Qui és Esteve Barceló? Com es definiria?
Tenc quaranta-vuit anys, feliçment casat amb na Irene, amb qui tenim dos fills, na Marina i n’Andreu. Som biòleg i fa més de vint anys que faig feina en el sector del medi ambient a Menorca. Costa definir-se a un mateix, però diria que som un menorquí preocupat perquè els seus fills ja no han conegut la Menorca que jo vaig conèixer a la seva edat, i ocupat en deixar-la, com a mínim, com està ara a les generacions que venguin.
Vostè ja ha ocupat càrrecs de responsabilitat política, però què el va portar a fer el pas d’ocupar un lloc a la candidatura de Més per Menorca al Consell Insular que pràcticament li garanteix ser elegit?
No és fàcil donar una passa així, però és un acte de responsabilitat. Volem donar continuïtat a moltes de les iniciatives que vam començar amb na Maite Salord i que hem continuat treballant amb en Bep Juaneda. Quan es va produir aquest relleu, amb en Bep i na Raquel Marquès ja ens vam posar a preparar un bon equip per continuar fent feina per la Menorca que volem, i sobretot per la seva gent. Amb la incorporació de na Noemí Garcia i en Ferran Andreu, més molta altra gent vàlida i preparada, volem donar una passa més. Al final, estarem al servei de la gent, allà on considerin que hem de ser i assumint les responsabilitats que corresponguin.
Vostè és, com a mà dreta del conseller Josep Juaneda, un dels artífexs de la Llei Menorca Reserva de la Biosfera, quins són els principals objectius que es van proposar amb aquesta Llei?
La Llei Menorca Reserva de Biosfera n’és un dels exemples, del que comentava abans. Gràcies a la feina de tanta gent que no tindríem espai per anomenar a tothom, hem pogut tirar endavant una eina que ha de permetre gestionar Menorca de forma diferenciada, amb les seves singularitats, que només les entenem des d’aquí, i sense anar contra ningú. Aquesta gestió diferenciada com a reserva de la biosfera, cercant aquest equilibri entre la nostra activitat humana i l’entorn on vivim, enfortint la capacitat de decidir del consell, com a govern de Menorca, són aspectes fonamentals. En són exemples adaptar-nos als límits que la mateixa illa demana, per exemple amb la regulació dels vehicles que hi caben, o posant ordre també a la mar. I un aspecte fonamental és també l’impuls al sector primari, no només una agricultura i una ramaderia adaptades a la realitat menorquina, també sectors com el pesquer o el forestal. No podem fiar-ho tot només al turisme.
Quines són les primeres mesures que, en el seu parer, ha de prendre el futur govern del Consell?
Precisament un dels reptes principals és el desplegament efectiu de la Llei Menorca Reserva de Biosfera, si el camí per aprovar-la ha estat difícil, no ho serà manco posar-la en pràctica. No és una llei pensada a curt termini, té un llarg recorregut, amb visió de futur per a la nostra illa. El finançament que du associat aquesta llei ens ha de permetre fer un salt diferencial en sectors clau. Hem d’avançar en traspassos de competències, com les relacionades amb el cicle de l’aigua, on ja hem fet algunes passes. Al llarg d’aquest mandant hem iniciat ja les negociacions pel traspàs de competències, recentment hem aprovat la revisió dels estatuts del Consorci de Residus i Energia de Menorca per afegir-hi l’aigua, perquè necessitam eines per gestionar-la amb visió insular. El consell ha de liderar, ha de ser l’autèntic govern de Menorca, i a la vegada ha d’estar al costat dels ajuntaments. Anar tots de la mà ens farà més forts i més eficients, i açò anirà en benefici dels menorquins.
Més per Menorca està llançant, des de fa mesos, una gran quantitat de compromisos electorals innovadors i ambiciosos. Quins en destacaria?
No en destacaria cap i els destacaria tots, perquè en realitat, tots tenen relació entre ells. Els tres pilars es basen en cercar solucions a la massificació turística, cosa que no podem aconseguir sense diversificació econòmica, i que a la vegada tenen una relació directa amb l’accés a l’habitatge. I tot es resumeix en el lema: les persones primer. De fet, molts dels compromisos no són només paraules, són fets que anam fent realitat, com l’aposta per la transició energètica per fer front al canvi climàtic, l’aposta per augmentar la dotació del contracte agrari de la reserva de la biosfera, recursos per a la protecció de la posidònia amb una barca de vigilància pròpia del consell o la injecció econòmica de línies d’ajudes per al cicle de l’aigua que posam a disposició dels municipis.
Per acabar una pregunta de caràcter més personal. Quin grup o cantant el portaria a desplaçar-se per assistir a un concert?
Bona, aquesta. De jove, durant l’època d’estudiant va coincidir amb l’època més activa dels Ja t’ho diré, una de les meves referències musicals. Ara fa 10 anys es van retrobar i vaig viatjar a Girona per viure-ho, encara que també venien a Ciutadella. Més recentment, es podria dir que he repetit experiència amb els Antònia Font, els vaig anar a veure a Barcelona, i ara resulta que prest també els tindrem a Maó. No descart repetir-ho amb qualsevol grup o artista que em desperti emocions positives, per exemple una excel·lent persona a qui he pogut seguir a Menorca i que segur que encara té molt per oferir més enllà de la mar, és en Llure Marquès, Leonmanso.
