret és garantir el desplegament efectiu de la Llei de Reserva de la Biosfera, és a dir, el traspàs de les competències que s’hi preveuen, amb la seva corresponent dotació pressupostària i de mitjans. En aquesta mateixa línia, amb la resta de temes que tenim oberts, continuar sent l’element decisiu perquè es tingui en compte la problemàtica de Menorca en les polítiques que faci el Govern.
Aquests darrers quatre anys les Illes Balears han comptat amb un govern progressista, però vostè no ha dubtat a enfrontar-s’hi per defensar els interessos de Menorca. Quin balanç en fa de tot plegat?
El resultat de la nostra feina és molt bo, crec que tothom ho ha reconegut. Amb dos diputats, que no érem aritmèticament decisius, hem aconseguit finançament per a moltes actuacions a Menorca i altres resultats que beneficien els menorquins, com la millora de les compensacions que reben els malalts i acompanyants que s’han de desplaçar a Son Espases, o una moratòria de places turístiques, per lluitar contra la massificació a l’estiu.
Està d’acord, aleshores, amb què la política balear pateix del que s’ha qualificat de ‘mallorquinocentralisme’?
El problema amb els mallorquins és que, en general, no són conscients de la diversitat de l’arxipèlag i com ens perjudiquen determinades visions i decisions. Ja ho diu en Toni Gomila en el seu celebrat monòleg Acorar: “pels mallorquins, el món es divideix en dues parts: Mallorca, i la resta.” Per exemple, el Govern va decidir dedicar 7 milions d’euros a retornar les matrícules d’aquest curs que havien pagat els estudiants de la UIB. Però resulta que més d’un 50% de famílies de Menorca, Eivissa i Formentera envien els fills a estudiar a la Península. Resultat: pagam la matrícula gratuïta a estudiants de la UIB que venen d’altres comunitats (amb els nostres impostos!) i després la dels nostres fills, de manera directa. Són decisions preses sense pensar en què som un arxipèlag amb realitats molt diferents.
El moment de major satisfacció en la seva tasca parlamentària?
Sens dubte la millora continuada de les compensacions que reben els malalts i acompanyants que s’han de desplaçar a Son Espases. Quan va començar la legislatura els donaven 40€ per passar la nit a Palma! Una almoina! En el darrer pressupost es va fixar en 90€. Però també hem aconseguit que es financi un segon acompanyant en determinats casos, o els desplaçaments en taxi a Alcúdia per la gent que no pot volar. En definitiva: ja que ens hem de desplaçar, que almenys no haguem d’afegir doblers de la nostra butxaca.
Des de la tribuna d’oradors sovint ha analitzat la situació econòmica. Quins grans reptes ha d’enfrontar la societat menorquina?
Crec que hem aconseguit fer entendre una idea que, d’entrada, xoca: més turisme ja no crea més riquesa, sinó més problemes; massificació, precarietat laboral, problemes d’habitatge, i esgotament de recursos naturals, especialment l’aigua. Per tant, cal una acció decidida, sense tremolors de cames, per decréixer turísticament i potenciar els altres sectors, amb una aposta clara per la innovació, la indústria local i el producte de proximitat.
Quin paper, en conseqüència, és el de Més per Menorca a l’hora d’enfrontar aquests reptes?
Més per Menorca porta molts anys reclamant aquestes polítiques: diversificació, lluita contra la massificació, preservació dels recursos i aposta decidida pel bon funcionament dels serveis públics. És a dir, defensant la qualitat de vida dels menorquins que vivim aquí tot l’any. Més per Menorca és l’únic partit que no té hipoteques ni obediències de partit de fora. Per tant, el nostre paper és posar la força que ens donin els electors al servei de la qualitat de vida dels menorquins.
Una darrera pregunta de caràcter més personal. Com a bon lector, ens pot donar una cita de qualque autor que defineixi la seva actitud davant la vida?
Sempre tinc presents aquests versos de Vicent Andrés Estellés: “No et limites a contemplar aquestes hores que ara vénen, baixa al carrer i participa. No podran res davant d’un poble unit, alegre i combatiu”.
