Antoni Liz / Ciutadella – El passat divendres 19 de maig va aparèixer una supernova a la galàxia del molinet (M101).
LA GALÀXIA DEL MOLINET
Divendres passat (19-maig-2023) es va poder veure una SUPERNOVA (SN 2023ixf descoberta pel japonés de 75 anys Kiochi Itagaki) a la galàxia del Molinet (M101) prop de Mizar a la cua de l’Ossa Major.
La magnitud de M101 és de 7 (No visible a simple vista). La magnitud de la supernova és de 14 (Visible amb bons telescopis).
A la imatge inicial veim comparades les imatges de 2011 i actual. El 2011 va aparèixer una altra supernova (SN 2011fe) que ara ja no es veu. A la imatge actual es pot veure la supernova d’aquesta setmana que serà visible durant un cert temps.
El segle XX es van descobrir 3 supernoves més a la mateixa galàxia: SN 1909A, SN 1951H i SN 1970G molt lluminosa.
La galaxia es troba a 23 milions d’anys-llum. Açò vol dir que l’explosió es va produir fa 23 milions d’anys i fins ara no ens ha arribat la imatge d’aquesta explosió.
L’ossa major i la galàxia M101 es troba actualment al nostre zenit (dalt el cap) cada vespre de 22 a 24 hores.
LES SUPERNOVES
Les noves i supernoves són estrelles que augmenten repentinament la seua lluentor. Les supernoves són explosions molt fortes que destrueixen l’estrella implicada. En canvi les NOVES deixen una estrella que pot seguir evolucionant.
Les estrelles de molta massa evolucionen ràpid i exploten més prest com a Supernoves quan esgoten els combustibles que formen energia per reacctions nuclears de fusió.
Les de poca massa, com el nostre Sol, duren molts milions d’anys i finalment creixen com a gegant vemella i acaben com una Nova.
Dins la nostra galàxia (la via Làctea) també hi ha hagut unes poques supernoves, més aprop i de molta lluentor.
La de 1572 (SN 1572) va arribar a ser tan brillant (magnitud -4) com Venus que actualment brilla molt. La va veure l’astrònom Tycho Brahe que li va donar el nom de Nova però posterioment s’ha considerat una Supernova. L’any 1960 es van descobrir els restes d’aquesta explosió que va tenir lloc a la constel·lació de Cassiopea (als voltants de l’estrella Polar) a uns 9000 anys-llum.
La de 1604 (SN 1604) va arribar a magnitud -2,5, més brillant que Sirius, l’estrella més brillant (magnitud -1,4) i més propera, llevat del Sol (magnitud -26,8). La va veure Kepler i en va fer un bon estudi. Aquesta explosió tenia lloc a la constel·lació d’Ofiuc (Prop d’Escorpió) a uns 20000 anys-llum.
Anteriorment els astrònoms xinesos havien vist el 1054 una supernova a la constel·lació de Taure (SN 1054) de l’explosió d’una estrella que es trobava a uns 6300 anys-llum.
Les estrelles que exploten com a SUPERNOVES han de tenir una massa major que 8 vegades el mostre Sol. Les de massa menor només donen lloc a NOVES.
Aquí es mostren els canvis quan es formen NOVES i SUPERNOVES
MIZAR I ALCOR
Per trobar la galàxia M101 hem de localitzar la cua de l’ossa major al zenit cap a les 22h actualment.
L’estrella central de la cua és Mizar que es troba a un 83 anys-llum (només). En realitat són dues estrelles MIZAR A i B.
Les persones amb bona vista prodran veure que Mizar té al seu costat una estrella menys brillant que és Alcor que es troba a 81 anys llum (més aprop que Mizar).
Finalment s’ha trobat que Alcor igual que Mizar A i Mizar B són estrelles dobles (Binàries). El que semblava una (o dues estrelles) en realitat són sis.
