Raymonde Calbo / Felanitx – A Suïssa l’edelweiss és considerada una flor de culte i símbol nacional. Aquesta petita flor blanca evoca bellesa, raresa i coratge. Figura al logotip de l’Oficina de Turisme d’aquest país i la trobam a insignes militars, monedes de cinc francs, pastilles de xocolata, vestimenta folklòriques entre d’altres.
En origen, aquesta flor no era endèmica de Suïssa. Prové de l’Himàlaia i de Sibèria. Va difondre’s als Alps durant el període glaciar i va parlar-se’n com a “natural de Zurich” per primera vegada per part de Konrad Gessner que va mencionar-la al segle XVI. Parlava de la presència d’una “flor de llana” i més tard se l’anomenà “peu de lleó”, “estel d’argent” o “immortal dels Alps”.
L’edelweiss encarna la bellesa de la natura però també la raresa, el coratge i l’amor pur. Amaga una història ben coneguda pels suïssos que conta que un jove va escalar una muntanya jugant-se la vida per collir aquella flor i oferir-la a la seva estimada. Era una demostració d’amor i valentia. És a partir dels dos mil metres que l’edelweiss creix de manera natural fins aproximadament als tres mil. Sobreviu a les neus eternes de les altes muntanyes. Avui aquesta flor està protegida perquè era un “souvenir” preuat pels turistes i quasi varen acabar amb la seva existència.
Així mateix. és tracta d’una flor amb múltiples virtuts. Emprada com a infusió, té fama de tractar alguns trastorns digestius i respiratoris. Sembla que té propietats antiinflamatòries i antibacterianes. En cosmètica es fa servir per a l’elaboració de cremes i sèrums antienvelliment perquè té virtuts antioxidants i hidratants. Una autèntica planta miraculosa!
Com a símbol de resistència i esperança contra l’ocupació nazi a Àustria als inicis de la segona guerra mundial, podem esmentar la cançó dedicada a aquesta flor al magnífic film “The sound of music” (Somriures i Llàgrimes). Així com senyalar que a les altes muntanyes dels Pirineus de la regió de Bearn, al Sud-Oest de França, l’edelweiss, que també hi creix, ha inspirat al seu autor Joan Nadau, la lletra d’una cançó escrita en una variant del gascó. Un himne a la llibertat i a l’amor pel seu país. Avui dia ha esdevingut molt popular a Occitània. La cançó es diu: “De cap tà l’immortèla”. L’immortèla és el nom occità de l’edelweiss.
Quin missatge més encoratjador de lluita pels nostres ideals ens dona aquesta petita flor, capaç de sobreviure en entorns tan hostils com l’alta muntanya! Tot una lliçó de valentia i d’esperança.
